Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

amics, combinat amb elements propis de dinàmiques adultes. La roba, la música, els
gustos i les afeccions ocupen una part molt important de la seva vida, i esdevenen la
seva targeta d’identitat davant del món. Val a dir que les preferències acostumen a ser
força extremes, i bastants excloents, ja que encara no disposen d’una seguretat personal
prou ferma com per flexibilitzar els seus posicionaments.
A alguns d’ells els agrada submergir-se en debats polítics. Com que es tracta d’un assumpte
de grans, hi volen dir la seva. El tema del nacionalisme, espanyol o català, acostuma
a despertar interès, i qüestions com la llengua, les banderes o les formacions polítiques
poden conduir-los a generar discussions apassionades on posen a prova, com
dèiem, les seves noves capacitats d’argumentar i raonar.
Volen ser adults, però, tant en allò que els és positiu per al seu creixement com en allò
que pot entorpir-lo. Com en els thrillers, desitgen fer incursions en el costat “ocult o prohibit”
de la realitat, i poden anar a la recerca d’oportunitats per tastar l’alcohol, el tabac i
altres drogues més dures. Els ràngers i les noies guies ja tenen edat de quedar per sortir
una tarda de cap de setmana, o fins i tot alguna nit esporàdica, com una manera d’aproximar-se
a allò que observen en els seus germans grans o els joves del poble o del barri
als quals volen assemblar-se. Els caps i les caps també actuen com a referent.
Un canvi essencial a la seva vida és el trànsit de la Primària a l’ESO. Passen a formar part
d’una comunitat d’adolescents i joves entre els dotze i els divuit anys, i l’experiència els
marca a l’hora de trobar referents i pautes de comportament. L’interès pels estudis no és
excessiu, ja que els currículums de les assignatures es comencen a farcir de temes cada
cop més allunyats de la seva realitat, i la seva predisposició a l’estudi queda eclipsada pel
seu interès en moltes altres coses que no tenen a veure amb l’activitat d’aula. El seu esforç
no el volen dedicar a aprovar les assignatures sinó a ser acceptats pels seus iguals.
Les relacions familiars pateixen un trasbals important. Volen de totes totes allunyar-se de
les figures paternes, que de ser admirades i idealitzades en l’etapa infantil passen automàticament
a ser vistes com un obstacle per al propi desenvolupament. Es qüestiona
tot el que prové del pare o de la mare per sistema, la comunicació es limita i deteriora,
i es procura acusar els adults de tot i per tot. Els pares i les mares hi han d’invertir molts
esforços si se’n volen sortir d’una situació que és realment complexa, i han d’entendre
que els fills d’aquesta edat vulguin fugir de casa a la recerca d’altres espais (com el grup
158