Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

entre si sinó que poden ser complementaris, i que aquesta complementarietat no naixerà
d’un imperatiu moral (tots hem d’anar amb tots) sinó d’unes activitats engrescadores que,
per ser realitzades, calgui que més de dos i de tres s’arromanguin i posin mans a l’obra.
En conseqüència, la fase de contacte no ha de ser gaire formal, cal orientar-la perquè tingui
un aire d’espontaneïtat, gens forçat, en el qual a poc a poc es van teixint els llaços d’interdependència
mútua. Cal anar provocant, suggerint, i sobretot facilitant que els líders
positius prenguin la paraula a l’hora de proposar unes regles del joc que impliquin més collaboració,
doncs si aquestes paraules —exactament les mateixes— provenen dels caps és
possible que no siguin tingudes en compte amb el mateix valor i respecte a la pràctica.
Els grups de ràngers i noies guies necessiten força temps per anar constituint-se, per anar
forjant-se com a tals. Si no s’encallen a la fase de presa de consciència o de contracte
—cosa bastant habitual—, i arriben a la fase de plena activitat, voldrà dir que almenys
hem consumit el primer trimestre i bona part del segon. Per això en força ocasions el primer
projecte del grup acostuma a ser el camp de setmana santa. La fase de plena activitat
es manté gràcies a la motivació de la feina a fer, cosa que cohesiona els uns amb els altres.
Per aquest motiu cal vetllar perquè els projectes siguin vertaderament engrescadors.
La fase de comiat inverteix els papers que es van produir a la fase de trobada del començament
de curs. A aquestes alçades és freqüent que alguns de primer any hagin fet un
salt de creixement en pocs mesos (biològic, psicològic) i que les distàncies s’hagin reduït
força entre petits i grans. Els qui es queden, per tant, assumeixen amb rapidesa el paper
mandrós d’haver de quedar-se a aquesta branca, en comptes de passar a pioners i caravelles.
I els que marxen, de sobte viuen el vertigen i la incògnita de com seran rebuts per
gent que, als seus ulls, ja són grans i es comporten com a tals de debò. El millor en aquest
moment, per part dels caps, és vetllar el reconeixement que les coses entre els membres
del grup han acabat molt bé, si és el cas. Es tracta d’un record que pot infondre confiança
en els qui passen a la branca posterior, i esperança d’un bon curs als qui es queden.
Un marc d’”identitat” al projecte educatiu de l’agrupament
Els ràngers i les noies guies necessiten que l’agrupament els proporcioni un marc d’identitat.
Si les coses han anat prou bé a llops i daines, ens trobem amb nois i noies que transpiren
estil escolta en la manera de fer a l’agrupament. Han interioritzat la importància de
compartir, de parlar per resoldre els problemes, de ser valents i donar la cara quan toca.
160