Nº 1991 - Asociación de Escritores en Lingua Galega

però, ¿com podria ser possible parlar aestèticament del que és estètic?. Segons l’us
positivista, el contingut hauria de ser indiferent a la seva exposició i aquesta hauria
de ser convencional i tota expressivitat en l’exposició es considera perillosa per a
l’objectivitat.
Si l’art i la ciència es van separar al llarg de la història, tampoc s’ha de negar la
seva contraposició. Els ideals d’una filosofia pura orientada cap a valors universals
i eterns, els ideals d’una ciència organitzada a prova de l’erosió del temps enfront
d’un art instintiu desprovist de conceptes, són enfrontaments que porten visible la
presència d’un ordre repressiu. Això pressuposa que tot coneixement pot traduirse
potencialment en ciència i per tant nega a l’art las possibilitats i les capacitats
d’expressar coneixements necessaris que no poden ser recollits per la ciència; el
coneixement que ofereix la Commedia del Dant o La comedie Humane de Balzac
no pot ser recollit i sistematitzat, de cap manera, per la ciència, tot i que el
coneixement que es transmet artísticament aspira a l’objectivitat. L’objectivitat
artística no és pas la verificació de tesis ni d’idees susceptibles de ser reduïdes a
conceptes sinó que es manifesta en l’experiència humana, que és la que dóna relleu
a les seves observacions i reflexions, i que poden se confirmades o refutades per
l’experiència de cadascú.
I és l’experiència, havíem dit abans, la que forneix els arguments necessaris per
elaborar l’assaig, aquest gènere literari tan pròxim a la vida i a l’assaig de viure. Tot
és assaig. Res no és sinó que una compromesa provatura.
GALEUZCA
15