Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

eligions també tenen un historial negre de limitació
dogmàtica del coneixement científic i de la recerca
lliure.
Per als unitaris i universalistes, l’educació ha estat sempre
una de les prioritats principals. Històricament, la
influència de l’erudit i humanista Erasme de Rotterdam
va ser, sens dubte, molt important en els pioners
i fundadors de l’unitarisme, que van tenir sempre una
preocupació molt especial per l’educació i la cultura.
Els Germans Polonesos (la primera església antitrinitària
que es va establir a Polònia al segle XVI) van
crear tota una ciutat dedicada a la cultura i la recerca,
Rakow, que va ser durant uns 30 anys un veritable
centre d’estudis i refugi per a molts científics i investigadors
que no podien exercir la seva activitat lliurement
a llurs terres d’origen.
Posteriorment, nombrosos unitaris i universalistes
van treballar per crear institucions educatives i per
ampliar l’ensenyament a tota la societat, independentment
del seu nivell econòmic, i d’altres també
van destacar en l’àmbit de la innovació pedagògica.
Com a exemple podem esmentar l’Escola per la Cultura
Humana, creada a Boston per unitaristes a mitjan
segle XIX. Inspirats pels principis del transcendentalisme
del filòsof Ralph Waldo Emerson, volien afavorir
el desenvolupament de les qualitats interiors de cada
infant, que consideraven manifestacions de l’Esperit,
presents a tot arreu, també a l’ànima humana.
En paraules d’Elizabeth Peabody, una de les impulsores
d’aquesta escola: «Contemplar l’Esperit en nosaltres
i en els nostres germans es òbviament l’única manera
d’entendre el deure social i accelerar en el nostre
interior una humanitat sàvia. En termes generals, la
contemplació de l’Esperit és el primer principi de la
cultura humana i el fonament de l’autoeducació». 1
A Espanya, els unitaris ens sentim vinculats espiritualment
a l’experiència de la Institución Libre de
Enseñanza, el gran i innovador centre educatiu que
va marcar una època a la història de la pedagogia a
Espanya, entre finals del segle XIX i principis del XX,
impulsat per un grup d’intel·lectuals i formadors, els
krausistes, que coneixien l’unitarisme, amb el qual se
sentien fortament identificats.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 132
Els krausistes, inspirats en les idees del filòsof alemany
Karl Friedrich Krause, volien una reforma
democràtica i progressista en tots els àmbits de la
societat espanyola, des de l’Estat (van ser impulsors
de la Primera República) fins al dret i des de l’educació
fins a la religió. Els principals membres d’aquest
corrent van ser Francisco Giner de los Ríos i Gumersindo
de Azcárate.
Segons explicava el filòsof Francisco Laporta: «El
projecte pedagògic de la Institución és un projecte
total, una temptativa de transformació global en què
conviuen una visió de la política, de la societat, de la
religió, de l’ètica i de la ciència, recíprocament entrellaçades
i interdependents, que es fonen entre si
en una autèntica concepció del món i de la vida. I
en aquesta concepció del món, naturalment, ocupa
un lloc central una nova concepció de l’”home”: un
individu crescut i format en un tipus d’humanisme
integral que de vegades recorda en determinats trets
l’ideal de l’humanisme renaixentista. D’una manera
insistent i repetitiva es diu en la Institución que Espanya
no necessita líders, ni lleis, ni revolucions: allò
que Espanya necessita són “homes”. I, en conseqüència,
la tasca més urgent amb vista a la transformació
del país és la de formar aquests homes.» 2
Exemples
El programa «Cada infant és el nostre infant», de
l’Oficina Unitària Universalista a les Nacions Unides
(UU-UNO), 3 va dirigit a infants orfes afectats
pel VIH a Ghana. Aquests infants, que van perdre
les seves mares a causa de la sida, no es poden pagar
una escola normal ni els uniformes que exigeix.
A més, aquests infants afronten greus problemes
de marginació social, estigmatització i inseguretat
emocional.
Sota aquest programa, aquests infants són atesos
per dones grans de les seves comunitats, respectuosament
anomenades «Mares Reines». També s’estan
creant escoles d’educació primària per tal que aquests
infants puguin rebre-la i tenir una vida digna quan
siguin grans. És una aposta per l’esperança i per donar
un futur a uns infants que ja ho han perdut tot
poc després de néixer.
1 PEABODY, Elizabeth (1835). Record of a School: Exemplifying the General Principles of Spiritual Culture. Boston.
2 LAPORTA, Francisco. Fundamentos de la pedagogía institucionista (citat al web de la Fundació Giner de los Ríos, http://www.almendron.
com/historia/contemporanea/krausismo/krausismo.htm).
3 Per a tenir més informació sobre aquest programa http://www.uu-uno.org.