Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

El perquè del joc escolta travessa totes aquestes idees, tots aquests fets socials. Avui dia
no som més que una còpia amplificada del món que ja es veia venir el 1907, un món en
lluita amb si mateix que d’una banda procura millorar l’estat dels drets i les llibertats de
totes les persones, de la seva educació integral (en especial la dels infants i joves), i de
l’altra se li escapa sense control la destrucció del planeta, o l’increment de les actituds insolidàries
i individualistes. Per això el joc escolta pot ser que tingui un perquè amplificat i
ajustat a tot el que passa en l’actualitat. Lluny d’esdevenir una proposta antiquada o desmotivadora,
l’escoltisme té molt sentit per al present i el futur. La feina dels caps, com ara
tu que llegeixes, és desxifrar-ne la clau secreta que permeti treure’n tot el suc possible.
Tot joc, per poder ser-ho, ha d’acomplir una condició fonamental: disposar d’unes finalitats.
En aquest sentit, l’escoltisme no és diferent. És un joc, i com a tal té unes finalitats
molt clares. Tots els que hi juguem les hem de conèixer. Aquesta idea que el cau no és un
lloc per deixar la canalla entretinguda, mentre pares i mares van a comprar al supermercat
els dissabte, és certa. Anar al cau vol dir alguna cosa més. Tanmateix, les finalitats del joc
escolta no són minúscules sinó enormes, ambicioses, abasten totes les esferes i racons
de l’altre joc més gran encara, la vida social. L’escoltisme juga molt seriosament a educar
persones capaces de transformar la societat. I ho fa marcant-se tres finalitats molt potents
a partir de les quals en deriva les seves regles del joc i la seva estratègia. Quines?
País
Una primera finalitat consisteix a transformar la societat a partir de transformar el país
que als escoltes els ha tocat de viure. Perquè, com apuntàvem en algun moment de
l’apartat anterior, és possible que visquem en el millor dels móns possibles, però no tot
són flors i violes.
Aquí a casa nostra continua havent-hi pobresa. I no cal imaginar la imatge estereotipada
d’una persona sense sostre, vestida amb parracs, pidolant en una cantonada.
Avui les persones pobres prenen moltes cares i formes, i afecten tots dos gèneres, totes
les edats, tots els orígens. Els joves que no troben feina, o que la troben però està mal
pagada i no poden independitzar-se dels seus pares, són nous pobres. Les dones soles,
29