Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
L’HINDUISME<br />
I L’OBJECTIU 7<br />
Textos<br />
Déu és present i pot ser percebut en la seva creació,<br />
per tant, la naturalesa ha <strong>de</strong> ser consi<strong>de</strong>rada i tractada<br />
com quelcom sagrat. Amb les citacions següents <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Bhagavad-Gita po<strong>de</strong>m fer-nos una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> com veure<br />
Déu en el que ens envolta.<br />
«El Senyor Beneït va dir: la terra, l’aigua, el foc, l’aire,<br />
l’èter, la ment, la intel·ligència i l’ego fals, aquests vuit<br />
elements en conjunt constitueixen les Meves energies<br />
materials separa<strong>de</strong>s. A més <strong>de</strong> tot això, oh, Arjuna!, hi<br />
ha una energia Meva que és superior, la qual consisteix<br />
en els éssers vius que exploten els recursos d’aquesta<br />
naturalesa material. Tots els éssers creats tenen el seu<br />
origen en aquestes dues naturaleses. De tot el que és<br />
material i <strong>de</strong> tot el que és espiritual en aquest món,<br />
sapigueu amb tota certesa que Jo sóc tant l’origen com<br />
la dissolució. Oh, Janardana! Tot <strong>de</strong>scansa en Mi, talment<br />
perles enfila<strong>de</strong>s. Oh, fill <strong>de</strong> Kunti! Jo em trobo<br />
en tot. Jo sóc el sabor <strong>de</strong> l’aigua, la llum <strong><strong>de</strong>l</strong> Sol i <strong>de</strong> la<br />
Lluna, Jo sóc el so <strong>de</strong> l’èter, Jo sóc la fragància original<br />
<strong>de</strong> la terra, i la calor <strong><strong>de</strong>l</strong> foc. Sóc la vida <strong>de</strong> tot allò<br />
que viu (...). Pots veure’m en tot allò que ressalta més<br />
al món. De les llums, Jo sóc el sol radiant, i entre les<br />
estrelles, sóc la lluna, <strong>de</strong> les extensions d’aigua, Jo sóc<br />
l’oceà. De les coses immòbils, Jo sóc l’Himàlaia, i <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
rius fluents, Jo sóc el Ganges. Dels purificadors, Jo sóc<br />
el vent i <strong>de</strong> les estacions, sóc la primavera florida.»<br />
«En la Meva forma no manifesta, Jo em trobo omnipresent<br />
en tot aquest univers. Tots els éssers es troben en Mi.»<br />
«Sapigueu que així com el po<strong>de</strong>rós vent, que bufa<br />
pertot, sempre <strong>de</strong>scansa al cel, així mateix tots els éssers<br />
creats <strong>de</strong>scansen en Mi.»<br />
«Jo sóc el pare d’aquest univers, la mare, el sosteniment<br />
i l’avi.»<br />
«El principi, el mitjà i el fi <strong>de</strong> tots els éssers. La font <strong>de</strong><br />
tots els mons materials i espirituals. Tot emana <strong>de</strong> Mi.<br />
Els savis, que ho saben perfectament, es <strong>de</strong>diquen al<br />
Meu servei <strong>de</strong>vocional i M’adoren amb tot el seu cor».<br />
«Oh, Arjuna! Jo sóc la llavor generadora <strong>de</strong> totes les<br />
existències. No hi ha cap ésser -mòbil o immòbil-<br />
que pugui existir sense Mi.»<br />
<strong>Religions</strong> i Objectius <strong><strong>de</strong>l</strong> Mil·lenni | 96<br />
«Totes les espècies <strong>de</strong> vida apareixen mitjançant el<br />
seu naixement en aquesta naturalesa material, i Jo sóc<br />
el pare que aporta la llavor.»<br />
Sense donar suport a una concepció panteista <strong>de</strong><br />
Déu, aquestes <strong>de</strong>scripcions tenen com a finalitat fomentar<br />
en les persones materialistes una manera <strong>de</strong><br />
percebre Déu en la creació, ser com una introducció<br />
a la fe. Avui en dia són molt rellevants per a una societat<br />
que està cada vegada més <strong>de</strong>sconnectada <strong>de</strong> la<br />
naturalesa i <strong>de</strong> la religió.<br />
Principis<br />
En l’hinduisme, hi ha un concepte molt antic, una<br />
mica <strong>de</strong>sconegut però fonamental per entendre conceptes<br />
tan importants com els <strong>de</strong> dharma i <strong>de</strong> karma.<br />
És el concepte <strong>de</strong> rita, que literalment significa «ordre<br />
còsmic». Al Rigveda, rita controla tots els canvis<br />
i operacions <strong>de</strong> l’univers, <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> moviment planetari<br />
fins a les energies subatòmiques. El contrari és el <strong>de</strong>sequilibri,<br />
que porta al caos. El concepte <strong>de</strong> rita es refereix<br />
a una força divina rítmica que anima i manté la<br />
unitat <strong>de</strong> l’univers. És l’ordre necessari, d’una banda,<br />
perquè tot funcioni correctament en la naturalesa.<br />
Aquí trobem la relació <strong><strong>de</strong>l</strong> concepte <strong>de</strong> rita amb el <strong>de</strong><br />
dharma. Dharma es refereix a la naturalesa intrínseca<br />
o essencial <strong>de</strong> cada element que actua dins d’aquest<br />
ordre o rita, com una peça única dins d’una màquina<br />
que ha <strong>de</strong> complir la funció per a la qual ha estat<br />
creada i no una altra. L’acció correspon a la naturalesa<br />
intrínseca <strong>de</strong> cada ésser o objecte. Actuar s’entén<br />
com una part integral <strong>de</strong> l’ordre. D’altra banda, rita<br />
també és necessària per corregir les alteracions que<br />
ella mateixa pateix, per exemple, per l’acció <strong>de</strong> l’home.<br />
Aquí, rita té a veure amb el concepte <strong>de</strong> karma,<br />
és a dir, amb la reacció <strong>de</strong> la naturalesa a l’acció <strong>de</strong><br />
l’home.<br />
Per a un hindú, actuar d’acord amb el dharma és un<br />
<strong>de</strong>ure diví, perquè tant l’ésser com la naturalesa són<br />
divins. És comprendre la seva veritable i<strong>de</strong>ntitat i la<br />
seva funció dins d’aquest món. És respectar l’ordre<br />
<strong>de</strong> les coses i no <strong>de</strong>sequilibrar-lo, entendre que forma<br />
part d’aquest ordre i actuar en conseqüència. És clar<br />
que, per fer-ho, ha <strong>de</strong> tenir un contacte íntim amb la<br />
naturalesa, una cosa que la societat urbana actual no<br />
fomenta i on les persones s’aïllen cada vegada més als<br />
seus petits espais <strong>de</strong> ciment.<br />
El karma significa que tota acció té conseqüències.<br />
Si la persona actua respectant l’ordre <strong>de</strong> les coses, la<br />
conseqüència és el benestar i l’harmonia. Però si ac-