Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL CRISTIANISME
CATòLIC
I L’OBJECTIU 8
L’autor
Manuel Manonelles i Tarragó. Des de l’any 2005 és
el director de la Fundació Cultura de Pau a Barcelona.
Els últims anys ha compaginat aquesta tasca amb
la d’assessor especial del copresident del Grup d’Alt
Nivell de les Nacions Unides per a l’Aliança de Civilitzacions.
Prèviament havia participat en nombrosos
processos intergovernamentals i no governamentals,
en especial com a membre del Secretariat del Fòrum
Ubuntu (per exemple, en el Comitè Internacional
del Fòrum Social Mundial) i, en el seu moment,
amb l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya
(com a coorganitzador del Fòrum del Mil·lenni a
Nova York). És un politòleg especialitzat en relacions
internacionals, drets humans i processos de democratització
i també ha estat observador internacional
electoral per a l’OSCE i la Unió Europea.
Textos
La doctrina social de l’Església, que es desenvolupa
sobretot a partir de l’encíclica Rerum novarum de
Lleó XIII, de l’any 1891, tracta amb profunditat la
qüestió del desenvolupament social i humà i de la
necessitat, i en cert sentit el deure moral, d’una acció
global en aquesta direcció, tal com fa aquest vuitè
objectiu. A continuació segueix una selecció representativa
de textos de referència, ja que una presentació
exhaustiva necessitaria molt més espai. 13
De Pacem in Terris (Joan XXIII, 1963) n. 145:
«Desitgem, doncs, que l’Organització de les Nacions
Unides, en les estructures i en els mitjans, s’adapti
cada vegada més a l’amplitud i a la noblesa de les
seves comeses (...) Sobretot perquè tots els homes,
mentre participen cada cop més activament en la
vida pública de les pròpies comunitats polítiques,
Religions i Objectius del Mil·lenni | 41
mostren un interès creixent per les vicissituds de tots
els pobles i són molt més conscients de ser membres
vius d’una comunitat mundial.»
De Gaudium et spes (Concili Vaticà II, 1965) n. 86:
«(...) els pobles ja desenvolupats tenen l’obligació
gravíssima d’ajudar els països en via de desenvolupament
a complir aitals comeses (...) És un deure
de la comunitat internacional regular i estimular el
desenvolupament de manera que els béns destinats
a aquest fi siguin invertits amb la major eficàcia i
equitat.»
De Populorum Progessio (Pau VI, 1965) n. 48, 80-87:
«Deure a la solidaritat (...) El deure de la solidaritat
de les persones també ho és dels pobles.»
«L’hora de l’acció ja ha sonat: la supervivència de
tants nens innocents, l’accés a una condició humana
de tantes famílies desgraciades, la pau del món i el futur
de la civilització estan en joc. Tots els homes i tots
els pobles han d’assumir les seves responsabilitats.»
I en la «crida final» es reclama a tots els sectors de la
societat (catòlics, cristians i creients, homes de bona
voluntat, homes d’estat, savis, etc.) que treballin en
la mateixa direcció del «desenvolupament autèntic i
veritable» i que ho facin units «tots a l’Obra (...) fem
una crida a tots els homes per tal que s’uneixin fraternalment
a vosaltres. Perquè si el desenvolupament
és el nou nom de la pau, qui no voldrà treballar amb
totes les seves forces per assolir-lo?»
Del Compendi de la doctrina social de l’Església (2004)
n. 33, 442, 446-449:
«El fenomen cultural, social, econòmic i polític actual
de la interdependència, que intensifica i fa particularment
evidents els vincles que uneixen la família
humana, posa en relleu, una vegada més, a la llum
de la Revelació, un nou model d’unitat del gènere
humà, en el qual s’ha d’inspirar, en darrera instància,
la solidaritat.» (N. 33)
«El Magisteri assenyala que la interdependència entre
els homes i entre les nacions adquireix una dimensió
moral i determina les relacions en el món des del punt
de vista econòmic, cultural, polític i religiós.» (N. 442)
13 D’especial relació amb el tema tractat són la constitució pastoral Gaudium et spes sobre l’Església en el món actual, del Concili Vaticà II
(1965); les encícliques Rerum novarum, de Lleó XIII (1891), Quadragesimo Anno, de Pius XI (1931), Pacem in Terris, de Joan XXIII (1963),
Populorum Progressio, de Pau VI (1965), Sollicitudo rei socialis, de Joan Pau II (1987) i Centessimus annus, també de Joan Pau II (1991), així com
el Compendi de la doctrina social de l’Església del 2004. La majoria d’aquests textos es poden trobar en diversos idiomes a http://www.vatican.va.