Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

la pedagogia del
projecte és una cuina
pròpia de l’escoltisme,
pensada i dissenyada
a partir de grans
mestres de la
gastronomia
psicopedagògica
batega a més de cent pulsacions per minut, que senten
que allò que fan els agrada o no, que s’adonen que allò que
esperaven del projecte —un cop vist per sentència— no
era ben bé allò que desitjaven. El projecte és un dinamitzador
extraordinari de totes les dimensions de la persona,
interrelacionades les unes amb les altres, i això és possible
perquè disposem d’una competència (no de competir,
sinó de posar en marxa allò que sabem) que va teixint fils
i lligams entre una cosa i l’altra. Una competència que ens
condueix vers majors quotes d’autogestió i independència
personal.
Com deia Gandhi, “tu has de ser el canvi que vols veure en
el món”.
Les persones aprenem gràcies als reptes. Ningú
neix ensenyat, diuen amb raó els avis. Per poder aprendre,
un necessita el suport i el contacte amb altres persones. No
perquè li diguin què ha de fer, ja hem vist que les accions
se les ha d’empescar cadascú al seu aire. Tampoc perquè
li traspassin la seva experiència, hem vist que això no és
possible des del punt de vista de l’aprenentatge. El suport
dels altres és imprescindible per poder assumir el repte, ja
que sense repte no hi ha aprenentatge. En allò que me’n
surto amb desimboltura no necessito els altres, perquè ja
he assolit un nivell suficient que em permet autonomia.
De fet, a força de repetir allò en què me’n surto acabo per
avorrir-me, perquè no em planteja cap desafiament i, en
conseqüència, no aprenc. En allò que resulta impossible
que me’n surti tampoc no necessito els altres, simplement
perquè el meu nivell de maduració no em permet, bo i disposant
de tot el suport del món, que acabi victoriós en la
realització d’una acció que és, ara com ara, completament
fora del meu abast. Si m’hi encaparro, em frustro, i tampoc
n’aprenc. El veritable aprenentatge sorgirà d’aquell punt
60