Nº 1991 - Asociación de Escritores en Lingua Galega

motlles literaris. La qual cosa es traduiria en una major anàlisi de la nostra personal
creació literària, sobretot en allò que estem innovant –i que pot esdevenir una
veritable ruptura amb tot l’anterior– i allò que sintetitzem del passat, que
arrepleguem de la història de la literatura i principalment de les grans creacions que
esdevenen, sense tòpics, la font permanent de la inspiració o de la imitació. O siga
la «traditio» dels medievalistes.
Precisament a l’Edat Mitjana, l’originalitat o millor dit el valor que li atorgaven
a la creació literària es trobava sovint en la capacitat de reiteració i de síntesi del
que savien els altres, l’acumulació de la «traditio». La ruptura significava el desficaci,
la manca de seny davant el saber acumulatiu, el saber enciclòpedic. Evidentment,
el temps i les estètiques canviarien les òptiques.
He volgut donar una de cal i una altra de arena en aquest curt paper. No cal que
certifique que tots dos elements –tradició i ruptura– són sumament importants –
i fins i tot indispensables– en la bona factura de la creació literària, sobretot en la
poesia. Personalment, ja ho sabeu, he mirat de complementar-los en la meua praxi
literària, sobretot en la darrera fase de la meua poesia.
54 GALEUZCA