Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

En l’intent de complir aquests objectius, és pertinent garantir
que les nostres respostes siguin enèrgiques, apassionades
i desproveïdes de l’apatia i l’egoisme que fins ara
han prolongat la paràlisi de la injustícia i el sofriment en
el nostre món. Com podem mobilitzar l’enorme poder de
compromís i altruisme que exigeixen aquests objectius?
És evident que, en darrer terme, les persones, independentment
del lloc on es trobin dins dels camps secular i
espiritual, són els agents necessaris per complir els ODM.
Tinc la convicció que la clau per afrontar aquests reptes
requereix la transformació de la consciència humana en el
segle XXI, fet que comporta aprofitar la nostra formidable
capacitat de mantenir la dignitat i l’honor de l’individu.
El desinterès, la humilitat, la cura, la compassió i l’abundància
d’amor poden encendre el nucli del poder diví que
està latent dins de cadascun de nosaltres. En efecte, això
es podria identificar com el «novè» objectiu de desenvolupament
del mil·lenni que faltava.
Segons la primera pregària sikh del dia, el planeta Terra és
un dharamsal, un lloc sagrat que se’ns ha confiat. La cura
i l’amor necessaris per a la seva sostenibilitat són anàlegs
a una altra «casa» -el cos humà, la ment i l’esperit-, una
residència per encendre i alimentar la llum universal. Els
ensenyaments sikhs posen l’accent en la importància de reconèixer
la llum del Creador que hi ha latent en tota creació.
Tenim un jo secular i espiritual que es fusiona com dos
corrents d’aigua i flueix simultàniament pel riu de la vida
d’una persona. Quan hem de superar una prova o una dificultat
que sembla insuperable, com una presa que obstrueix
un riu, podem obrir qualsevol de les dues comportes,
la secular o l’espiritual. El que solem fer és obrir la
comporta secular, perquè mirem de resoldre els problemes
únicament en l’àmbit físic i material. El jo secular es troba,
la majoria de vegades, en estat d’agitació i és propens
a una cobdícia insaciable, a l’egoisme, l’ira, la concupiscència,
l’explotació i l’arrogància, fet que el fa incapaç
d’aportar una tranquil·litat duradora. És més estrany en
nosaltres d’obrir les comportes del nostre jo espiritual, que
és la manifestació de la divinitat dins nostre. Un cop activat,
el jo espiritual comença a empènyer, dirigir, guiar i
controlar el jo secular, fet que permet obrir instintivament
les comportes de l’altruisme i altres atributs espirituals.
Juntes, la secular i l’espiritual són poderoses forces infinites
que poden arribar a superar problemes de maneres que
donen pas a una realització, una llibertat i una pau més
duradores. Aquest és el requisit essencial necessari que
apoderarà l’individu per esforçar-se desinteressadament
per assolir els ODM.
Allò que connecta el jo espiritual i el secular és la ment
humana, que té la capacitat de ser tant el millor amic
de la persona com el seu pitjor enemic. Els dos jos, la
secularitat i l’espiritualitat, estan inextricablement units
i aporten l’esperança i els mitjans per a la creació d’un
món millor per a tots. La secularitat és finita, mentre que
l’espiritualitat/divinitat és il·limitada i infinita. Per això, la
Religions i Objectius del Mil·lenni | 145
dimensió espiritual que hi ha dins de qualsevol empresa
humana en qualsevol context o camp és necessària per
mobilitzar el poder infinit de la divinitat. Per tal d’exalçar
la nostra consciència, hem d’ensenyar la ment a mobilitzar
el seu potencial per fer el bé infinit. Ens hem d’assegurar
que els individus reben la correcta exposició educativa
espiritual i secular als valors.
Per tal d’educar la ment, disposem d’un magnífic dipòsit
i magatzem de saviesa i valors atemporals presents dins
de les tradicions espirituals del món. Al segle XXI hi ha
un renaixement de la fe, no pas un mal ús o una distorsió
de la religió, sinó més aviat el reconeixement del seu
valor en el nostre desenvolupament com a humans, tant
individualment com col·lectivament. Com a sikh, tinc un
deure conscient envers el Creador i la creació. Aquest deure
sorgeix tant d’una compulsió interior de fer el bé com
del patrimoni espiritual de la meva tradició, que aporta
un marc d’ensenyaments i pràctiques que permeten que
aquest impuls vagi endavant. L’atenció que es doni a
aquest esperit col·lectiu és el que garantirà que estiguem
preparats per treballar pels ODM a fi de complir la responsabilitat
que sorgeix del reconeixement que el planeta és
un dharamsal.
La tradició sikh inspira la meva creença que la base de
qualsevol fe és la daya, que es pot traduir per «compassió».
La nostra mateixa existència sobre el planeta recolza
sobre la daya, els fonaments de la fe. La daya no és tan
sols una obligació, sinó una qualitat inherent de l’ésser.
És una força poderosa que es desplega quan veiem la
llum universal de Déu en tota creació. Com a humans,
caminem per la mateixa terra, respirem el mateix aire,
compartim les mateixes esperances i alegries bàsiques,
i també suportem el mateix sofriment i dolor. Aquest reconeixement
exigeix la responsabilitat de compartir. Ens
enfrontem a una crisi d’egoisme i pobresa espiritual en
la psique humana col·lectiva. Els nostres esforços seculars
per assolir els ODM seran ben poca cosa fins que no
aprofitem el poder espiritual que roman latent dins nostre.
Junts, l’espiritual i el secular són els fars que garantiran
que puguem servir el Creador i la creació, i fem que aquest
sigui un món millor per a tots.