Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

L’HINDUISME
I L’OBJECTIU 7
Textos
Déu és present i pot ser percebut en la seva creació,
per tant, la naturalesa ha de ser considerada i tractada
com quelcom sagrat. Amb les citacions següents del
Bhagavad-Gita podem fer-nos una idea de com veure
Déu en el que ens envolta.
«El Senyor Beneït va dir: la terra, l’aigua, el foc, l’aire,
l’èter, la ment, la intel·ligència i l’ego fals, aquests vuit
elements en conjunt constitueixen les Meves energies
materials separades. A més de tot això, oh, Arjuna!, hi
ha una energia Meva que és superior, la qual consisteix
en els éssers vius que exploten els recursos d’aquesta
naturalesa material. Tots els éssers creats tenen el seu
origen en aquestes dues naturaleses. De tot el que és
material i de tot el que és espiritual en aquest món,
sapigueu amb tota certesa que Jo sóc tant l’origen com
la dissolució. Oh, Janardana! Tot descansa en Mi, talment
perles enfilades. Oh, fill de Kunti! Jo em trobo
en tot. Jo sóc el sabor de l’aigua, la llum del Sol i de la
Lluna, Jo sóc el so de l’èter, Jo sóc la fragància original
de la terra, i la calor del foc. Sóc la vida de tot allò
que viu (...). Pots veure’m en tot allò que ressalta més
al món. De les llums, Jo sóc el sol radiant, i entre les
estrelles, sóc la lluna, de les extensions d’aigua, Jo sóc
l’oceà. De les coses immòbils, Jo sóc l’Himàlaia, i dels
rius fluents, Jo sóc el Ganges. Dels purificadors, Jo sóc
el vent i de les estacions, sóc la primavera florida.»
«En la Meva forma no manifesta, Jo em trobo omnipresent
en tot aquest univers. Tots els éssers es troben en Mi.»
«Sapigueu que així com el poderós vent, que bufa
pertot, sempre descansa al cel, així mateix tots els éssers
creats descansen en Mi.»
«Jo sóc el pare d’aquest univers, la mare, el sosteniment
i l’avi.»
«El principi, el mitjà i el fi de tots els éssers. La font de
tots els mons materials i espirituals. Tot emana de Mi.
Els savis, que ho saben perfectament, es dediquen al
Meu servei devocional i M’adoren amb tot el seu cor».
«Oh, Arjuna! Jo sóc la llavor generadora de totes les
existències. No hi ha cap ésser -mòbil o immòbil-
que pugui existir sense Mi.»
Religions i Objectius del Mil·lenni | 96
«Totes les espècies de vida apareixen mitjançant el
seu naixement en aquesta naturalesa material, i Jo sóc
el pare que aporta la llavor.»
Sense donar suport a una concepció panteista de
Déu, aquestes descripcions tenen com a finalitat fomentar
en les persones materialistes una manera de
percebre Déu en la creació, ser com una introducció
a la fe. Avui en dia són molt rellevants per a una societat
que està cada vegada més desconnectada de la
naturalesa i de la religió.
Principis
En l’hinduisme, hi ha un concepte molt antic, una
mica desconegut però fonamental per entendre conceptes
tan importants com els de dharma i de karma.
És el concepte de rita, que literalment significa «ordre
còsmic». Al Rigveda, rita controla tots els canvis
i operacions de l’univers, des del moviment planetari
fins a les energies subatòmiques. El contrari és el desequilibri,
que porta al caos. El concepte de rita es refereix
a una força divina rítmica que anima i manté la
unitat de l’univers. És l’ordre necessari, d’una banda,
perquè tot funcioni correctament en la naturalesa.
Aquí trobem la relació del concepte de rita amb el de
dharma. Dharma es refereix a la naturalesa intrínseca
o essencial de cada element que actua dins d’aquest
ordre o rita, com una peça única dins d’una màquina
que ha de complir la funció per a la qual ha estat
creada i no una altra. L’acció correspon a la naturalesa
intrínseca de cada ésser o objecte. Actuar s’entén
com una part integral de l’ordre. D’altra banda, rita
també és necessària per corregir les alteracions que
ella mateixa pateix, per exemple, per l’acció de l’home.
Aquí, rita té a veure amb el concepte de karma,
és a dir, amb la reacció de la naturalesa a l’acció de
l’home.
Per a un hindú, actuar d’acord amb el dharma és un
deure diví, perquè tant l’ésser com la naturalesa són
divins. És comprendre la seva veritable identitat i la
seva funció dins d’aquest món. És respectar l’ordre
de les coses i no desequilibrar-lo, entendre que forma
part d’aquest ordre i actuar en conseqüència. És clar
que, per fer-ho, ha de tenir un contacte íntim amb la
naturalesa, una cosa que la societat urbana actual no
fomenta i on les persones s’aïllen cada vegada més als
seus petits espais de ciment.
El karma significa que tota acció té conseqüències.
Si la persona actua respectant l’ordre de les coses, la
conseqüència és el benestar i l’harmonia. Però si ac-