Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

a un jardí sobre un terreny elevat. Només cal que
la pluja abundant descarregui sobre ell perquè s’hi
dupliquin els fruits. I no rep un fort xàfec, amb un
lleu plovisqueig n’hi ha prou. I Al·là veu el que feu.»
(Alcorà 2,266)
L’islam va establir immediatament en la seva organització
social una sèrie de normes estrictes que s’han de
complir, fins i tot en cas de guerres i hostilitats, és a
dir, s’han de fer respectar també envers els enemics.
Segons el primer califa, Abu Bakr, es prohibeix rotundament
a tota la comunitat musulmana cremar o
dispersar abelles, talar arbres fruiters, cremar camps
de collita i sacrificar animals que no siguin per alimentar-se
aquell mateix dia, enverinar aigües de rius,
pous, etc. 7
«I quan té autoritat, corre per la terra per corrompre
i destruir-ne les collites i la progènie de l’ésser humà;
i a Al·là no li agrada la corrupció.» (Alcorà 2,206)
«No caminis per la terra amb jactància, perquè així
no pots fendre la terra ni igualar les muntanyes en
alçada. La maldat de tot això és detestable als ulls del
teu Senyor.» (Alcorà 17,38-39)
«Quan mesureu doneu la mida completa i peseu amb
la balança justa; això és el més recomanable al capdavall.»
(Alcorà 17,36)
«I ha aixecat el cel ben alt, establint una balança.»
(Alcorà 55,8)
«Perquè no depasseu la mesura.» (Alcorà 55,9)
«Peseu, doncs, totes les coses amb justícia i no minveu
en la mesura.» (Alcorà 55,10)
«Al·là ha disposat per a vosaltres la terra tota ella com
una catifa.» (Alcorà 71,20)
L’Alcorà mateix ens mostra tota la terra com una
mesquita, com un temple sagrat. L’islam no considera
que hi hagi espais profans, atès que tota la terra
és sagrada. Prendre consciència en cada circumstància
ens hauria de despertar una percepció del món i
d’allò que hi succeeix amb un sentit de responsabilitat
més agut. Així, des d’aquesta cosmovisió, els llocs
són estances espirituals. Són signes (ayat) on habita
el sagrat quan som conscients d’aquest espai. Tota la
terra és un dipòsit de confiança que Al·là encomana
Religions i Objectius del Mil·lenni | 84
als seus califes de guardar amb molta cura, de la millor
manera.
«Al·là us féu sorgir de la terra com una planta.» (Alcorà
71,18)
Exemples
Recuperem aquí la reflexió i la proposta d’un autor
contemporani, Seyyed Hossein Nasr, expressada a
Hombre y naturaleza. La crisis espiritual del hombre
moderno.
«Refusant de separar-nos completament de la naturalesa,
l’islam preserva una visió integral de l’univers
i veu a les artèries de l’ordre còsmic i natural el fluid
de la baraca. 8 Des del ventre de la mateixa naturalesa
mirem de transcendir-la. La naturalesa mateixa pot
ser una ajuda en aquest procés, sempre que aprenguem
a contemplar-la, no com un domini independent
de la realitat, sinó com un mirall que reflecteix
una realitat superior, un ingent panorama de símbols
que ens parlen i signifiquen alguna cosa.
L’«Alcorà de la creació» és el que conté els aspectes o
arquetips de totes les coses. És per això que el terme
que s’utilitza per distingir els versicles del llibre és
aya, que vol dir tant el que passa dins de les ànimes
humanes com els fenòmens de la naturalesa; tot com
a «signe» o «senyal» del sagrat. La revelació a l’ésser
humà és, doncs, inseparable de la revelació còsmica,
que és també un llibre diví.
El redescobriment de la naturalesa verge amb l’ajuda
de principis tradicionals significaria una reunificació
del significat simbòlic de les formes naturals i el
desenvolupament d’una simpatia espiritual cap a la
naturalesa, la qual cosa implicaria la restauració de
la humanitat a la seva llar, el cosmos. A més, des del
punt de vista metafísic, l’efecte mai no es pot divorciar
de la seva causa. El món mai no es pot separar
totalment del seu Creador, i no hi ha cap raó lògica
o filosòfica de cap mena per rebutjar la possibilitat
d’una creació contínua o d’una sèrie de creacions
com ho van mantenir totes les tradicions espirituals.
El simbolisme s’interessa pel significat essencial des
d’un procés de sacralització del cosmos. És el símbol
el que revela la realitat objectiva com a sagrada. En-
7 Riyad salihin (llibre 21,10).
8 Allò que fa fecunda la vida i és testimoni d’una presència subtil de la capacitat d’Al·là transmetent prosperitat i fecunditat, espiritual i física.
Pot estar en llocs, persones, coses que transmeten aquesta energia benèfica a altres que hi entren en contacte.