Nº 1991 - Asociación de Escritores en Lingua Galega

La Literatura ni es crea ni es destruix,
es transforma
GALEUZCA
VICENÇ LLORCA
El 1962 apareixia l´assaig de Marshall McLuhan « La galàxia Gutenberg «. A la llum
de la relació establerta entre literatura i mitjà d´expressió, McLuhan veia en la
invenció de la impremta l´encetament d´una nova galàxia històrica, ya que el pas
del manuscrit al llibre, el text tipogràfic, anava a provocar una visió revolucionària
del món y la psicologia humana. Aixi va esdevenir-se la gran Revolució Filológica
de l´ Humanisme que es convertiria en la causa directa del Renaixement.
El llibre modern esdevenia el vertader motor de la nova Era Mecànica, des de
la qual Descartes proposaria una comprensió racionalista de la natura, i on la Nova
Ciència trobaria la seva base de desenvolupament i el fonament per el progrés
tecnològic. Ara bé, McLuhan fixaba el 1905 com a data simbòlica de la mort de
l´Homo typographicus amb el descobriment de l´espai corb. Sorgia llavors una
nova galàxia : l´Electrónica. Sota la tesi que «el mitjà és el missatge», l´adveniment
de l´electricitat afectava no ja a la prolongació d' un sentit –l´auditiu abans de
Gutenberg i el visual després–, sinó de tot el sistema nerviós central de l´home.
La creació d´un gènere
Les conseqüencies d´aquesta obra van ser determinants els anys 60 en aparèixer
un sentiment apocaliptic pel qual hom creia que la fi de la literatura i el seu objecte,
el llibre, corria paral.lela a la desaparició del món de la mecànica pel de
l´electrónica. Temps després, passat l´esglai inicial, podem constatar que l´únic
que realment ha mort són les formes de la literatura popular, és a dir, per un cantó
la poesia de caràcter oral transmesa de generació en generació a través de la
tradició i, per un altre, la novel.la de fulletó d´origen decimonònic. Totes aquestes
formes han estat substituïdes pel consum del film i del telefilm. La literatura i el
llibre segueixen el seu camí, perquè no tan sols la seva activitat es diferencia de
la visual, sinó que essencialment l´home, en tant que ésser simbólic, sent una
necessitat visceral d´objectivar-se en el paper.
Gosariem parlar, doncs, de «Galaxies en contacte», ja que ambdues generan
creacions artistiques que, per una banda, no s´interfereixen i, per una altra,
s´interrelacionen. Aquest encreuament es fa possible gràcies a una dels fenòmens
culturals més importants en l´actualitat : l´ampliació dels conceptes de text i
narració a tota aquella manifestació artística que fabuli alguna cosa, que conti una
87