Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

“És nit fosca, i la pluja continua.
Sento ben endins com la foscor
m’ha robat l’arc de Sant Martí,
presoner d’un sol brillant que ara il·lumina
altres contrades que no són la meva.
I tanmateix, segueixo sentint-me com la princesa
d’un conte inacabat,
la vida fins i tot així és bella.
Avui l’herba mullada del parc
ha despertat mil estrelles a la meva pell.
I he vist com un estel fugaç cavalcava sobre un núvol rabiós
vers la lluna grossa i vermella del primer capvespre.
El meu desig segueix caçant papallones
a les flors de la sang,
i els meus ulls - inútils rodejats de tant de negre -
contemplen els pardals de l’ànima,
recollint mandrosos amb el bec
les cireres saboroses de l’arbre del sentit.
L’escola de la vida em somriu, i jo vull retornar-li
tota aquesta felicitat teixint, amb tacte,
la tendresa que regalo a cada amic que esdevé per sempre.”
Què, t’ha agradat? És un poema que vaig escriure el cap de setmana passat, a la nit,
enmig d’una sortida que havíem fet pels Pallars. A dins de la tenda dels caps, i amb la
llum d’una lot, em va sortir la necessitat d’escriure aquest text.
I és que estava especialment emocionada. Aquell dissabte amb els llops i les daines
havia anat de meravella. Havien vingut quasi tots a la sortida, només faltaven
dos nens, i des del primer moment es va notar que el grup estava molt bé i que hi
havia molt bona sintonia amb els caps. És el meu primer any, igual que tu, però ja
puc entreveure que si estàvem bé era a causa de tota la feinada que l’equip hem
realitzat al llarg del curs.
207