Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

la seva escassa motivació, que els caps han de vetllar per tal que aquestes no s’allarguin precisament massa. Cal evitar assemblees que s’eternitzen tardes i tardes senceres de dissabte, cop mortal a la motivació i animació d’un grup d’adolescents que acaba caient en l’ensopiment. El contingut i el funcionament de l’assemblea a pioners i caravel·les ha de quedar completament en mans dels nois i noies. Els caps, com venim dient, han de tenir més aviat un paper de suport, i de “tallar” quan calgui, però sempre des d’un rol bastant igualitari amb els membres del grup. La dinamització de l’assemblea pot anar variant d’uns a altres, cal evitar que sempre governin la dinàmica els mateixos. I també cal trobar un equilibri entre petits i grans a l’hora de fer sentir la seva veu i portar el comandament de la reunió. Si els de primer any no comencen a tenir oportunitats d’experimentar com portar una reunió, serà difícil que els anys posteriors se’n surtin d’una manera raonablement eficaç. L’organització de l’assemblea de pioners i caravel·les en petits grups es realitza a través dels equips. De la mateixa manera que a ràngers i noies guies, però, es fa necessari que disposin d’una estructura de comitès de treball per dur a terme algunes tasques derivades dels projectes. En alguns agrupaments, la reunió de representants d’aquests comitès de treball per coordinar-se s’anomena consell de coordinació. A banda d’això, i de donar també una gran autonomia a l’hora de gestionar algunes responsabilitats importants (economia, material, secretaria), no ens ha d’espantar que els pioners i les caravel·les s’organitzin en petits grups informals a l’hora de realitzar alguna activitat d’interès. Insistir en anar tots a una de manera molt rígida amb adolescents entre catorze i disset anys condueix al fracàs. Si anem a la festa major d’un poble, sembla raonable que uns vulguin ballar, que uns altres prefereixin quedar-se a les tendes perquè allò no va amb ells, i que uns tercers vulguin fer un joc de pistes. Atendre la diversitat d’interessos dels pioners i les caravel·les sense perdre el sentit del gran grup és una prioritat essencial. Atès que en aquests grups d’adolescents hi predomina l’autogestió d’una manera important, gran part de la feina i les discussions passen per l’assemblea. Això no vol dir, però, que en ocasions es necessitin representants per realitzar alguna cosa. Per a aquests nois i noies, fer de representant significa d’alguna manera aprendre a fer de líder positiu, és a dir, aprendre a jugar totes les cartes necessàries que permeten que cada membre del grup se sent a gust amb allò que s’ha decidit col·lectivament, i conduir la barca de la vida comuna cap als objectius compartits. 182
Per últim, volem fer esment del consell, el petit grup que tenen els pioners i les caravelles – juntament amb els caps – per analitzar els motius de manca de responsabilitat que es puguin produir. Com dèiem quan parlàvem dels compromisos col·lectius i la constitució, a voltes la dinàmica d’aquests adolescents provoca la necessitat de comprendre per què es desentenen dels compromisos presos, o es desvinculen de la vida del gran grup. Normalment és l’assemblea qui assumeix aquesta feina, però quan la cosa es desborda una mica, és positiu que alguns dels més grans es reuneixin i parlin en un espai més reduït d’allò que està passant i quines propostes de millora s’hi poden fer. El consell acompleix aquesta funció i s’utilitza de manera puntual quan els propis nois i noies ho creuen convenient, tot i que els caps poden suggerir també de convocar-lo. Alguns agrupaments l’anomenen consell d’honor. Resumint Podrem considerar que el procés de “projecte” a la branca de pioners i caravel·les ha estat completat quan els adolescents que han de passar de branca: aconseguir allò que es proposen en un inici. projectes. l’escoltisme. 183
Page 1 and 2:
Codi Obert Programari lliure per a
Page 3:
Codi obert Programari lliure per a
Page 7 and 8:
Si ja tens aquesta publicació a le
Page 9 and 10:
“Codi obert” és el producte re
Page 11:
postos que, així de lluny, ens pot
Page 14 and 15:
Marga: És la cap amb més experiè
Page 16 and 17:
16 Guillem: Aquest és el seu terce
Page 19:
Què Proposta ideològica
Page 25 and 26:
... s’ha de jugar amb molts d’a
Page 27 and 28:
una mica millor de com l’hem trob
Page 29 and 30:
El perquè del joc escolta travessa
Page 31 and 32:
fer una societat més feliç, més
Page 33 and 34:
això realment no ens amoïna. Ens
Page 35 and 36:
necessitat - i, en bona mesura, tam
Page 37 and 38:
envers una vida més plena, ser út
Page 39 and 40:
passes. El silenci a dalt de les mu
Page 41 and 42:
tasca que s’allargarà en el temp
Page 43 and 44:
escoltisme. El temps passa per al j
Page 45:
per marcar les fronteres d’allò
Page 52 and 53:
2. La metodologia escolta, una cuin
Page 54 and 55:
cions intenses, però fugisseres. I
Page 56 and 57:
sulta menys atractiu, motivador, pe
Page 58 and 59:
altres, no la realitzo jo sol. Quan
Page 60 and 61:
la pedagogia del projecte és una c
Page 62 and 63:
paren els seus propis àpats, on le
Page 64 and 65:
Fent projectes, descobrim la fideli
Page 66 and 67:
Ja ho veus, cuinar i fer digerible
Page 68 and 69:
imaginació inherent als nois i noi
Page 70 and 71:
formes originals de presentar-los m
Page 72 and 73:
ficació quan els nois i noies se
Page 74 and 75:
Revisió Trajecte final. Sona el ri
Page 76 and 77:
Qui diu que aquí s’acaba la hist
Page 78 and 79:
compartir dubtes sobre les dificult
Page 80 and 81:
i noies eixamplin el paquet de les
Page 82 and 83:
El joc institucional és el dinamis
Page 84 and 85:
d’aquests a l’hora de compromet
Page 86 and 87:
Cuinar per als altres suposa introd
Page 88 and 89:
global, i que allò que succeeix en
Page 91:
On L’agrupament
Page 97 and 98:
ats mútuament, i formar agregats m
Page 99 and 100:
enciada per donar resposta a tot el
Page 101 and 102:
proposen i els cultiven el propi eg
Page 103 and 104:
triu s’hi senti còmode i identif
Page 105 and 106:
grup d’edat a l’altre, o fins i
Page 107 and 108:
mateixa, té una personalitat únic
Page 109 and 110:
el potencial del grup. A més, les
Page 111 and 112:
mica enyorats del curs passat, i é
Page 113 and 114:
algun instant entre reis i carnesto
Page 115 and 116:
perar aquesta fase de presa de cons
Page 117 and 118:
es realitza perquè hi ha dues estr
Page 119 and 120:
En un agrupament molt sòlid d’un
Page 121:
països destinataris, i la iniciati
Page 124 and 125:
124
Page 126 and 127:
126
Page 128 and 129:
4. Grups d’infants, adolescents i
Page 130 and 131:
També sabem que el tercer paquet d
Page 132 and 133: Explorar i dominar el llenguatge. T
Page 134 and 135: La fase de trobada acostuma a ser b
Page 136 and 137: tot surti perfecte sinó perquè to
Page 138 and 139: conversa en què, mitjançant difer
Page 140 and 141: La idea de fraternitat encara queda
Page 142 and 143: ser un espai per millorar les coses
Page 144 and 145: tant, cosa que els permet descriure
Page 146 and 147: a estirar més el braç que la màn
Page 148 and 149: Un marc d’hàbit al projecte educ
Page 150 and 151: vant. Allò que no dominen encara,
Page 152 and 153: El progrés personal en assumir res
Page 154 and 155: que han de permetre la bona marxa d
Page 156 and 157: Els nois i noies d’aquesta edat p
Page 158 and 159: amics, combinat amb elements propis
Page 160 and 161: entre si sinó que poden ser comple
Page 162 and 163: posen de noves habilitats (per pens
Page 164 and 165: etot els fa sentir a gust tot veien
Page 166 and 167: Fraternitat universal La fraternita
Page 168 and 169: fossin improvisades, sinó que hi h
Page 170 and 171: Comencen a prendre consciència que
Page 172 and 173: Deu pel·lícules per comprendre mi
Page 174 and 175: una òptima fase de presa de consci
Page 176 and 177: han de veure com l’agrupament els
Page 178 and 179: En la fase de realització, el grup
Page 180 and 181: En el cas d’aquests grups, és mo
Page 185 and 186: Qui Caps
Page 187 and 188: 187
Page 189 and 190: 189
Page 191 and 192: 191
Page 193 and 194: haver de portar a l’hospital una
Page 195 and 196: Tiuuu!!! Gràcies per portar-me avu
Page 197 and 198: màgia... Estar clar que anava erra
Page 199 and 200: I saps de què tinc ganes? D’anar
Page 201 and 202: De: solsolet@gmail.com Assumpte: Ho
Page 203 and 204: Adrià: Uei, Núria, t’he “pill
Page 205 and 206: 205
Page 207 and 208: “És nit fosca, i la pluja contin
Page 209 and 210: La proposta ideològica del movimen
Page 211 and 212: L’Helena és una cap senzilla, di
Page 213: noi i noia? Com he de transmetre’
Page 216 and 217: ... sobre la pedagogia en general,
Page 219: Aquest llibre és fruit, entre altr
Page 223: Educar és una tasca apassionant. P
show all

Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?