Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

o d’animals acostumen a donar una identitat que passa al llarg de les generacions i que
desperta interès i complicitat.
A diferència dels castors, i dels llops i les daines, amb els adolescents de dotze a catorze
anys val la pena mantenir les mateixes patrulles tot el curs sencer, i combinar-ne l’existència
amb d’altres tipus d’agrupacions, per exemple en forma de comitè per donar
resposta a alguna necessitat més tècnica i no tan centrada en aspectes de convivència,
com la patrulla.
Progrés personal
Com hem comentat, els ràngers i les noies guies se situen en un marc on el seu progrés
col·lectiu passa per interioritzar els valors de la llei de forma conscient i volguda. És un
moment clau del seu desenvolupament. Els agrada sentir que creixen en tots els sentits
(el cos, la personalitat, les habilitats...), i sobretot que aquest creixement és reconegut i
apreciat per grans i petits al seu entorn.
Nois i noies d’onze a catorze anys ja poden progressar en assumir responsabilitats dins del
gran grup. Poden comprendre que són necessaris, i mirar de respondre-hi. També poden
—i els encanta— discutir sobre la marxa de les coses i situar-hi les responsabilitats individuals
que han estat la causa de l’èxit o de la desfeta d’alguna activitat o projecte.
Els moments de reflexió i de revisió d’aquest progrés poden anar fent-se de curs en curs.
No es tracta que cada noi o noia digui què ha après a cada activitat, sinó que de tant
en tant se li faciliti un espai personalitzat per pensar sobre si mateix i sobre com va progressant
en el marc que li proporciona l’agrupament per a aquesta edat. El campament
d’estiu és una bona ocasió per ajudar a trobar aquest espai, i poder-lo compartir si cal
amb els caps o els altres.
Entre aquests adolescents, els qui se senten menys afavorits —i per tant necessiten una
atenció per part dels caps per donar-los una empenta— són els qui estan més mancats
d’habilitats socials per a la relació. No saber relacionar-se amb els altres, no saber “estar”,
pot bloquejar el progrés personal a escala global, ja que es poden reduir els espais i les
vies de posar-se a prova a la mínima expressió. Els nois i noies que no tenen habilitats
socials han de concentrar el seu esforç en anar adquirint-ne com a camí segur per a un
progrés personal en igualtat de condicions que la resta.
165