Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Explorar i dominar el llenguatge. També els agrada molt parlar. Just es troben en un moment d’accelerat aprenentatge lingüístic. D’una banda, comencen a dominar la llengua oral com vehicle de comunicació de les seves necessitats, opinions, idees... D’altra banda, estan en el procés inicial d’aprenentatge de la llengua escrita, la qual cada cop pren més importància en la seva vida. És un moment on els contes i les narracions són fonamentals, i les que més agraden són aquelles plenes d’accions, amb poca descripció. Com si veiessin una pel·lícula de dibuixos. Fantasia a dojo. La fantasia en aquesta edat és molt gran, i encara costa distingir entre ficció i realitat. Per aquest motiu, tot i que cada cop dominen més les seves emocions, la por i la gelosia tenen una presència en la seva vida molt important. Ambdós estats emocionals són fruit de la inseguretat que els generen de vegades les situacions interpersonals o l’entorn que descobreixen. Guions senzills i convencionals. A les pel·lícules de dibuixos animats, els esquemes de les històries són molt senzills, amb pocs personatges i plens de convencions per facilitar la identificació dels espectadors amb la cinta i fer passar una bona estona. Els castors també participen d’una vida social senzilla i convencional: existeixen els amics i aquells que no en són; existeixen unes normes que poden complir o no, però difícilment pensen que les poden modificar; existeix un món de relacions socials limitat a les seves xarxes concretes en l’entorn en el qual es mouen. Deu pel·lícules per comprendre millor els castors: Doraemon, Tom i Jerry, Els Pica- Pedra, Bugs Bunny, Cercant a Nemo, 101 Dàlmates, Els Barrufets, Shrek, Les Tres Bessones, Ludovic. Castors a la societat actual Així són els castors en general. Les característiques que acabem d’esmentar són les pròpies d’un infant tant de Manresa com de París, Buenos Aires o Calcuta. Què distingeix, però, els nens i nenes d’aquesta edat que creixen a Catalunya? D’entrada direm que, per norma, molts d’ells acostumen a ser infants estressats, amb poc temps per al gaudi personal. L’escola i les activitats extraescolars (esports, música, informàtica, dansa, idiomes...) els tenen normalment absorbits amb múltiples obligacions 132
—les quals, tot i ser divertides, no deixen de ser obligacions— que no faciliten espais per a la lliure creativitat, la imaginació o la gestió autònoma del seu lleure. Els castors encara depenen força dels adults, en tots els sentits. Per això alguns d’ells acusen l’absència del pare, de la mare o de tots dos a la llar quan hi arriben després de l’escola. Els horaris laborals i les condicions de vida (preu de l’habitatge, del transport i de l’alimentació) fa que els grans hagin de destinar molt de temps a la feina, cosa que va en detriment del temps destinat als fills. A més, alguns d’ells han de fer front a la pròpia identificació i acceptació del model familiar que els ha tocat de viure. L’increment del nombre de famílies monoparentals i homoparentals fomenta una diversitat elevada de patrons, valors i realitats que cal que sigui assumida. Un tercer element que cal destacar és l’efecte que té sobre les seves vides el fet de pertànyer a una societat de consum. Aquests infants molt sovint són considerats consumidors, i no ciutadans, per part de les empreses. A aquesta edat ja poden entrar en l’espiral creixent del consum ràpid amb facilitat, de la mà de les estratègies de publicitat d’aquestes empreses. Per exemple: un cop tenen una joguina, la fan servir dos o tres cops i ja els sembla vella —a més, decebedora, perquè als anuncis era molt més bonica— i clamen per tenir-ne una altra de nova. També és un moment molt delicat des del punt de vista del consum alimentari. És habitual que demanin productes insans, plens de greixos saturats simplement perquè els han vist a la televisió, i que vulguin consumirne grans quantitats sense massa límits. En definitiva, són infants als quals el ritme de vida actual els proporciona poques oportunitats de fer una aturada, d’assaborir la calma i recuperar un ritme més d’acord amb el seu tarannà. D’una banda, ja els està bé sentir-se ocupats i bombardejats de mil propostes, però des del punt de vista del seu desenvolupament estan mancats de la pauta que els permetria d’anar aproximant-se a una mirada que cerca el sentit de les coses. Com funcionen els grups a castors Els grups de castors acostumen a desenvolupar un projecte de vida senzill i variat. No podem de parlar d’etapes molt diferenciades ni de grans daltabaixos entre una i una altra. Més aviat segueixen un ritme de funcionament constant al llarg del temps, després d’un període general d’adaptació a principis del curs. 133
Page 1 and 2:
Codi Obert Programari lliure per a
Page 3:
Codi obert Programari lliure per a
Page 7 and 8:
Si ja tens aquesta publicació a le
Page 9 and 10:
“Codi obert” és el producte re
Page 11:
postos que, així de lluny, ens pot
Page 14 and 15:
Marga: És la cap amb més experiè
Page 16 and 17:
16 Guillem: Aquest és el seu terce
Page 19:
Què Proposta ideològica
Page 25 and 26:
... s’ha de jugar amb molts d’a
Page 27 and 28:
una mica millor de com l’hem trob
Page 29 and 30:
El perquè del joc escolta travessa
Page 31 and 32:
fer una societat més feliç, més
Page 33 and 34:
això realment no ens amoïna. Ens
Page 35 and 36:
necessitat - i, en bona mesura, tam
Page 37 and 38:
envers una vida més plena, ser út
Page 39 and 40:
passes. El silenci a dalt de les mu
Page 41 and 42:
tasca que s’allargarà en el temp
Page 43 and 44:
escoltisme. El temps passa per al j
Page 45:
per marcar les fronteres d’allò
Page 52 and 53:
2. La metodologia escolta, una cuin
Page 54 and 55:
cions intenses, però fugisseres. I
Page 56 and 57:
sulta menys atractiu, motivador, pe
Page 58 and 59:
altres, no la realitzo jo sol. Quan
Page 60 and 61:
la pedagogia del projecte és una c
Page 62 and 63:
paren els seus propis àpats, on le
Page 64 and 65:
Fent projectes, descobrim la fideli
Page 66 and 67:
Ja ho veus, cuinar i fer digerible
Page 68 and 69:
imaginació inherent als nois i noi
Page 70 and 71:
formes originals de presentar-los m
Page 72 and 73:
ficació quan els nois i noies se
Page 74 and 75:
Revisió Trajecte final. Sona el ri
Page 76 and 77:
Qui diu que aquí s’acaba la hist
Page 78 and 79:
compartir dubtes sobre les dificult
Page 80 and 81:
i noies eixamplin el paquet de les
Page 82 and 83: El joc institucional és el dinamis
Page 84 and 85: d’aquests a l’hora de compromet
Page 86 and 87: Cuinar per als altres suposa introd
Page 88 and 89: global, i que allò que succeeix en
Page 91: On L’agrupament
Page 97 and 98: ats mútuament, i formar agregats m
Page 99 and 100: enciada per donar resposta a tot el
Page 101 and 102: proposen i els cultiven el propi eg
Page 103 and 104: triu s’hi senti còmode i identif
Page 105 and 106: grup d’edat a l’altre, o fins i
Page 107 and 108: mateixa, té una personalitat únic
Page 109 and 110: el potencial del grup. A més, les
Page 111 and 112: mica enyorats del curs passat, i é
Page 113 and 114: algun instant entre reis i carnesto
Page 115 and 116: perar aquesta fase de presa de cons
Page 117 and 118: es realitza perquè hi ha dues estr
Page 119 and 120: En un agrupament molt sòlid d’un
Page 121: països destinataris, i la iniciati
Page 124 and 125: 124
Page 126 and 127: 126
Page 128 and 129: 4. Grups d’infants, adolescents i
Page 130 and 131: També sabem que el tercer paquet d
Page 134 and 135: La fase de trobada acostuma a ser b
Page 136 and 137: tot surti perfecte sinó perquè to
Page 138 and 139: conversa en què, mitjançant difer
Page 140 and 141: La idea de fraternitat encara queda
Page 142 and 143: ser un espai per millorar les coses
Page 144 and 145: tant, cosa que els permet descriure
Page 146 and 147: a estirar més el braç que la màn
Page 148 and 149: Un marc d’hàbit al projecte educ
Page 150 and 151: vant. Allò que no dominen encara,
Page 152 and 153: El progrés personal en assumir res
Page 154 and 155: que han de permetre la bona marxa d
Page 156 and 157: Els nois i noies d’aquesta edat p
Page 158 and 159: amics, combinat amb elements propis
Page 160 and 161: entre si sinó que poden ser comple
Page 162 and 163: posen de noves habilitats (per pens
Page 164 and 165: etot els fa sentir a gust tot veien
Page 166 and 167: Fraternitat universal La fraternita
Page 168 and 169: fossin improvisades, sinó que hi h
Page 170 and 171: Comencen a prendre consciència que
Page 172 and 173: Deu pel·lícules per comprendre mi
Page 174 and 175: una òptima fase de presa de consci
Page 176 and 177: han de veure com l’agrupament els
Page 178 and 179: En la fase de realització, el grup
Page 180 and 181: En el cas d’aquests grups, és mo
Page 182 and 183:
la seva escassa motivació, que els
Page 185 and 186:
Qui Caps
Page 187 and 188:
187
Page 189 and 190:
189
Page 191 and 192:
191
Page 193 and 194:
haver de portar a l’hospital una
Page 195 and 196:
Tiuuu!!! Gràcies per portar-me avu
Page 197 and 198:
màgia... Estar clar que anava erra
Page 199 and 200:
I saps de què tinc ganes? D’anar
Page 201 and 202:
De: solsolet@gmail.com Assumpte: Ho
Page 203 and 204:
Adrià: Uei, Núria, t’he “pill
Page 205 and 206:
205
Page 207 and 208:
“És nit fosca, i la pluja contin
Page 209 and 210:
La proposta ideològica del movimen
Page 211 and 212:
L’Helena és una cap senzilla, di
Page 213:
noi i noia? Com he de transmetre’
Page 216 and 217:
... sobre la pedagogia en general,
Page 219:
Aquest llibre és fruit, entre altr
Page 223:
Educar és una tasca apassionant. P
show all

Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?