Nº 1991 - Asociación de Escritores en Lingua Galega

L'assaig entre Filosofia i la Literatura
GALEUZCA
ANTONI MARÌ
Tot és assaig. Tot és un assaig. Tot és com un assaig. L’existència dels homes és
un assaig i diuen que la vida és, potser, un assaig per a la mort. Potser la mort és
un assaig per a una altra cosa, recòndita i desconeguda. L’activitat de l’escriptura
no és sinò un assaig que tempta la perfecció, que no sembla mai satisfer-se amb
els resultats assolits i que segueix provant i exercitant-se per poder realitzar la
forma perfecta de la idea. Si comparem la vida dels homes amb algun gènere
literari, podríem afirmar que la vida és molt més a prop de l’assaig que no pas de
la novel.la o de la poesia. La vida és una constant temptativa que cerca la felicitat,
que prova i assaja de trobar, enmig dels esdeveniments, el lloc propici per
desenvolupar-se en tota l’extensió de les seves possibilitats.
L’assaig és una forma literària que pot contenir totes les formes i tots els gèneres;
no és una forma closa i estricta sino que és susceptible d’assolir aquella que
l’imaginació i els objectius de l’assagista poden donar-li; aquest tret l’aproxima a
la literatura, ja que rera l’assaig reconeixem un jo que exposa les seves idees des
de la peremptorietat i la contigència de la seva pròpia persona. L’assaig és obert,
ja que nega tot afany de sistema, es deixa emportar per la fantasia subjectiva i es
val per si mateix quan més s’até a la renúncia a la sistematització. Emperò, a la
vegada, l’assaig és una forma tancada, ja que hom traballa acuradament en la forma
de la seva exposició: la necessitat d’acordar el contingut del que s’està dient amb
la forma en que es diu, crea una exigència formal idèntica a la de l’art per a la qual
no hi ha cap model que pugui fornir un exemple, sino que la forma de l’assaig va
sorgint amb la seqüència del pensament i en el desenvolupament de la idea, ja que
l’assagista no només ens mostra els seus pensaments sino que exposa el mateix
procés del pensament.
El nom “d’assaig” és d’origen llatí. Del ver exígere, que significava, en el seu
sentit inicial, pesar (mesurar un pes), vingué el substantiu exagium o sigui pesada
(acció de pesar), el qual és origen tant de l’essai francès com del saggio italià i del
nostre assaig. El mot anglès essay va ser pres directament de la forma francesa.
L’aptitud de la metàfora de la pesada o sospesament per a expressar l’activitat del
seny i de l’enteniment, és igualment provada pel mot pensar, derivat de pensus,
refet sobre pendere: pesar, examinar.
És considerable la flexibilitat expressiva de la paraula assaig, que vingut de
l’economia i del comerç s’avé a prendre sentits tan diversos com temptativa,
temteig, experiment, prova, provatura, exercici d’entrenament, esbós, inici. Però
el sentit particular de la paraula “assaig”, emprat per designar aquest gènere literari
11