Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL JUDAISME
I L’OBJECTIU 2
Textos
«Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei:
repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha
escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprenguis;
tot et sortirà bé.» (Josuè 1,8)
«El món se sosté sobre tres coses: [l’estudi de] la Torà,
el Culte i els Actes de Caritat.» (Pirkei Avot 1,3)
«Grava en el teu cor les paraules dels manaments que
avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i
tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.»
(Deuteronomi 6,6-7)
«El rabí Chananiah ben Teradion va dir: “Si dues
persones es reuneixen i no intercanvien paraules de la
Torà, la seva és una reunió de menyspreats (...). Però
si estan reunides i intercanvien paraules de la Torà,
la Presència Divina (Xekhinà) resideix [entre ells].”»
(Pirkei Avot 3,2)
«Des del moment en què el fill sap parlar, se li ensenya
la Torà. Moises ens va ordenar que sigui un
ensenyament per la paraula, per això es diu que quan
el nadó comença a parlar, el seu pare conversa amb
ell en l’idioma sagrat i li ensenya la Torà i, si no ho
fa, és com si l’estigués enterrant, perquè està escrit:
“Ensenyeu-les als vostres fills, parlant-ne, etc.”» (Rashi
sobre el Deuteronomi 12)
«L’estudi de la Torà pesa tant com la resta dels preceptes
junts.» (Misnah , Tractat Peah A,1)
«Tot jueu està obligat a estudiar la Torà, tant el pobre
com el ric, tant el malalt com el sa. Fins i tot
el captaire que se sosté gràcies a la caritat, o que té
obligacions amb la seva dona o fills, ha d’establir
períodes fixos per a l’estudi de la Torà. Dia i nit,
tal com està escrit: “Repassa-la de nit i de dia.”»
(Josuè 1,8) (Maimònides, Mixnà Torà, lleis de la
Torà 1,8-9)
Religions i Objectius del Mil·lenni | 18
Principis
És impossible expressar «judaisme» sense esmentar la
paraula «estudi». El text fonamental, la Torà, és una
paraula hebrea que significa «ensenyament», «instrucció»
o, més específicament, «llei». En el seu sentit
més ampli s’utilitza habitualment per designar la
totalitat de la revelació i l’ensenyament diví al poble
d’Israel. L’estudi com a procés continu de superació
personal i espiritual és considerat equivalent al culte
(Avot 1,3), encara que el judaisme rabínic adopta de
vegades una postura més radical. El Talmud (Tractat
Kidushin 40) relata un debat entre savis sobre
la pregunta «què és més important, l’estudi o l’”acció”
(culte)?». Els savis van decidir per majoria que
l’estudi és més «gran», ja que el coneixement porta
necessàriament al culte.
Com es tradueixen els nobles principis a la realitat?
En primera instància, l’obligació i responsabilitat
d’estudiar contínuament recauen sobre l’individu
(Josuè 1,8). Pel que fa a la descendència, l’ensenyament
des dels primers moments de la vida és obligació
del progenitor (Talmud, ,Tractat Kidushin 29) o
del mestre, tot i que com ja veurem no s’eximeix la
comunitat d’aquesta responsabilitat.
Efectivament, durant les primeres fases de la història
es va desenvolupar un sistema informal d’ensenyament
de pare a fill que depenia de la voluntat, la disponibilitat
de mitjans i els coneixements individuals.
El canvi va arribar durant el segle I de l’era cristiana:
el Talmud (Tractat Baba Batra 21a) lloa el savi
Joshua ben Gamla per la seva iniciativa d’implantar
l’ensenyament escolar general, obligatori i formal a
les comunitats a partir dels sis o set anys. Aquesta
nova modalitat rebia el finançament de la comunitat
(Shuljan aruj) independentment de l’estat econòmic
dels progenitors. L’estudi dels Tinokot shel Bet Raban
(els infants de l’escola) va arribar a assolir tanta importància
que el Talmud afirma que «sense ell (Ben
Gamla), la Torà hagués caigut en l’oblit» i que «el
món segueix existint gràcies a l’estudi dels infants».
En una altra ocasió fins i tot es declara prohibida
la interrupció dels estudis encara que es tracti de la
reconstrucció del Temple (Talmud, Tractat Shabbat
119b).
El model d’ensenyament general és coherent amb
les regles de la Gran Assemblea (segle III aC), que
ordenen que es «formin molts deixebles» (Avot 1,1),
i contrari a l’elitisme de R. Gamliel, que va obrir la
seva acadèmia només a estudiants «íntegres». Aquest
model requereix una participació pública en el finan-