Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

—també d’edats diverses— que els acompanyen en el seu procés de creixement personal.
Aquest nucli suposa una oferta global d’allò que és l’escoltisme. Com ja hem dit en
el capítol anterior, es tracta d’una molècula essencial que disposa d’un projecte educatiu
emmarcat en l’agrupament.
Una primera temptació que molts tenen a l’hora de fer escoltisme és abocar-se de ple a
observar les diferències entre els diversos grups que composen l’agrupament. Tindrem
temps de donar-hi voltes sobre com funcionen; ara et proposem d’acostar-nos al guió
invisible que, sigui quina sigui l’edat, totes les unitats segueixen fil per randa. Com per
art d’encantament, als diversos grups de l’agrupament els passa més o menys el mateix
com el que succeeix al cinema. I no cal donar gaires explicacions al respecte. Des de
petits hem vist tantes pel·lícules, i quasi totes tallades pel mateix patró (el nord-americà,
és clar), que segur que ens resultarà molt fàcil comprendre la pauta misteriosa que les
unitats despleguen com si estiguessin rodant una història per a la gran pantalla. Quin és
aquest fil, aquesta pauta? La que vivim sempre un any rere l’altre, i ens permet d’intuir
quin serà el curs dels esdeveniments abans que es produeixin. Dominar aquesta part de
la matèria escolta ens permetrà dominar millor l’especificitat de cada edat:
Sabem que les primeres seqüències seran d’introducció a la pel·lícula. Se’ns presenten
els personatges principals, el context on es desenvoluparà l’acció, les primeres pistes
de l’argument. Si la pel·lícula és bona, aquestes primeres seqüències han de servir
d’aperitiu, és a dir, de fer venir ganes de continuar amorrat a la pantalla. Si la pel·lícula és
dolenta, i ja tens una edat, fins i tot ja pots preveure’n el final al cap d’uns minuts d’haver
començat. L’expectativa durant aquesta primera part no és de grans històries sinó de
ritme tranquil, d’anar-hi anant. L’objectiu d’aquesta fase és trobar-nos a gust i enganxarnos
al relat amb els ulls del director.
Sabem que, a continuació, apareixerà un problema. Bé descobrirem un secret amagat
que tenen els personatges que ja hem conegut, o bé un fet concret desencadenarà
un embolic que agafa els protagonistes per sorpresa i no sabem com resoldre’l. És clar,
doncs, que al cap d’uns minuts d’haver començat una pel·lícula hi ha de passar alguna
cosa, just aquella cosa que donarà sentit a la resta de seqüències de la filmació, dedicades
a treure’n l’entrellat. Es tracta d’un moment molt important. Ha de ser creïble i
comprensible pels espectadors, doncs si no correm el risc de desmotivar-nos, i sobretot
ha de generar l’expectativa que els problemes descrits poden solucionar-se.
129