Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

I. Ciències Lingüístiques
II. Lògica
1. Categories
2. Peri hermeneias
3. Primeres Analítiques
4. Segones Analítiques
5. Tòpiques
6. Refutacions Sofistes
7. Retòrica
8. Poètica
III. Matemàtiques
1. Aritmètica
2. Geometria
3. Òptica
4. Astronomia
5. Música
6. Ciència dels Pesos
7. Mecànica
IV. Física:
1. La Física pròpiament dita
2. El cel i el món
3. Generació
4. Meteorologia
5. Mineralogia
6. Botànica
7. Zoologia
8. Psicologia
V. Metafísica
VI. Política
VII. Jurisprudència
VIII. Teologia
L’educació es considera un autèntic accés al comportament
ètic. Condueix, doncs, segons la tradició islàmica,
a l’exercici de les virtuts, a la medicina espiritual,
a la higiene de l’ànima, a la teràpia de les malalties
de l’ànima, a l’educació dels joves.
Com diu la tradició dels hadits, el saber és arreu i s’ha
de cercar allà on es trobi: «Aneu a buscar el coneixement
fins a la Xina, si cal».
Exemples
L’islam posa èmfasi en la importància de l’educació i
ha estat una civilització que, quan s’ha desenvolupat
amb normalitat, ha exercit una influència en aquest
sentit arreu del món i fins i tot ha fet grans aportacions
a altres cultures. Actualment, en l’àmbit local,
Religions i Objectius del Mil·lenni | 78
hem de tenir en compte que són molts els factors que
perjudiquen aquest desenvolupament. Per exemple,
les mesquites no reuneixen les condicions d’infraestructura
més bàsiques com a centres de culte, ni representen
-com segles enrere- la funció clàssica que tenien
com a universitats o llocs de reunió per a la consulta
(shura). No es pot dir que les mesquites representin la
majoria de la comunitat musulmana, que en general
no s’hi sent gaire identificada. La forma d’organització
d’aquests oratoris és molt concreta i no integren en la
seva tasca moltes de les necessitats del col·lectiu musulmà.
Molts sectors, com ara les dones, no hi participen
per diversos motius. Si més no, existeixen iniciatives
que trenquen amb la monotonia d’aquests espais,
amb activitats que dinamitzen socialment i fins i tot
intel·lectualment les mesquites. Algunes fan cursos de
català, castellà i àrab per a nens i per a dones.
Pel que fa a revistes, es compten diversos intents de
revistes publicades amb periodicitat: Lam Alif (que
va arribar als quatre números), Verde islam (19 números),
Insha Allah (29 números) i Al Kauzar (finançada
per l’Iran i que encara se segueix publicant).
Les pàgines web més importants també contribueixen
a l’educació i a la comunicació sense fronteres.
Cal destacar «Webislam», amb vuit milions de visites
mensuals i un ampli material de pensament i multitud
d’articles d’opinió i tot tipus d’informació sobre
espiritualitat, cultura, política, història, art, etc.
També la bibliografia comença a despertar de la seva
letargia. S’ha traduït molta literatura sufí durant
aquests últims 20 anys i alguns clàssics, publicats
el 1999 pel Centre de Documentació i Publicacions
(CDP), com ara Al-Muwatta, de l’imam Malik,
Riyad as-salihin, de Nawawi, o El Mensaje del Qur’an,
de Muhammad Asad. Aquesta mateixa editorial
(CDP), que pertany a la Junta Islàmica, també ha
publicat recentment cinc llibres en la nova Col·lecció
Shahada (2006). Del mateix any cal destacar el llibre
de creació d’autor El secreto de Muhammad, d’Abdelmumin
Aya (ed. Kairós) i el llibre de divulgació Tasawuf,
d’Abderrahman Manáan (Almuzara).
Malgrat això, encara manquen escoles i universitats.
En aquest sentit, en l’àmbit acadèmic, la Universitat
Nacional d’Educació a Distància (UNED) ha organitzat
cursos per a experts en cultura, civilització
i religió islàmiques, dirigits a tot aquell qui vulgui
aprofundir en l’estudi i el coneixement de l’islam.