Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

que es fa musulmana. El model de Khadija trenca
absolutament amb l’estereotip de la dona musulmana
«subordinada a la voluntat de l’home». Empresària
i comerciant, tenia homes que treballaven per a
ella. De fet, el profeta Muhàmmad era un dels seus
empleats. Khadija era una vídua de 40 anys que va
proposar matrimoni al Profeta quan ell era un jove
de 20 anys. I ell va acceptar gustós. Aquesta primera
dona musulmana és un exemple d’independència
econòmica, autonomia i personalitat. Khadija va ser
molt estimada pel Profeta i, de fet, va ser la seva única
parella fins que ella va morir.
Un dels avantatges evidents de l’arribada de l’islam
va ser millorar la condició dels més vulnerables en
aquell context social: orfes, pobres, dones... Tots els
canvis que proposava facilitaven el seu alliberament
en l’àmbit espiritual, intel·lectual i social. La situació
de les dones de l’època preislàmica era molt diferent.
L’Alcorà denuncia el terrible costum que tenien els
àrabs, a causa del menyspreu envers el sexe femení,
d’enterrar les seves filles vives en néixer (Alcorà
6,138). Contràriament a aquestes conductes, Al·là
anuncia que no desmereixerà les obres de cap home
o dona perquè els uns són descendents dels altres.
Podem concloure afirmant que la relació quotidiana,
formal, familiar o amistosa entre homes i dones a l’islam
és fraternal. I així ho demostren els musulmans i
les musulmanes quan s’adrecen els uns als altres amb
el tractament de «germà» i «germana».
Exemples
En el marc de l’Estat espanyol, a Catalunya és on han
sorgit sempre les iniciatives capdavanteres per assolir
la igualtat entre els sexes a l’interior de la comunitat
musulmana. En aquest sentit, les dones musulmanes
Religions i Objectius del Mil·lenni | 80
han estat molt actives, en el seu paper reivindicatiu,
creant associacions culturals i portant a terme projectes
interculturals per donar a conèixer la seva realitat.
L’Associació Cultural Insha Allah, 4 constituïda per dones,
va organitzar, entre moltes altres activitats, el I Congrés
de Dones Musulmanes d’Espanya, l’any 1999, a
Barcelona. Després, aquest congrés es va continuar fent
dos anys més, a València (2000) i a Còrdova (2001).
El juliol del 2000, aquesta associació va denunciar, al
diari El País, el cas d’un imam resident a Andalusia
que, en un llibre escrit en llengua castellana i editat
per un llibreter resident a Barcelona, expressava
el seu consentiment del maltractament a les dones,
afirmació de la qual no es volia retractar. El cas es
va convertir en un debat públic, amb el consegüent
escàndol, que va ser motiu de reflexió per a tota la
comunitat islàmica en l’àmbit internacional.
El diàleg interreligiós i intraislàmic és per a les dones
musulmanes una tasca imprescindible avui dia per
defensar el fet que cap discurs religiós no pot justificar
la discriminació de la dona i usurpar els seus drets
i la seva autonomia, que li vénen donats des de les
fonts textuals de l’islam.
També cal mencionar un altre congrés important sobre
feminisme islàmic, internacionalment reconegut,
organitzat i dut a terme a Barcelona durant dos anys
consecutius.
Trobem alhora una hermenèutica femenina emergent,
la feina més profunda que es fa sobre els textos
sagrats des d’uns ulls de dona. En el diàleg interreligiós
es demostra que la interpretació de les dones
de les diferents tradicions espirituals ofereix moltes
claus per superar la discriminació per motiu de gènere.
Algunes dones musulmanes ja són, també, investigadores
i estudioses en aquest terreny de l’exegesi.
3 La suposada «caiguda» d’Adam del seu estat de felicitat original va ser conseqüència, segons la interpretació d’Agustí d’Hipona, de l’acte
sexual de la parella humana. La divergència en la narració alcorànica indica inequívocament una altra visió, amb diferents conseqüències
morals. Segons Muhàmmad Iqbal, la «caiguda» és, més aviat, la transició humana des de la consciència simple fins al primer raig de la
consciència de si mateix. La primera desobediència d’Adam va ser també el primer acte en què va escollir lliurement; per això, segons el relat
alcorànic, la primera transgressió va ser perdonada. La submissió lliure del «jo» neix de la cooperació voluntària dels egos lliures. Un ésser els
moviments del qual estiguin totalment determinats com els d’una màquina no pot engendrar bondat. Per tant, la llibertat és una condició
de la bondat. L’aparició d’un ego finit capaç d’escollir després de considerar el valor relatiu de les diverses possibilitats obertes davant seu,
assumeix grans riscos. Segons l’Alcorà, la parella va ser enganyada per Ax-Xaitan -encarregat d’introduir el dubte en la ment- i van tastar
el fruit de l’arbre de la immortalitat o del «domini imperible». Tradicionalment, l’arbre era un símbol críptic del coneixement ocult. Adam
va cedir no pas perquè fos pervers, sinó perquè, precipitat (‘aÿûl) per naturalesa, va buscar una drecera per arribar al coneixement. L’única
forma de corregir aquesta tendència consistia a col·locar-lo en un mitjà on existissin condicions propícies per desenvolupar les seves facultats
intel·lectuals: la vida d’un ego finit al si d’un ambient advers depèn de l’ampliació perpètua del coneixement basat en l’experiència real; i
l’experiència d’un ego finit per al qual s’obren diverses possibilitats només s’amplia per mitjà de l’intent i de l’error. És aquesta condició
adàmica de llibertat davant la qual Al·là va voler que es prostressin els àngels.
4 Aquesta associació cultural, registrada per la Generalitat de Catalunya i fundada el 1994, va acabar la seva tasca l’any 2002. Existeix una
entitat religiosa registrada en el Ministeri de Justícia a Madrid que, malgrat que va ser creada per les mateixes dones de l’Associació, ara
funciona amb altres persones i està dirigida per homes amb uns altres objectius i criteris.