Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

ficació quan els nois i noies se’n surten d’elaborar una planificació que, tot i ser ajustada
per a la seva edat, els ha permès d’avançar en el domini dels temps de les activitats i de
l’organització del grup.
No serà el mateix fotocopiar una recepta d’un llibre que trobem a la biblioteca del barri
que inventar-nos-la nosaltres. El risc d’equivocar-nos-hi, i el repte d’ajustar-nos a allò que
tenim, i amb això tirar milles, no té preu. Que ningú s’enganyi: l’orgull que un sent quan
ha escrit la pròpia recepta fa que, d’una banda, tothom s’hi senti més compromès a
cuinar-lo i, de l’altra, que quan tasti el plat cuinat fins i tot el que s’ha cremat tingui gust
a glòria.
Realització
I ja ha arribat l’hora d’arromangar-se i començar a triar quantitats, pelar i tallar, encendre
el foc i agafar les olles i les paelles: ja ha arribat el moment fascinant de la realització. I en
aquest terreny també ens trobem enmig de dilemes a resoldre: hem de cuinar les receptes
redactades com si fóssim autòmats, fent una cosa darrera de l’altra? O som cuiners
una mica artistes, capaços d’estar ben atents al desenvolupament dels esdeveniments, i
prou audaços com per introduir-hi retocs imprevistos, si cal? Serem capaços de mantenir
el mateix nivell de motivació del principi durant les llargues estones que el guisat es
passa a la cassola?
La pedagogia del projecte ens parla de realització, i no d’execució. El matís no és secundari.
L’escoltisme proposa que els projectes dels nois i noies facin realitat allò que la
seva creativitat i imaginació va dibuixar un dia, i resulta evident que aquest procés de
materialitzar allò decidit comporta anades i vingudes, sacsejades imprevistes i, lluny que
aquest fet suposi un entrebanc, aquesta fase conté uns elements molt valuosos d’aprenentatge
que convé no perdre de vista. La flexibilitat n’és un, la capacitat d’analitzar com
estan anant les coses i corregir sobre la marxa allò que sigui necessari. Una altra és la
constància, la capacitat d’espera i de perseverança, de no defallir ni desesperar-se quan
veiem que les coses van més per llarg del que inicialment havíem pensat, o que hem
comès errors que ens fan tornar enrere i recomençar.
Els projectes, en aquesta fase, se la juguen sobretot en un aspecte essencial: la motivació.
Els grups tendeixen a desmotivar-se quan arriben a la realització, probablement per
alguns o tots els motius que explicàvem més amunt. És per això que, tenint en compte
72