Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Una de les raons fonamentals d’aquesta tràgica situació
és la manca de recursos de moltes mares i fills.
Normalment la causa és econòmica, però tampoc es
pot ignorar la responsabilitat social i de govern. La
globalització i la neoliberalització fan que les polítiques
d’assistència social i els pressupostos destinats
a aquests afers siguin cada vegada menors. No tan
sols als països més pobres, on les dades sobre aquest
problema són esgarrifoses, sinó també als països més
desenvolupats ens trobem amb la vergonyosa paradoxa
que hi ha persones que gaudeixen de tots els
privilegis, de protecció, control i prevenció ben a
prop d’altres persones que no tenen accés a les mateixes
condicions sanitàries i que no reben l’atenció
que necessiten.
En cas que s’hagi de triar -quan hi ha perill que morin
tots dos- entre la vida de la mare i la de l’infant,
la tradició islàmica dóna sempre prioritat a la mare.
Diu un famós hadit que quan un home va preguntar
al profeta Muhàmmad qui era més digne de la seva
estimació, ell li va respondre tres cops que la seva
mare, fins a la quarta vegada que aquell home va insistir
i li va dir que el seu pare.
El tema de l’alletament de l’infant amb el pit de la
mare és el més recomanable des de l’islam. Avui dia,
a més, coneixem els avantatges immunològics que
comporta. L’Alcorà encoratja a dur endavant aquesta
pràctica, que és molt beneficiosa per a l’infant i per
a la seva salut.
«I les mares donaran el pit als fills durant dos anys
sencers: això és per a aquells que vulguin completar
la lactància. I l’home a qui pertany el fill serà el
responsable del seu aliment i del vestit d’elles (de
les mares), segons el costum. Però a ningú no se li
imposa una càrrega superior a la seva capacitat. La
mare no farà patir el pare a causa del fill, ni aquell a
qui pertany el fill farà patir la mare a causa del fill.
I el mateix correspon a l’hereu. Si tots dos decideixen
deslletar el fill, de ple acord i consentiment, no
cometen falta. I si voleu contractar una dida per als
vostres fills, no cometeu falta, mentre li pagueu allò
estipulat, de manera honrada.» (Alcorà 2,234)
La mortalitat infantil ve donada molt sovint per la
debilitat, la manca de salut o fins i tot la manca de
recursos de la mare, que no pot alimentar-se bé o
alimentar com cal el seu fill. Tanmateix, també hi
ha infants que moren per altres motius en edats més
avançades: orfes i nens en situació d’abandó per les
guerres i la misèria.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 82
En aquest sentit, l’islam és molt clar pel que fa a la
defensa de les persones en situació de precarietat,
però sobretot dels orfes i dels nens febles.
«I et demanen pels orfes. Digueu-los: “Promoure el
seu benestar és un acte de bondat. I si els tracteu, ells
són els vostres germans.”» (Alcorà 2,222)
«I doneu als orfes els seus béns, i no devoreu els seus
béns mitjançant els vostres, en veritat això és un gran
crim.» (Alcorà 4,3)
«I nodriu-los [els dèbils i els orfes] i vestiu-los amb
cura i dirigiu-vos a ells amb paraules amables.» (Alcorà
4,6)
«I sobre els nens que són dèbils. I Ell us mana que
tracteu amb equitat els orfes.» (Alcorà 4,126)
«Hi va posar muntanyes fermes que s’aixequen sobre
la seva superfície i la va beneir amb abundància,
després d’haver-la proveït, en quatre períodes, de diversos
mitjans d’aliment degudament calculats, de
la mateixa manera que per a tots els que busquen.»
(Alcorà 41,11)
L’ISLAM I L’OBJECTIU 6
Textos i principis
El problema de les malalties epidèmiques i la seva
solució té molta relació amb la solidaritat i l’ajut entre
pobles. De fet, la sida s’ha desenvolupat de forma
alarmant en els darrers anys, justament en els països
més pobres -com per exemple al continent africà-,
per la manca de recursos i d’ajut per aconseguir els
medicaments per tractar aquesta malaltia.
Això és vergonyós i cal posar-hi fi des dels països desenvolupats,
perquè precisament és responsabilitat
directa dels governs que disposen dels mitjans econòmics
i els remeis medicinals -que ja existeixen avui
dia i han donat prova de la seva eficàcia- de proveir
altres països que no poden assumir la despesa.
En aquest món globalitzat, on estem assabentats de
les xifres escandaloses de persones afectades per la
sida i dels llocs concrets on més gent pateix la malaltia
sense tenir accés a cap tipus de tractament ni
gaudir de la suficient atenció ni el control mèdic per
guarir-se o alleujar el seu sofriment, cal establir al-