Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

nalitat, per una banda, de promoure el progrés dels
països pobres i impulsar la justícia social i, per l’altra,
d’ajudar les nacions subdesenvolupades a treballar,
elles mateixes, en favor del seu desenvolupament.
Durant aquest anys, Justícia i Pau s’ha dedicat a confeccionar
informes, a reflexionar sobre els drets humans
i a fer campanyes de sensibilització en temes de
justícia social, internacional i ecològica (sobre desforestació,
canvi climàtic, etc.).
L’abril del 2007 també va organitzar un seminari internacional
amb científics, polítics, teòlegs i bisbes
sobre «canvi climàtic i desenvolupament». L’objectiu
era reunir informació per ajudar l’Església a formular
una resposta ètica i pastoral a aquesta qüestió. La
diversitat d’aportacions recollides, no necessàriament
coincidents amb la postura vaticana, demostra el debat
existent sobre el tema dins de l’Església.
Els debats van obrir-se amb un missatge de Benet XVI
remarcant la importància del principi de la doctrina social
del destí universal dels béns i la necessitat d’adoptar
estils de vida i formes de producció i consum respectuoses
amb la Creació i un desenvolupament sostenible.
Per la seva part, el cardenal Tarcisio Bertone, secretari
d’Estat del Vaticà, va dir que si bé els primers capítols
de la Bíblia demostren que la realitat creada per Déu
existeix per l’ús de la humanitat, «el domini de l’home
sobre la Creació no ha de ser necessàriament despòtic,
sinó que el que ha de fer és cultivar-la i cuidar-la.»
El segon dia del seminari es va dedicar a aspectes teològics
i pastorals del clima i l’ecologia.
E. Calvin Beisner, de la Interfaith Stewardship Alliance
(Virgínia, Estats Units), va oferir una interpretació
literal de diversos textos bíblics i va demanar
una confiança més gran en la providència de Déu
pel que fa als possibles problemes ecològics. Aquesta
exegesi no va obtenir, però, el beneplàcit de molts
dels participants al seminari.
El bisbe auxiliar de Friburg, Alemanya, monsenyor
Bernd Uhl, va parlar de la necessitat de referir-se més
a la «Creació» que al «medi ambient» perquè la primera
«incorpora valor i ens recorda Déu». Segons va dir:
«Sense una creença en la Creació de Déu, hi ha el perill
que la naturalesa o la terra es converteixin en déu.»
Monsenyor Christopher Toohey, encarregat d’afers
ecològics a la Conferència Episcopal Australiana,
va tocar alguns dels temes pastorals: «En orientar la
Religions i Objectius del Mil·lenni | 40
gent sobre qüestions ecològiques és important tenir
present que movem els cors de la gent, no tan sols
les seves ments. Cal recordar la meravella i la bellesa
de la Creació de Déu. A més, les actuacions a l’àrea
del clima s’han d’acompanyar d’una profunda contemplació
i consciència de la presència divina i de
la riquesa de les ensenyances de l’Església. La nostra
vocació de guardians de la Creació no és tan sols
una cosa accidental, sinó que dimana de la realitat de
Déu i de la veritat sobre nosaltres mateixos.»
Desmarcant-se d’algunes postures diferents expressades,
el cardenal Martino, president del Consell
Pontifici, va concloure el seminari amb un discurs,
representatiu, en aquest cas sí, de la postura oficial.
Aquests en són alguns fragments:
«La naturalesa és per a l’home, i l’home és per a Déu.
Per això, hem d’evitar tant l’error de fer de la naturalesa
un absolut, como el de reduir-la a un mer
instrument.»
«La persona humana té una superioritat inqüestionable
sobre la Creació i, com que posseeix una ànima
immortal, no es pot posar al mateix nivell que altres
éssers vivents. És un error considerar també la presència
humana com una cosa que pertorba l’equilibri
ecològic natural. Però això no ens eximeix de la responsabilitat
de conservar i desenvolupar la naturalesa
en el marc del principi del destí universal dels béns, i
de la preocupació pel benestar dels pobres.»
«Les formes modernes d’idolatria de la naturalesa
que perden de vista l’home» i va observar el perill
«de les polítiques que busquen limitar la població en
nom de la conservació del medi ambient, per mitjà
de l’avortament i l’esterilització.»
«L’Església té una visió realista d’aquests temes, basada
en la confiança en la capacitat humana per trobar
solucions als problemes. Una capacitat que prova
com en són de desencertades les freqüents previsions
de catàstrofe.»
«L’ecologia és sobretot un tema ètic. El papa Joan
Pau II utilitzava el terme ecologia humana referint-se
al fet que hem de respectar la naturalesa no tan sols
en l’àmbit natural, sinó també per mitjà d’un floriment
de la vida moral. A les seves arrels el problema
ecològic és tant antropològic com teològic, ja que la
forma en què ens relacionem amb la naturalesa depèn
de com ens relacionem amb les altres persones, i
de com ens relacionem amb Déu.»