Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

cions intenses, però fugisseres. I tot ràpid, ben de pressa. El Dragon Khan seria un fracàs
si el tren anés a 20 quilòmetres per hora, o el “Mundial 2006” de la Gameboy seria molt
avorrit si el programa respongués, a cada tirada, amb més de dos o tres segons de decalatge.
Oci de consum pur i dur.
De tant en tant, els escoltes ens hi acostem a aquest tipus de lleure. A voltes, una sortida
a Port Aventura pot resultar un revulsiu de motivació per a una unitat de ràngers i noies
guies mig ensopida, o introduir un eix d’animació amb referències a les tortugues ninja
pot resultar engrescador per a un grup de castors. Tanmateix, el propi disseny d’aquestes
activitats provoca estranyesa en un marc com el nostre. Alguna cosa ens diu que no s’hi
veu reflectit el nostre estil: no hi ha processos sinó activitats puntuals, no hi ha gratuïtat
sinó interès comercial, no hi ha pausa sinó pressió i, el més estrany de tot, els nostres nois
i noies, tot i ser-ne actors, no en són gens els protagonistes. Passius, s’acomoden a allò
que d’altres han decidit que consisteix en passar-s’ho bé.
Tanmateix, el nostre país compta amb propostes gastronòmiques molt més atractives i
originals del país que el menjar ràpid, estranya cuina d’importació. Catalunya pot sentirse
molt orgullosa d’haver donat a llum un estil de cuina de molta qualitat i que rep un reconeixement
internacional de primer nivell. En Ferran Adrià en suposa un bon exemple.
Al restaurant El Bulli de Roses, ell i el seu equip viuen immergits en l’experimentació i la
innovació amb l’alquímia dels aliments. Deconstruint, barrejant i tornant a construir, poden
fer-nos gaudir el paladar amb plats tan exquisits com ara farcells d’espardenyes amb
melmelada de tomàquet i faves tendres, o costelles de cabrit amb mozzarella i endívies.
Si som sincers, reconeixerem que no ens faria res de treure-hi el cap algun dia, bo i
sabent que pots trigar més d’un any a reservar taula i que, en cap cas, el preu baixarà
de quatre-cents euros el cobert. Anar a sopar al Bulli pot aportar una experiència molt
semblant a la d’activitats de lleure restringides als qui tenen molts diners, i també molt
de temps per gastar-se’ls. Perquè hi ha qui, per passar una estona ben entretinguda,
es compra un petit iot i se’n va a solcar les ones de la Mediterrània, o s’apunta a passar
quinze dies en una illa paradisíaca i deserta del Pacífic.
No hi ha dubte que un oci amb aquest estil, com la cuina de l’Adrià, és una cosa més
elaborada que la restauració ràpida. Almenys, tant en un cas com en l’altre, el temps s’eixampla,
i les oportunitats per créixer augmenten. També cal reconèixer que les activitats
54