Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
EL JUDAISME<br />
I L’OBJECTIU 8<br />
Textos<br />
Rabí Elazar: «És més gran aquell que indueix a la<br />
mitsvà que aquell que la compleix.» (Talmud, Tractat<br />
Baba Batra 9,1)<br />
«Ell (Hillel) solia dir: “Si jo no m’ocupo <strong>de</strong> mi mateix,<br />
qui ho farà? (Però) si només m’ocupo <strong>de</strong> mi<br />
mateix, qui sóc jo? I si no ara, quan?”» (Pirkei Avot<br />
1,14)<br />
«No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo<br />
sóc el Senyor.» (Levític 19,18)<br />
«Declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la<br />
llibertat a tots els habitants <strong><strong>de</strong>l</strong> país. Aquest any serà<br />
l’any <strong><strong>de</strong>l</strong> jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni,<br />
el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos,<br />
retornaran al seu clan.» (Levític 25,10)<br />
«Cada set anys, condona els <strong>de</strong>utes <strong>de</strong> tothom.»<br />
(Deuteronomi 15,1)<br />
«Totes les famílies <strong><strong>de</strong>l</strong> país es valdran <strong><strong>de</strong>l</strong> teu nom per<br />
a beneir-se.» (Gènesi 12,3)<br />
«La culpa <strong>de</strong> Sodoma, la teva germana, era aquesta:<br />
ella i les seves ciutats vivien en l’esplendor, l’abundor<br />
d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els<br />
pobres i indigents. S’enorgullien i feien el que jo <strong>de</strong>testo,<br />
i, quan ho vaig veure, les vaig fer <strong>de</strong>saparèixer.»<br />
(Ezequiel 16,49-50)<br />
Principis<br />
La constitució d’una aliança mundial representa molt<br />
més que un simple mecanisme per aconseguir els <strong>objectius</strong><br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament. Els valors comuns que<br />
promou, la participació àmplia i lliure que requereix<br />
i el compromís ferm que presumeix transformen<br />
l’aliança en un valor per si mateixa.<br />
<strong>Religions</strong> i Objectius <strong><strong>de</strong>l</strong> Mil·lenni | 26<br />
La promoció <strong>de</strong> valors ètics forma part <strong>de</strong> la nostra<br />
tradició, ja que «És més gran aquell que indueix a la<br />
mitsvà que aquell que la compleix.»Induir a complir<br />
una mitsvà no significa imposar el nostre criteri particular<br />
sobre la resta <strong>de</strong> la humanitat (o la pràctica <strong>de</strong><br />
preceptes (mitsvot) propis <strong><strong>de</strong>l</strong> judaisme per col·lectius<br />
no jueus) , ja que una aliança duradora ha <strong>de</strong> respectar<br />
els diversos punts <strong>de</strong> vista. A més, la promoció<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s principis morals no s’ha <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar proselitisme,<br />
ja que el mateix Talmud (i la Bíblia) estableix un<br />
seguit <strong>de</strong> valors universals anomenats «les set mitsvot<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s fills <strong>de</strong> Noè» (tractat Sanedrí 56,1), 12 <strong>de</strong> caràcter<br />
obligatori per a tota la humanitat (<strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
Noè), que inclouen la justícia i altres valors comuns.<br />
Des d’una perspectiva menys particular, els valors<br />
ètics <strong>de</strong> les religions atorguen una base sòlida per a<br />
la cooperació. La filosofia que s’amaga darrere <strong>de</strong> la<br />
frase «Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el<br />
Senyor» no és aliena a la resta <strong>de</strong> les tradicions, i el<br />
missatge es troba (amb diferents enfocaments o variacions<br />
semàntiques) en les paraules <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus grans<br />
mestres i <strong><strong>de</strong>l</strong>s escrits religiosos. En <strong>de</strong>finitiva estem<br />
parlant <strong><strong>de</strong>l</strong> mateix missatge.<br />
El dilema <strong><strong>de</strong>l</strong> «grau» <strong>de</strong> pon<strong>de</strong>ració entre el que és<br />
particular i el que és aliè es resumeix en les preguntes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> savi Hillel (segle I), que subratlla la responsabilitat<br />
<strong>de</strong> l’individu sobre el seu propi <strong>de</strong>stí, per subsistir,<br />
per bé que la segona pregunta («qui sóc?») indica que<br />
és insuficient i que en la interacció amb el que ens<br />
envolta es troba la resposta a l’essència humana. En<br />
el nostre context, queda clar que s’espera una actitud<br />
proactiva <strong>de</strong> totes les societats, com a obligació davant<br />
<strong>de</strong> si mateixes i envers les societats alienes. L’equilibri<br />
apropiat entre totes dues obligacions, les particulars i<br />
les alienes, constitueix el gran repte humà.<br />
Tenint en compte l’amplitud <strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>objectius</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament,<br />
es pretén aconseguir la participació<br />
<strong>de</strong> tots els implicats. En aquest sentit, és interessant<br />
observar el codi ètic que es manifesta en el relat bíblic<br />
sobre l’intent <strong>de</strong> diverses tribus (Deuteronomi<br />
32,33) d’evadir les obligacions col·lectives a causa<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s interessos particulars. Mose fa retrets a les tribus<br />
i els exigeix que participin en l’empresa comuna com<br />
a requisit per a la seva «neteja» espiritual i social, davant<br />
Déu i davant Israel. La impuresa social pot tenir<br />
greus conseqüències: el profeta Ezequiel relaciona la<br />
<strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> Sodoma i Gomorra amb les conductes<br />
egoistes i insolidàries.<br />
12 Les set mitsvot tracten els temes següents: idolatria, blasfèmia, assassinat, adulteri, robatori, crueltat amb els animals i justícia.