Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

mica enyorats del curs passat, i és lògic: han emprat tants esforços per a fer rutllar la
cosa que fa una mica de mandra haver de començar de nou. Els nous estan a veure-les
venir, emocionats d’haver-se fet més grans de cop. És la fase de trobada. Normalment la
dinàmica del grup és bastant desmanegada. Els nous no tenen clar per on van els trets, i
els vells encara no han fet el trànsit al nou rol de remenar les cireres. No és el temps per a
grans projectes, sinó per activitats curtes, que deixin un bon regust, que intensifiquin les
interaccions i els intercanvis. Els nois i noies s’han de redescobrir: són els mateixos de fa
tres anys, però ben diferents, i això requereix del seu temps. En aquesta fase de trobada,
que dura entre un i dos mesos en funció de l’edat, l’equip de caps és vist amb bons ulls.
Ningú el qüestiona, i els membres del grup es deixen portar força per la iniciativa —necessària—
que porten a terme els educadors.
Al cap d’un temps, i molt probablement amb una de les primeres feines importants a
realitzar per endavant (les tradicionals activitats nadalenques que fem amb l’entitat que
ens acull, o amb el barri o poble) comencen els primers problemes, i no només perquè
aquestes feines siguin un avorriment. El curs passat ja s’ha donat per tancat per part
de tothom, i els nois i noies ja tenen clar que faran camí junts fins a l’estiu, els agradi o
no. La dinàmica continua sent desmanegada, però fan aparició amb força els “grupets”:
subgrups naturals de gent que es reuneix per afinitat i que vertebren l’estructura de comunicació
i de relacions del grup de forma espontània. La tendència general és que els
grupets siguin tancats, i que els nois i noies tinguin poc interès en participar de la vida
general del gran grup, a la que tenen una mica de temps lliure ja es posen amb els que
connecten. No és moment, tampoc, per tant, per a grans projectes sinó per anar motivant
i anar plantejant la importància del grup en el seu conjunt. Baixa intensitat de reptes i
molta seguretat són dues receptes senzilles per a aquesta fase de presa de consciència.
Els caps hi tenen un paper molt delicat, ja que se’ls comença a qüestionar l’autoritat. És
important que no s’ho prenguin com una qüestió personal, no els qüestionen a ells com
a persones sinó pel que representen. Cal molt diàleg obert, parlar molt clar, però amb
mà esquerra, de manera que els nois i noies no només acceptin que han de conviure
plegats un bon grapat de mesos, sinó que aquest fet pot ser fins i tot molt positiu i carregat
de sorpreses agradables.
La pausa de Nadal per menjar els torrons és important per la dinàmica del grup.
Suposa un temps d’aturada en el camí que es pot aprofitar per reprendre’l, en plena
temporada de rebaixes, amb una proposta de mínims de funcionament i de normes de
111