Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL CRISTIANISME
ORTODOx
I L’OBJECTIU 8
Textos
Dels Sants Pares de l’Església:
Un desenvolupament ple de la societat humana ha
de tenir en compte la llei divina que predica l’amor i
el respecte mutu.
«Tingueu amor fraternal fins i tot als qui considereu
diferents de vosaltres o herètics.» (Sant Joan Damascè)
«Tota la nostra vida es construeix i pot tenir valor
únicament tenint l’amor com a punt de partida i
també acabant en l’amor.» (Savatie Ba¸stovoi)
«Déu vol que arribem a ser eines de la Seva voluntat,
però eines plenament conscients, responsables
i que mantinguin una perfecta relació amb Ell. Les
dificultats en què vivim també vénen per l’amor de
Déu perquè arribem a ser subjectes reals i capaços de
tenir una relació lliure i madura amb el Creador. A
través de la nostra perseverança som dignes de rebre
[qualsevol cosa de part de Déu] encara que siguem
realment indignes. El vertader cristià no treballa amb
el seu poder, sinó amb el de Jesucrist, Ell que ha vençut
el món. Per tant, tot el problema es redueix a la
manera de viure del cristià en Crist i no als errors dels
altres.» (Sant Joan Crisòstom)
«El poder diví és capaç d’inventar una esperança on
ja no existeix i també d’inventar un camí impossible.»
(Paul Evdokimov)
«En tota la Sagrada Escriptura es veu que allò que
demana Déu de part de l’home està relacionat amb
la dedicació plena al proïsme i amb l’abandonament
dels desitjos pecadors, demanant incessantment a
Déu que el beneeixi i l’ajudi.» (Sant Simeó Nou Teòleg)
«Els manaments de Déu estan per sobre de tots els
tresors del món; i el qui els adquireixi, en la seva ànima
descobrirà Déu.» (Sant Isaac de Síria)
«No ens alegrarem dels tresors eterns; sí desdenyarem
els terrenals.» (Sant Antoni el Gran)
Religions i Objectius del Mil·lenni | 71
«El qui fa misericòrdia imitant Déu, quan es tracta
de les necessitats del cos, no distingeix el bé del mal,
el just de l’injust, si no distribueix misericòrdia igualment
a tots, segons les seves necessitats, encara que
honori més el virtuós que el peresós.» (Sant Màxim
el Confessor)
«El que no perdona conserva en si mateix un orgull que
li endureix l’ànima. Així, no s’humanitza, no comunica
amb els altres, i perd, per tant, la condició de persona
perquè no té el poder de perdonar. Perquè el que no
perdona no pot entrar al Regne d’Amor, a la humanitat,
escapades de rigidesa». (Dumitru Stăniloae)
«L’amor es reconeix no tan sols regalant diners, sinó
molt més a través de la divulgació de la paraula de
Déu i no per la voluntat del cos. El que abandona
de veritat les coses terrenals i serveix realment els
seus semblants per amor, es purifica ràpidament de
qualsevol passió compartint l’amor i el coneixement
diví.» (Sant Màxim el Confessor)
Principis
L’Església ortodoxa considera que el desenvolupament
de la societat humana és una necessitat en
aquests temps. Entén el desenvolupament com un
producte de la recerca d’una millor manera de viure
per a la humanitat. No obstant això, considera que
aquest desenvolupament ha de tenir lloc d’acord
amb la llei divina, que implica una comunió d’amor
entre les persones i el respecte mutu. Tampoc no s’ha
d’oblidar la misericòrdia envers aquells semblants necessitats
de béns materials i intel·lectuals.
El desenvolupament té les seves arrels en la benedicció
que Déu va donar a la primera parella d’homes:
«Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra
i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells
del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.»
(Gn 1,28)
Aquesta benedicció té un caràcter universal, comú
a tota la humanitat. Per tant, Déu dóna llibertat a
l’home per dominar tot el món. «Ompliu la terra i
domineu-la» significa el punt de partida del desenvolupament
humà, a través del qual l’home s’ha de
guanyar la vida de cada dia.
«Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que
tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a
la pols tornaràs.» (Gn 3,19)