Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

nivell espiritual la dona no tan sols és considerada
igual a l’home, sinó que és especialment respectada
perquè es considera que personifica la naturalesa
de la saviesa primordial. L’aspecte femení
de la divinitat s’emfatitza en gran mesura en les
pràctiques del budisme tàntric, i en els llinatges
de mestres del Vajrayana hi ha un bon nombre de
dones, venerades com a grans ioguinis realitzades,
sense que hi hagi la més petita diferència respecte
dels mestres masculins pel que fa al seu estatus.
En aquesta escola el Buda primordial, Samantabhadra,
no tan sols té forma andrògina, sinó que se’l
representa en forma de parella en unió indissoluble.
Especial menció mereix Tara, la deïtat femenina per
excel·lència que representa l’aspecte femení del Buda,
la saviesa i la rapidesa per ajudar els éssers que pateixen.
En el tantra de Tara s’explica que fa molt de
temps, milions d’anys enrere, la princesa Lluna de
Saviesa tenia una gran fe en el Buda Amoghasidhi
que vivia en aquell món, i rebent ensenyances d’ell
les va practicar amb gran diligència, li va fer ofrenes
incommensurables i va desenvolupar l’esperit de la
il·luminació. Els monjos li van dir que si resava per
renéixer com a home, tal com havia de ser, amb el
gran mèrit que havia acumulat segur que ho aconseguia.
La resposta d’ella va ser la següent:
«En l’ésser no hi ha distinció de masculí o femení, ni
tan sols hi ha una entitat independent que existeixi
realment. Les ments ignorants s’enganyen quan fan
aquestes diferències. N’hi ha molts que desitgen arribar
a la il·luminació en la forma d’un home i molt
pocs que desitgin treballar per al bé dels éssers en
forma de dona. Per això, fins que el Samsara no quedi
buit, treballaré per beneficiar tots els éssers en una
forma femenina».
I així, de vida en vida, va anar purificant i enriquint
la seva ment, sempre en forma de dona, fins que va
arribar a l’estat de la budeïtat. És la més venerada
de totes les deïtats del budisme Vajrayana per la seva
rapidesa a l’hora d’ajudar quan és requerida.
Resumint, a les ensenyances del Buda s’afirma, directament
o indirectament, que les dones tenen exactament
les mateixes qualitats, potencialitats i drets que els homes,
per bé que és cert que en moltes societats, incloses
les d’alguns països budistes, la situació de la dona ha
estat i continua sent més precària que la de l’home.
La dona està més limitada per responsabilitats familiars
i costums socials, i gaudeix de menys llibertat
per decidir el seu futur. Això fa que les possibilitats
Religions i Objectius del Mil·lenni | 106
d’escollir una vida de plena de dedicació religiosa o
espiritual sempre hagin estat més escasses i dificultoses
per a les dones que per als homes. Això és un fet
que ha quedat reflectit en alguns dels textos budistes
posteriors al Buda que proclamen els avantatges de
renéixer en un cos masculí.
Però a les ensenyances budistes pròpiament dites
queda clara la plena igualtat d’homes i dones com
a éssers humans, amb els mateixos drets i les mateixes
capacitats. A més, Padmasambhava, per exemple,
afirma que en igualtat de condicions, les dones tenen
més sensibilitat i resistència, i estan en avantatge
respecte dels homes pel que fa a les possibilitats de
realitzar-se espiritualment.
A molts països es va extingir l’ordenació plena per a
les monges. Avui, a poc a poc alguns monestirs permeten
a les seves monges d’adquirir-la de la tradició
xinesa, on la tradició s’ha mantingut viva fins avui.
La tradició tibetana sempre ha estat molt més oberta
a la igualtat de les dones. Allà la dona mai no ha estat
considerada inferior a l’home, però en la pràctica se li
han donat menys oportunitats. Al Tibet les dones no
rebien el títol de lama, ja que no tenien l’educació ni
els estudis necessaris, tot i que sí que se’ls reconeixia
la realització espiritual. Actualment, a Occident, sí
que n’hi ha.
Exemples
La nostra Fundació, en el seu àmbit internacional,
ajuda les dones amb problemes, en general abandonades
pels seus marits i amb fills petits, al Nepal, a
la vall de Katmandu. Els concedeix microcrèdits per
tal que es comprin màquines de cosir i després els
compra la major part de la seva producció, que es ven
en centres budistes.
Al Tibet només una de cada vuit dones sap llegir
i escriure. D’aquestes, una proporció molt petita
continua els seus estudis a l’escola secundària; la
gran pobresa en què viuen les seves famílies fa que
es concertin matrimonis a una edat molt jove per
tal que les filles deixin de ser una càrrega. Moltes
d’elles, doncs, no tenen cap oportunitat per decidir
sobre la seva vida i el seu futur. Com que
no tenen cap habilitat específica que els permeti
ser autosuficients, no tenen possibilitat de trencar
aquest cercle inacabable de pobresa i dependència.
Per això, la Fundació Rokpa considera molt
important educar les nenes i donar-les un ofici o
una carrera.