29.04.2013 Views

Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

EL JUDAISME<br />

I L’OBJECTIU 8<br />

Textos<br />

Rabí Elazar: «És més gran aquell que indueix a la<br />

mitsvà que aquell que la compleix.» (Talmud, Tractat<br />

Baba Batra 9,1)<br />

«Ell (Hillel) solia dir: “Si jo no m’ocupo <strong>de</strong> mi mateix,<br />

qui ho farà? (Però) si només m’ocupo <strong>de</strong> mi<br />

mateix, qui sóc jo? I si no ara, quan?”» (Pirkei Avot<br />

1,14)<br />

«No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo<br />

sóc el Senyor.» (Levític 19,18)<br />

«Declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la<br />

llibertat a tots els habitants <strong><strong>de</strong>l</strong> país. Aquest any serà<br />

l’any <strong><strong>de</strong>l</strong> jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni,<br />

el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos,<br />

retornaran al seu clan.» (Levític 25,10)<br />

«Cada set anys, condona els <strong>de</strong>utes <strong>de</strong> tothom.»<br />

(Deuteronomi 15,1)<br />

«Totes les famílies <strong><strong>de</strong>l</strong> país es valdran <strong><strong>de</strong>l</strong> teu nom per<br />

a beneir-se.» (Gènesi 12,3)<br />

«La culpa <strong>de</strong> Sodoma, la teva germana, era aquesta:<br />

ella i les seves ciutats vivien en l’esplendor, l’abundor<br />

d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els<br />

pobres i indigents. S’enorgullien i feien el que jo <strong>de</strong>testo,<br />

i, quan ho vaig veure, les vaig fer <strong>de</strong>saparèixer.»<br />

(Ezequiel 16,49-50)<br />

Principis<br />

La constitució d’una aliança mundial representa molt<br />

més que un simple mecanisme per aconseguir els <strong>objectius</strong><br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament. Els valors comuns que<br />

promou, la participació àmplia i lliure que requereix<br />

i el compromís ferm que presumeix transformen<br />

l’aliança en un valor per si mateixa.<br />

<strong>Religions</strong> i Objectius <strong><strong>de</strong>l</strong> Mil·lenni | 26<br />

La promoció <strong>de</strong> valors ètics forma part <strong>de</strong> la nostra<br />

tradició, ja que «És més gran aquell que indueix a la<br />

mitsvà que aquell que la compleix.»Induir a complir<br />

una mitsvà no significa imposar el nostre criteri particular<br />

sobre la resta <strong>de</strong> la humanitat (o la pràctica <strong>de</strong><br />

preceptes (mitsvot) propis <strong><strong>de</strong>l</strong> judaisme per col·lectius<br />

no jueus) , ja que una aliança duradora ha <strong>de</strong> respectar<br />

els diversos punts <strong>de</strong> vista. A més, la promoció<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong>s principis morals no s’ha <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar proselitisme,<br />

ja que el mateix Talmud (i la Bíblia) estableix un<br />

seguit <strong>de</strong> valors universals anomenats «les set mitsvot<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong>s fills <strong>de</strong> Noè» (tractat Sanedrí 56,1), 12 <strong>de</strong> caràcter<br />

obligatori per a tota la humanitat (<strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />

Noè), que inclouen la justícia i altres valors comuns.<br />

Des d’una perspectiva menys particular, els valors<br />

ètics <strong>de</strong> les religions atorguen una base sòlida per a<br />

la cooperació. La filosofia que s’amaga darrere <strong>de</strong> la<br />

frase «Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el<br />

Senyor» no és aliena a la resta <strong>de</strong> les tradicions, i el<br />

missatge es troba (amb diferents enfocaments o variacions<br />

semàntiques) en les paraules <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus grans<br />

mestres i <strong><strong>de</strong>l</strong>s escrits religiosos. En <strong>de</strong>finitiva estem<br />

parlant <strong><strong>de</strong>l</strong> mateix missatge.<br />

El dilema <strong><strong>de</strong>l</strong> «grau» <strong>de</strong> pon<strong>de</strong>ració entre el que és<br />

particular i el que és aliè es resumeix en les preguntes<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> savi Hillel (segle I), que subratlla la responsabilitat<br />

<strong>de</strong> l’individu sobre el seu propi <strong>de</strong>stí, per subsistir,<br />

per bé que la segona pregunta («qui sóc?») indica que<br />

és insuficient i que en la interacció amb el que ens<br />

envolta es troba la resposta a l’essència humana. En<br />

el nostre context, queda clar que s’espera una actitud<br />

proactiva <strong>de</strong> totes les societats, com a obligació davant<br />

<strong>de</strong> si mateixes i envers les societats alienes. L’equilibri<br />

apropiat entre totes dues obligacions, les particulars i<br />

les alienes, constitueix el gran repte humà.<br />

Tenint en compte l’amplitud <strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>objectius</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament,<br />

es pretén aconseguir la participació<br />

<strong>de</strong> tots els implicats. En aquest sentit, és interessant<br />

observar el codi ètic que es manifesta en el relat bíblic<br />

sobre l’intent <strong>de</strong> diverses tribus (Deuteronomi<br />

32,33) d’evadir les obligacions col·lectives a causa<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong>s interessos particulars. Mose fa retrets a les tribus<br />

i els exigeix que participin en l’empresa comuna com<br />

a requisit per a la seva «neteja» espiritual i social, davant<br />

Déu i davant Israel. La impuresa social pot tenir<br />

greus conseqüències: el profeta Ezequiel relaciona la<br />

<strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> Sodoma i Gomorra amb les conductes<br />

egoistes i insolidàries.<br />

12 Les set mitsvot tracten els temes següents: idolatria, blasfèmia, assassinat, adulteri, robatori, crueltat amb els animals i justícia.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!