Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL JUDAISME
I L’OBJECTIU 8
Textos
Rabí Elazar: «És més gran aquell que indueix a la
mitsvà que aquell que la compleix.» (Talmud, Tractat
Baba Batra 9,1)
«Ell (Hillel) solia dir: “Si jo no m’ocupo de mi mateix,
qui ho farà? (Però) si només m’ocupo de mi
mateix, qui sóc jo? I si no ara, quan?”» (Pirkei Avot
1,14)
«No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú
del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo
sóc el Senyor.» (Levític 19,18)
«Declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la
llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà
l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni,
el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos,
retornaran al seu clan.» (Levític 25,10)
«Cada set anys, condona els deutes de tothom.»
(Deuteronomi 15,1)
«Totes les famílies del país es valdran del teu nom per
a beneir-se.» (Gènesi 12,3)
«La culpa de Sodoma, la teva germana, era aquesta:
ella i les seves ciutats vivien en l’esplendor, l’abundor
d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els
pobres i indigents. S’enorgullien i feien el que jo detesto,
i, quan ho vaig veure, les vaig fer desaparèixer.»
(Ezequiel 16,49-50)
Principis
La constitució d’una aliança mundial representa molt
més que un simple mecanisme per aconseguir els objectius
del desenvolupament. Els valors comuns que
promou, la participació àmplia i lliure que requereix
i el compromís ferm que presumeix transformen
l’aliança en un valor per si mateixa.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 26
La promoció de valors ètics forma part de la nostra
tradició, ja que «És més gran aquell que indueix a la
mitsvà que aquell que la compleix.»Induir a complir
una mitsvà no significa imposar el nostre criteri particular
sobre la resta de la humanitat (o la pràctica de
preceptes (mitsvot) propis del judaisme per col·lectius
no jueus) , ja que una aliança duradora ha de respectar
els diversos punts de vista. A més, la promoció
dels principis morals no s’ha de considerar proselitisme,
ja que el mateix Talmud (i la Bíblia) estableix un
seguit de valors universals anomenats «les set mitsvot
dels fills de Noè» (tractat Sanedrí 56,1), 12 de caràcter
obligatori per a tota la humanitat (descendents de
Noè), que inclouen la justícia i altres valors comuns.
Des d’una perspectiva menys particular, els valors
ètics de les religions atorguen una base sòlida per a
la cooperació. La filosofia que s’amaga darrere de la
frase «Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el
Senyor» no és aliena a la resta de les tradicions, i el
missatge es troba (amb diferents enfocaments o variacions
semàntiques) en les paraules dels seus grans
mestres i dels escrits religiosos. En definitiva estem
parlant del mateix missatge.
El dilema del «grau» de ponderació entre el que és
particular i el que és aliè es resumeix en les preguntes
del savi Hillel (segle I), que subratlla la responsabilitat
de l’individu sobre el seu propi destí, per subsistir,
per bé que la segona pregunta («qui sóc?») indica que
és insuficient i que en la interacció amb el que ens
envolta es troba la resposta a l’essència humana. En
el nostre context, queda clar que s’espera una actitud
proactiva de totes les societats, com a obligació davant
de si mateixes i envers les societats alienes. L’equilibri
apropiat entre totes dues obligacions, les particulars i
les alienes, constitueix el gran repte humà.
Tenint en compte l’amplitud dels objectius del desenvolupament,
es pretén aconseguir la participació
de tots els implicats. En aquest sentit, és interessant
observar el codi ètic que es manifesta en el relat bíblic
sobre l’intent de diverses tribus (Deuteronomi
32,33) d’evadir les obligacions col·lectives a causa
dels interessos particulars. Mose fa retrets a les tribus
i els exigeix que participin en l’empresa comuna com
a requisit per a la seva «neteja» espiritual i social, davant
Déu i davant Israel. La impuresa social pot tenir
greus conseqüències: el profeta Ezequiel relaciona la
destrucció de Sodoma i Gomorra amb les conductes
egoistes i insolidàries.
12 Les set mitsvot tracten els temes següents: idolatria, blasfèmia, assassinat, adulteri, robatori, crueltat amb els animals i justícia.