Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL BUDISME
I L’OBJECTIU 3
Textos
A l’Uttara Tantra Shastra es parla de l’essència de
buda, el potencial per arribar a l’estat de buda que
tots els éssers posseeixen sense excepció. En aquest
text s’explica que no hi ha cap diferència entre els
éssers pel que fa al seu potencial. Per tant, tot i que
no es mencioni específicament la igualtat de sexes,
aquesta idea queda òbviament implícita.
Al Dhagpo Targen de l’inigualable Gampopa, com en
innumerables textos semblants que resumeixen les
principals ensenyances del Buda, es diu que la vida
dels éssers humans és preciosa perquè té un gran potencial.
En parlar de la «preciosa existència humana»
mai no s’estableixen diferències de sexe.
No hi ha cap text clàssic budista que consideri la dona
diferent de l’home en les seves qualitats i la seva naturalesa
internes, i la raó d’això és que no hi ha cap
diferència entre ambdós sexes mentalment o espiritualment.
No obstant això, és evident que hi ha hagut diferències
socials respecte de les possibilitats dels homes
i les dones als països budistes, però és la societat, amb
els seus costums i les seves tradicions, la que marca
aquestes diferències, no pas la doctrina budista en si.
Principis
En tot cas, no totes les escoles budistes enfoquen
aquest tema de la mateixa manera ni comparteixen
en la seva totalitat els mateixos textos. Buda va exposar
la realitat de les coses d’una forma progressiva
al llarg de la seva vida, aprofundint-hi cada cop més
a mesura que la gent anava expandint la seva comprensió.
Com a conseqüència, al llarg dels segles han
anat quedant delimitades tres escoles, o més aviat tres
enfocaments del budisme, cadascun dels quals té una
visió de la dona diferent.
Visió de la dona en l’escola Theravada
En l’escola Theravada, en què queden reflectits els
ensenyaments més bàsics, es posa l’accent en l’abandonament
del desig. Com que la major part dels seus
primers seguidors eren monjos, i com que la dona
Religions i Objectius del Mil·lenni | 105
és l’objecte més fort de desig, és natural que dins
d’aquesta escola, i en alguns dels seus textos, es presenti
la dona com un obstacle per al renunciant. En
alguns textos fins i tot s’anima les dones a practicar
bé per renéixer com a homes en el futur, ja que l’objectiu
d’aquesta escola és arribar a l’estat d’arhat, al
qual es considera que es pot accedir només amb un
cos masculí. Aquesta escola ha prevalgut en països del
sud-est asiàtic, com ara Sri Lanka, Tailàndia i Laos,
entre altres, on la dona ha estat considerada inferior,
i encara s’hi considera. No obstant això, el Buda, a
petició de la seva mare adoptiva Prajapati i del seu
cosí Ananda, va acceptar les dones a l’orde. Prajapati
va ser la primera abadessa. Hi ha moltes històries que
destaquen la brillantor de les ensenyances donades
per algunes d’aquestes monges, per la qual cosa eren
exalçades pel mateix Buda. Se’n conserven cançons
de realització espiritual d’una gran bellesa i profunditat
i es diu que moltes d’elles van arribar a l’alliberació,
per bé que no a l’estat d’arhat en aquesta vida,
ja que per arribar-hi havien de renéixer com a homes.
Visió de la dona en l’escola Mahayana
La segona escola és la del budisme Mahayana o del
«gran vehicle». Entre els seus seguidors hi ha tant
laics com monjos. Aquesta escola es va estendre àmpliament
per la Xina, el Tibet, el Vietnam, el Japó
i Mongòlia. Tant la seva filosofia com el seu objectiu,
com els mitjans utilitzats per assolir-lo, són molt
més amplis i profunds que els de l’escola Theravada,
considerada el «petit vehicle» en comparació amb el
Mahayana. L’objectiu final és assolir l’estat il·limitat
i totalment despert de buda. Tots els éssers sense excepció
hi poden accedir, ja que tots posseeixen el mateix
potencial. Les seves fites no dependran del sexe,
ni tan sols de l’espècie a la qual pertanyin, sinó de
la seva capacitat d’esforç a l’hora d’aplicar la pràctica
del dharma. En el sutra de la immaculada puresa
s’explica que la dona laica Gangotara conversa amb
el Buda sense cap temor, desafiant-lo amb preguntes
molt intel·ligents i que denoten una gran comprensió
de la doctrina, per la qual cosa ell l’enalteix davant
els altres. En el sutra de l’aclamació de les virtuts
del Tathagata, el Buda enalteix la reina Srimala per
la seva comprensió i la seva explicació del dharma i
li profetitza que arribarà a la suprema il·luminació.
Visió de la dona en l’escola Vajrayana
El Vajrayana o «vehicle indestructible» -el budisme
tàntric- forma part del context general del Mahayana.
Va prosperar a l’Índia fins al segle XII, en què va
desaparèixer, però abans es va expandir pel Tibet, la
Xina, Rússia i Mongòlia. En aquesta tradició, en el