Nº 1991 - Asociación de Escritores en Lingua Galega

història d´una manera determinada. Com a conseqüencia, ha nascut la narratologia,
l´estudi teóric del text narratiu entenent com a tal qualsevol ordenació tramada en
un argument i plasmada en un medi expressiu, bé sigui una novel.la, un còmic, una
pel.lícula... De fet, aixó no representa cap novetat en termes absoluts, perqué el
text, al llarg de la história literària, ha sofert nombroses modificacions a partir del
mitjà tipogràfic fins arribar a l´escena –teatre– o al cant escenificat –ópera–,
vertaderes transformacions de la literatura que no han significat la fi de res, sinó
la seva vida en variadas formes i posibilitats.
En aquest context, parlar de « novel.les de masses », tal com va ser definida des
de la convenció realista del segle XlX, resulta, de cada cop més, un anacronisme.
La raó és que els seus lectors potencials han preferit en les darreres dècades el
decurs ficcional d´una pel.licula o, més recentement, d´una sèrie televisiva. Aquest
canvi d´orientació en la demanda, ha provocat l´auge d´un nou gènere : el guió
cinematogràfic, el cual, tant si es tracta d´una adaptació novel.lìstica com d´una
idea creativa original, esdevé sempre el vertader organitzador del material
cinematogràfic, el demiürg de les imatges. Es aixi com es converteix en un nou
gènere literari, en un nou art narratiu capaç de tansformar el text en pantalla. Més
encara, al qual se li demana que actuï com a vertader substitut de les « novel.les
de masses ». La constitució sòcio-cultural de la nostra època reclama el conreu
d´aquest gènere que ha tingut el seu naixement en l´esclat del cinema i la televisió.
Un gènere que té ja una història pròpia, des del Hollywood daurat fins a les grans
sèries televisives, i noms clàssics com el de Billy Wilder, col.laborador de directors
com Lubitsch o Howard Hawks.
El Best-seller culte
Si, llavors, tota la creació narrativa de « masses » passa pel guió visual, ¿com cal
catalogar el fenomen d´aquelles novel.les que, al llarg dels vuitanta, han arribat a
ser llegides per un gran nombre de lectors ? Ens sembla excessiu el terme « de
masses », ja que, al capdavall, la seva influència damunt els lectors és considerablement
inferior a la que han exercit diversos productes filmics al llarg del mateix
periode. En canvi, sí que les podem considerar novel.les « d´exit » molt lligadas
al tipus de lector que, en els darrers anys, viu també en la galàxia Gutenberg. I qui
és aquest lector ? Aventurem a imaginar-nos una persona culte, amb un bon
coneixement de la tradició artística i que, per tant, pot accedir a un producte que
s´allunyi de la ingenuïtat compositiva per arribar a gaudir d´una combinació ben
executada entre els ingredients més atractius del « best-seller » i l´assaboriment d´un
talent enginyós posat en funció de joc cultural.
Sense voler, en imaginar-nos aquest tipus del lector, estem marcant també el
limit màxim de la novel.la en els nostres dies, allò que s´ha arribat a anomenar el
« best-seller culte ». I, si no, fixem-nos en l´habilitat extrema que mostra Umberto
Eco quan escriu «El nom de la Rosa», o de la substitució de la filosofia en l´obra
de Kundera o en la fascinació que desperten els personatges de Yourcenar. Són
tres exemples, no pas els únics, d´alts indexs de venda, però també de qualitat
88 GALEUZCA