Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

tègia per evitar-ho consisteix a destinar molt de temps a treballar amb el gran grup el
consens sobre la proposta final. Es tracta d’escenificar en assemblea una presa de decisions
consensuada. Els caps hi poden contribuir tot afegint elements que ajudin a cada
infant a sentir-se identificat amb el nou projecte (un símbol, una targeta, una disfressa,
una paraula...).
Pel que fa a la fase de planificació, hem de remarcar que els castors ja dominen la
noció d’allò que significa planificar. A l’escola tenen un horari disposat en una graella,
saben que els càrrecs de la classe s’han de programar per a què tothom en pugui gaudir,
i al migdia mengen uns àpats d’acord amb uns menús elaborats des del primer dia de
mes. Ara bé, la seva capacitat per planificar la complexitat d’un projecte, encara que
sigui senzill i curt, encara és força limitada. Amb tot, no hem de renunciar-hi, i podem
anar proposant petites accions de planificació. Al principi del projecte, podem fer una
pluja d’idees en assemblea sobre quines tasques concretes caldrà fer. Durant el projecte,
podem anar planificant cap de setmana rere cap de setmana (o dia rere dia si estem de
campaments) al final de la jornada, concretant què farem el proper dia, què haurem de
portar, qui se n’ocuparà de portar-ho...
La fase de realització és la fase preferida dels castors: és el moment de “fer coses”!
Comptem doncs, d’entrada, amb el seu engrescament i capacitat d’implicació. Malgrat
tot, no resulta gens estrany que es despistin al mig del procés, els costa anar mantenint
el fil conductor que dóna sentit i explica d’on venim i cap a on anem. Per esmorteir
aquesta dificultat, caldrà destinar una bona estona cada cap de setmana (o cada dia al
matí quan estem de campaments) a parlar i recordar què estem fent, per què, i quin ha
de ser el proper pas durant la nova jornada.
La fase de revisió, que acompanya al gran boom o moment de cloenda del projecte,
és un moment en el qual aquests infants hi tenen moltes coses a dir. Són perfectament
capaços d’analitzar si el projecte ha estat realitzat del tot, o només en una part, i poden
comparar entre allò que havien dit que farien i allò que finalment han fet. També els encanta
expressar la seva opinió sobre el resultat: si els agrada o els desagrada, si s’ho han
passat bé. Amb tot, la capacitat de revisar tota la complexitat d’un projecte en aquestes
edats és encara limitada, perquè els costa desempallegar-se del seu egocentrisme i valorar
allò que han fet amb una certa distància respecte a si mateixos. Per aquest motiu
caldrà ajudar els castors a anar més enllà de la seva visió individual i generar espais de
137