Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

envers una vida més plena, ser útils tot creixent com a persona
i ajudant a créixer el grup on ens trobem. No és gaire
corrent trobar avui dia persones que fan coses pels altres
de forma desinteressada. A poc a poc, hem anat perdent
el valor de la gratuïtat, de posar-se a disposició dels altres.
A voltes, fins i tot ens sentim una mica ximples quan ens
adonem – perquè ens ho diuen malintencionadament uns
altres – que el joc escolta, estrella de les estrelles en una
societat com la nostra, el duem a terme de forma gratuïta.
Però no es tracta d’una feblesa, sinó d’una fortalesa. El regust
de realitzar una feina ben feta perquè hi creus, perquè
t’hi has compromès, valgui dir-ho, no té preu. La nostra
societat serà més gran en la mesura que gent com nosaltres
seguim regalant el nostre temps, el nostre saber i les
nostres paraules... perquè sí. El servei als altres no obeeix a
raons, neix de dins i teixeix fils i llaços de suport mutu entre
les persones, llaços de solidaritat real i no de pa sucat amb
oli. Sense perdre de vista que tot té un lloc, i que tothom
ha de fer allò que li pertoca, ser útil i fer servei ens situa en
un dels millors escenaris possibles per aconseguir de debò
el que perseguim.
La nostra societat
serà més gran en
la mesura que gent
com nosaltres
seguim regalant
el nostre temps, el
nostre saber i les
nostres paraules...
perquè sí
Som germans de tothom i treballem per la pau. Una
de les cares de la globalització és violenta. Fa fora de casa
seva a moltes persones, que es veuen forçades a emigrar
a països una mica més rics, com ara el nostre. En altres casos,
fa esclatar – encara avui dia – conflictes bèl·lics entre
pobles, entre ciutadans, fent que uns explotin els altres a la
recerca de més plusvàlua. És habitual sentir discursos que
pretenen posar-nos una beta als ulls i entabanar-nos, arguments
que ens fan creure en conflictes inexistents de
civilitzacions o en guerres preventives per salvaguardar la
pau. Ni de bon tros aquestes són regles de l’escoltisme. Nosaltres
juguem als escoltes en un país en què ens sentim
germans de tothom, tant dels qui parlen a casa en cata-
37