Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Stein villumstad 6
El poder de la cooperació multireligiosa per
assolir els ODM
Els nostres valors i les nostres tradicions de fe mouen les
persones de fe a indignar-se davant de l’actual tragèdia
de la pobresa en un moment en què podem fer molt més.
Ha arribat l’hora que les comunitats religioses d’arreu del
món exerceixin tota la seva autoritat moral en nom de les
persones pobres i les que no tenen veu. Les persones de
fe poden actuar juntes en suport de la justícia fomentant
la voluntat espiritual i política necessària per assolir els
objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM).
El suport als compromisos dels ODM es pot trobar en les
tradicions religioses del món. En totes les tradicions hi ha
una crida a tractar els altres com ens agradaria que ens
tractessin a nosaltres. Aquesta no és una idea nova, sinó
més aviat una nova via per donar resposta a la crida per
tenir cura dels altres que han llançat els líders religiosos,
els profetes i les escriptures al llarg dels segles. La coherència
entre els ODM i els ensenyaments religiosos bàsics
es pot il·lustrar clarament.
L’ODM 1 requereix reduir a la meitat el nombre de persones
que pateixen fam i els efectes devastadors de la
pobresa extrema. En la tradició musulmana se’ns planteja
un repte: «Has vist tu el mentider, el calumniador,
sempre atacant la religió (...)? Aquest és el qui més crida
contra el qui és orfe, amb gran menyspreu, i no anima
que la gent doni aliments, queviures, al pobre» (Alcorà
107,1-3).
L’ODM 3 promou la igualtat de gènere i l’apoderament de
les dones. La tradició bahà’í ens diu: «Només quan les
dones siguin benvingudes en plena associació en tots els
camps de l’empresa humana es crearà el clima moral i
psicològic en què pugui sorgir la pau internacional.»
L’ODM 7 se centra en la sostenibilitat ambiental, que es
pot expressar d’una manera ben eloqüent així: «Que hi
hagi pau a la terra, pau a l’atmosfera i als cels. Que siguin
pacífiques les aigües, les herbes i les plantes. Que el diví
ens porti pau» (tradició hindú, Atharva-Veda XIX-9).
L’ODM 8 demana una actuació conjunta per aconseguir
una associació global per al desenvolupament. La tradició
cristiana és sòlida en la seva crida a compartir: «Dóna a
qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar»
(Mt 5,42).
Els ODM, un contracte entre nacions, exposen un pla assolible
per combatre la pobresa mundial que només es pot
complir a partir de la col·laboració de totes les parts inte-
Religions i Objectius del Mil·lenni | 147
ressades. Les comunitats religioses són una de les claus
per assolir els objectius. Juntes són les defensores morals
del canvi i agents poderosos de l’acció.
A l’hora de posar-se d’acord sobre els ODM, els líders polítics
que ocupen càrrecs de responsabilitat es comprometen
a assolir determinats ODM i a posar fi a la pobresa. La
comunitat global disposa de suficients recursos financers
i capacitat tècnica per complir els ODM. Els líders religiosos,
en particular, ja tenen experiència pel que fa a treballar
en qüestions relacionades amb el desenvolupament
a les seves pròpies comunitats. Els objectius són únics en
el sentit que representen un contracte entre els principals
interlocutors econòmics del món. Per tant, els líders religiosos
tenen una oportunitat i una responsabilitat profundes
per garantir que els líders mundials segueixen endavant
en la consecució dels objectius.
Què poden fer concretament les comunitats religioses per
promoure els ODM?
- Consells interreligiosos. Aquests consells representen
les institucions legítimes de les comunitats de fe als
països i poden ser instruments per mobilitzar les comunitats
amb una veu comuna per afrontar la pobresa i
la marginació. Aquests consells poden arribar a ser tribunes
per a la inspiració i l’acció conjunta. A través de
la xarxa de Religions per la Pau, els consells es poden
connectar verticalment i horitzontalment arreu del món.
Els consells també poden ser importants per incloure
les dones de fe com a agents actius del canvi a les
comunitats religioses.
- Actes interreligiosos. El poder de l’acció multireligiosa
es pot potenciar aplegant els líders religiosos dels
diferents grups de fe per promoure amb valentia els
missatges bàsics dels ODM per mitjà de serveis multireligiosos
-amb cançons, mediacions i culte- o programes
educatius. Aquests actes poden afavorir les associacions
entre comunitats religioses i altres interlocutors del
camp del desenvolupament, com ara els governs, els
organismes intergovernamentals i les agències de desenvolupament.
- Estructures socials existents. Les comunitats religioses
s’han implicat en la reducció de la pobresa i el sofriment
al llarg de la història i sovint són agents bàsics
a l’hora de prestar serveis socials. Així, per exemple,
a l’Àfrica hi ha més de 600.000 congregacions locals,
cadascuna amb grups de dones, famílies i joves compromesos
amb la cura de les persones vulnerables. En
alguns països, les institucions educatives i els serveis
sanitaris que són de propietat i gestió religiosa cooperen
amb les autoritats governamentals i ofereixen més de la
meitat de tots els serveis en aquests camps. La cooperació
entre les comunitats religioses ofereix oportunitats
6 Stein Villumstad és vicesecretari general de la Conferència Mundial de Religions per la Pau. Té una extensa experiència en desenvolupament
internacional, transformació de conflictes i drets humans. Ha estat representant regional de l’Ajuda de l’Església Noruega (AEN) a
l’Àfrica Oriental, on ha supervisat activitats de desenvolupament en 10 països i ha gestionat cinc suboficines regionals. Anteriorment va
exercir d’assistent del secretari general de l’AEN i responsable del departament de programes i drets humans. Ha treballat amb comunitats
religioses en situacions de conflicte i postconflicte. Ha estat col·laborador dels líders religiosos a Sierra Leone i a Etiòpia i Eritrea en els seus
esforços de transformació dels conflictes. El 1995 va esdevenir copresident del comitè executiu de l’Acció de les Esglésies Unides (ACT
Internacional), encarregat de la coordinació de l’ajuda d’emergència de les esglésies de base arreu del món. Fins el 2006 ha estat membre de
la comissió d’afers internacionals del Consell Mundial d’Esglésies.