Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL JUDAISME
I ELS OBJECTIUS
4, 5 I 6
Textos
«Avui prenc el cel i la terra com a testimonis contra
vosaltres: et proposo d’escollir entre la vida i la mort,
entre la benedicció i la maledicció. Tu escull la vida
i viuràs, tu i la teva descendència.» (Deuteronomi
30,19)
«Qui mata una vida mata un món sencer, qui salva
una vida salva un món sencer.» (Maimonides, Mishneh
Torah 12, 7)
«Mantenir un cos sa i robust és un dels camins divins,
i com que hom no pot entendre o tenir coneixement
del Creador quan pateix una malaltia, cal evitar tot
allò que causa mal al cos i acostumar-se (als hàbits)
que són útils i ajuden a enfortir el cos.» (Maimònides,
Mishneh nà Torà, Hilchot Deot 4,1)
«No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents.
No et presentis com a testimoni buscant la
mort del teu proïsme. Jo sóc el Senyor.» (Levític
19,16)
«La mitsvà de visitar el malalt s’estén a persones de
tots els grups ètnics i religiosos.» (Shulján Aruj, Ioré
Deá 335,1)
«El visitant redueix una sisena part del patiment de la
persona malalta.» (Levític Rabbah 34)
«Un savi no pot residir en una ciutat on no hi ha:
metge, artesà (...) banys públics, habitatges, sinagoga,
escriba (...) i una font d’aigua.» (Maimònides,
Mixnà Torà, Hilchot Deot 4,33)
Principis
El principi “la vida humana té un valor infinit” és
tan important per al Judaisme que salvar una vida
(pikuaj nefesh) es considera com una mitsvà que s’ha
Religions i Objectius del Mil·lenni | 22
de complir fins i tot encara que comporti violar altres
mandats religiosos (amb tres excepcions). A més, no
només està permès violar un mandat, sinó que hi ha
l’obligació de fer-ho.
D’aquest principi deriva, entre altres normes, l’obligació
d’intervenir a favor dels malalts, mandat que
es va desenvolupar específicament a partir del manament
bíblic «No et presentis com a testimoni buscant
la mort del teu proïsme. Jo sóc el Senyor.» (Levític
19,16). En un principi s’ordena rescatar persones
en casos d’emergència (per exemple, nàufrags), fins
i tot encara que el rescat comporti posar en perill la
pròpia vida. El concepte es va ampliar fins a cobrir
una gran varietat de «rescats», incloses les malalties.
L’eminent savi Hafetz Haim (segle XX) ensenya en
l’obra Shmirat HaLashon que el versicle inclou la
prohibició de retenir informació que pugui salvar
una vida humana (o evitar-li riscos).
La intervenció a favor del malalt no s’ha d’interpretar
com una aprovació de les actituds que possiblement
han estat la causa de la malaltia, i el sofriment no és
vist com un càstig diví per culpa d’actituds immorals
(per exemple, considerar la sida com una represàlia
pel fet de ser homosexual o per la promiscuïtat sexual).
La nostra obligació és curar i no pas fer una
valoració moral , tal com declara el Talmud: «Que
deixin d’existir els pecats, i no que deixin d’existir
els pecadors» (Tractat Brajot 10a). Aquesta visió és
rellevant pel que fa a la mortalitat infantil i la seva
suposada relació amb els pecats, propis o aliens: en
el judaisme, l’infant no neix pecador 9 i, per tant, no
mereix cap càstig.
L’obligació de posar remei al sofriment recau també
sobre l’afligit. Aquest ha de cercar assistència mèdica
reconeguda i evitar solucions «màgiques» per evitar
un possible empitjorament de la seva situació mèdica.
El judaisme, com altres religions, reconeix el
conflicte entre la naturalesa divina de les malalties i
l’esforç humà de controlar-les. El Talmud (Berahot
60a) resol aquest aparent conflicte: «Déu va permetre
expressament acudir als metges en la clàusula bíblica,
entre altres obligacions relacionades amb el sofriment
per danys: “li pagarà les despeses ocasionades
pel seu restabliment” (Èxode 21,19).»
El mateix cos és una creació divina i tenir-ne cura és
una obligació religiosa, perquè una bona salut és un
requisit essencial per al desenvolupament espiritual
(Maimònides, Guia dels perplexos 3,27). El passat-
9 L’ésser humà neix amb «impulsos» d’obrar bé i malament (yetzer hatov, yetzer hara). La funció de l’estudi de la Torà és ajudar a controlar
els impulsos innats.