Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

a estirar més el braç que la màniga, i acaben enfrontant-se a situacions negatives d’una
intensitat emocional elevada, moments que encara no acaben de comprendre ni de
controlar. Tot un camí per endavant a recórrer.
Com funcionen els grups a llops i daines
El projecte implícit d’un grup de llops i daines és més dens que a l’etapa anterior. Aquí
les distintes fases queden més definides, tot i que no resulten clarament marcades. Entre
els vuit i els onze anys, les interaccions entre les persones encara mantenen una certa
flexibilitat, i és habitual constatar canvis habituals en les preferències de relació.
La fase de trobada no és gaire llarga, i serveix per acomiadar els nois i noies que passen
a la branca posterior i rebre els de l’anterior. En el cas dels agrupaments que no tenen
castors, cal acollir els infants que trepitgen els escoltes per primer cop. Amb tot, aquells
que sí tenen aquesta branca també reben un nombre important de nens i nenes nous
a llops i daines. El principi del curs és el moment de conèixer-se. Si es tracta d’un agrupament
de l’àrea metropolitana de Barcelona, és temps d’aprendre els noms i els gustos
dels companys nous —probablement desconeguts per la majoria—; si es tracta d’un
agrupament situat en una zona rural, és temps de descobrir-se els uns als altres en un
terreny de joc nou, inexplorat, diferent a l’escola i al carrer.
Els llops i les daines que fa més anys que hi són van marcant la pauta, i és habitual que
apareguin dos o tres líders, seguits i estimats per tothom, perquè ajuden el grup a organitzar-se
i a saber què han de fer a cada moment. La fase de presa de consciència va
generant trames de relacions a l’entorn d’aquests lideratges, que responen a l’estructura
d’una ceba: agrupacions àmplies però formades per diverses capes. En primer lloc tenim
el nucli fort de dos o tres infants, “presidit” pel líder i format pels seus seguidors preferits.
Al seu voltant hi apareix un segona capa, una estela de dos o tres nens més, que representen
els “coneguts” bastant afins i tolerats. Per últim, trobem sovint una tercera capa
en la qual hi identifiquem dos o tres satèl·lits, aliats ocasionals en moments concrets de
joc o d’activitat, però que queden despenjats de les dinàmiques de relació de qualitat la
majoria de les vegades.
Aquesta existència d’estructures naturals més sòlides, que poden facilitar l’aparició de
nens i nenes marginats, fa que la fase de contacte tingui especial rellevància. En aquesta
fase, per anar bé, els infants han d’anar verbalitzant i assimilant normes que els perme-
146