Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

L’HINDUISME I ELS
OBJECTIUS 4, 5 I 6
Textos
Aquest és un exemple d’un dels textos més antics on
es prega per protegir la vida d’un nen:
«Per a Tu, oh mort [per vellesa], aquest nen ha de créixer;
els altres cent tipus de morts no li han de fer mal!
Com una mare generosa a la seva falda, Mitra l’ha de
cuidar, l’ha de protegir de l’infortuni! Condueix aquest
nen a la vida i al vigor, oh Agni, Varuna, Mitra! Com
una mare proporciona protecció, oh! Aditi, que aquest
nen pugui assolir la vellesa!» (Atharvaveda II,28)
Segons les escriptures, el coneixement de la medicina
va ser revelat per Déu en la seva encarnació com
a Dhanvantari. Per tant, la medicina en la tradició
índia, coneguda com ayurveda, té un origen diví, la
qual cosa ens permet entreveure la importància de
la salut en l’hinduisme.
«El Senyor, en la Seva encarnació de Dhanvantari,
cura molt de pressa les malalties de les per sempre
malaltes entitats vivents. Així, doncs, la Personalitat
de Déu queda glorificada per sempre, i és només Ell
qui va inaugurar en l’univers el coneixement de la
medicina.» (Srimad Bhagavatam 2-7-21)
«Que la Suprema Personalitat de Déu, en la Seva encarnació
de Dhanvantari, em deslliuri dels aliments
indesitjables i em protegeixi contra les malalties del
cos.» (Srimad Bhagavatam 6-8-18)
En l’hinduisme hi ha la creença que tots els éssers tenen
el mateix tipus d’ànima i que qualsevol ànima pot
habitar, en el transcurs de reencarnacions successives,
diferents cossos, però que només en el cos humà pot
assolir la il·luminació. Aquestes citacions fan ressaltar
la importància de tenir cura de la vida humana:
«L’entitat vivent és un ésser subordinat. Es pot donar
que, mentre roda una i altra vegada en el cicle de
naixements i morts, passant per diverses espècies de
vida, tingui la bona fortuna d’obtenir la forma humana.
Aquest naixement com a ésser humà, rares vegades
s’aconsegueix.» (Srimad Bhagavatam 8-22-25)
«Prahlada Maharaja va dir: “El cos humà és molt difícil
d’obtenir; tot i que és temporal, com altres cossos,
Religions i Objectius del Mil·lenni | 94
és summament important, ja que en la vida humana
es pot practicar servei devocional. D’una mica de
servei devocional sincer podem obtenir la perfecció
completa.”» (Srimad Bhagavatam 7-6-1)
«Brahma va dir: “Els meus semidéus estimats, la forma
humana de vida és de tan gran importància que
nosaltres també desitgem tenir aquest tipus de vida,
ja que en la forma humana es poden aconseguir la
veritat religiosa perfecta i el coneixement.”» (Srimad
Bhagavatam 3-15-24)
«El rei Rahugana va dir: “Néixer com a ésser humà és
el millor dels destins. Ni tan sols un naixement entre
els semidéus als planetes celestials no és tan gloriós
com néixer en aquest planeta com a ésser humà.”»
(Srimad Bhagavatam 4-13-21)
Un aspecte fonamental del coneixement de l’ayurveda
(«ciència de la vida») és la importància de l’alimentació
per preservar la salut i la vida. Les citacions
següents del Bhagavad-Gita així ho mostren:
«Els àpats que agraden a aquells que estan en el pla
de la modalitat de la bondat augmenten la durada
de la vida, purifiquen l’existència i donen força, salut,
felicitat i satisfacció. Aquests àpats són suculents,
grassos, sans i agradables al cor.» (BG 17-8)
«Qui és mesurat en el menjar i el dormir, en el treball
i en el descans, gràcies a la pràctica del ioga, mitiga els
patiments de l’existència material.» (BG 6-17)
El fundador de la tradició Hare Krixna en el segle
XVI va mostrar la seva compassió curant malalties en
diverses ocasions.
«Quan Sri Chaitanya Mahaprabhu el va tocar, tant la
lepra com el seu patiment se’n van anar molt lluny.
En realitat, el cos de Vasudeva es va tornar molt bonic,
i això el va omplir de felicitat.» (Chaitanya Charitamrita
2-7-141)
«Dit això, Sri Chaitanya Mahaprabhu va tornar a abraçar
Sanatana Gosvami. En aquell moment, les nafres
de Sanatana van desaparèixer i tot el seu cos va prendre
el color de l’or.» (Chaitanya Charitamrita 1- 4-201)
Principis
L’hinduisme es va desenvolupar en una zona geogràfica
en què les condicions afavorien la propagació de
les malalties. La falta d’aigua potable, les sequeres,