Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Déu va crear la naturalesa de forma adequada i perfecta
per a la nostra existència. Per mantenir l’equilibri
del nostre ecosistema l’hem de conservar tal com és.
Principis
L’Ortodòxia reconeix el valor de la naturalesa i també
els seus recursos, que mantenen la vida en el món
terrenal.
Si les relacions entres persones, entre semblants, es
veuen afectades per l’egoisme, el menyspreu, l’odi,
l’explotació i per totes les formes de pecat, també
poden afectar el medi ambient. El pecat afecta la
comunicabilitat profunda entre els homes i el medi
ambient, entre l’home i el Creador.
La solució a la crisi actual del medi ambient demana
aclarir la crisi de les relacions entre els homes moderns
i tot el que existeix en el seu entorn i sobretot amb
Déu. Aquesta no és una qüestió tècnica o organitzativa,
sinó un problema d’espiritualitat. El medi ambient
està en crisi perquè la secularització va comportar una
mena d’espiritualitat que no sempre és coherent amb
la llei divina. L’univers és una realitat formada per diversos
subsistemes, les existències dels quals estan condicionades
d’una manera absoluta per Déu.
L’Església ortodoxa, en la seva profunda motivació
de mantenir la Creació, dóna suport a totes les activitats
desenvolupades per a la conservació del medi
ambient.
L’objectiu de l’Església ortodoxa respecte del medi
ambient és avaluar els problemes ecològics a la llum
de la unitat i la integritat del món creat per Déu.
L’Ortodòxia no considera el món com una estructura
tancada en si mateixa i apartada. El món vegetal, el
regne animal i l’ésser humà estan en sintonia. Hem
d’especificar que la matèria va ser creada per Déu en
una forma perfecta per ser l’àmbit de l’home. El món
és un tresor de Déu, creat del no-res mitjançant Jesucrist
i l’Esperit Sant. L’univers no troba la causa de la
seva existència en si mateix, sinó en la voluntat i en
la grandesa de Déu. La Creació -l’obra de Déu- ens
descobreix l’amor de Déu per la Seva criatura perquè
la va crear perfecta. La qualitat de l’home en tant que
col·laborador de Déu resulta evident, ja que representa
la imatge de Déu.
La naturalesa no és un dipòsit de recursos destinats
al consum egoista i irresponsable. És el lloc del qual
l’home no és terratinent, sinó administrador.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 69
El fonament antropogènic dels problemes ecològics
ens mostra que canviem el medi ambient d’una
manera semblant al nostre món interior; per això la
transfiguració de la naturalesa ha de començar amb
la transfiguració de la nostra ànima. Segons el pensament
de sant Màxim el Confessor: «L’home pot
transformar en paradís tot el món, quan tingui el
paradís al seu interior.»
La relació entre l’home i la naturalesa condiciona
l’harmonia física i biològica entre els elements naturals.
L’home no pot existir sense aire, aigua ni altres
elements vitals, per això s’han de conservar amb respecte.
Per tant, el coneixement científic dels elements
naturals és tan necessari en el món cristià com la creença
en la providència divina.
En l’Antic Testament trobem lleis per les quals Déu
prohibeix al Seu poble de destruir la naturalesa:
«Quan assetgis una ciutat durant molt de temps i
lluitis per conquerir-la, no facis malbé a cops de destral
els arbres fruiters; menja’n els fruits, però no els
tallis, que els arbres del camp no són enemics que
hagis de combatre assetjant-los.» (Dt 20,19)
En el pensament cristià ortodox, la relació entre
Creació i Creador s’ha debilitat pel pecat d’Adam de
desobeir l’ordre de Déu de no menjar fruites de l’arbre
prohibit. Aquesta desobediència té com a conseqüència
l’aparició de les espines i els cards com a
fruits de la terra.
«Després va dir a l’home: “Ja que t’has escoltat la teva
dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia
prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la
vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. La terra
et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar
d’allò que donin els camps.”» (Gn 3,17-18)
Així, doncs, la naturalesa no va reconèixer l’home
com a rei i s’hi va girar en contra. L’home es va quedar
amb una sola possibilitat de restablir l’autoritat
moral sobre la naturalesa: el treball. El treball en el
marc d’un llarg procés històric de desenvolupament.
Jesucrist, a través de la seva resurrecció, restableix la
relació que hi havia abans entre home, naturalesa i
Déu. A través de la resurrecció, l’univers torna a rebre
la plena possibilitat de ser el lloc de la gràcia de
Déu.
Avui dia, la missió de l’Església ortodoxa és la de
concretar aquesta possibilitat que Déu va donar a la
Creació a través del Seu Fill, Jesucrist. El punt àlgid
d’aquest fenomen és quan aquest s’actualitza i es du