Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL CRISTIANISME
ORTODOx
I L’OBJECTIU 3
Textos
De la Sagrada Escriptura:
«Tu vas fer Adam i li vas donar Eva, la seva muller,
perquè l’ajudés i el sostingués. D’ells dos va sortir el
llinatge humà. Tu vas dir: “No és bo que l’home estigui
sol, fem-li una ajuda que se li assembli.”» (Tb8,6)
«Una propietat sense tanca, la saquegen; un home
sense dona va errant i lamentant-se.» (Sir 36,30)
«D’altra banda, per al Senyor no hi ha dona sense
home ni home sense dona; perquè si bé la dona va
ser treta de l’home, també és cert que l’home neix de
la dona, i tot ve finalment de Déu.» (1 Co 11,11-12)
Dels Sants Pares de l’Església:
«La dona representa l’entrada cap al bon camí per a
l’home.» (Sant Joan Crisòstom)
«Dues de les raons relatives a la dona són famoses:
en primer lloc perquè la dona va rebre de Déu una
meravellosa aptitud per a l’educació; aleshores, la benedicció
de poder viure una vida tranquil·la, a casa,
molt lluny de les guerres i les torbacions de la vida
pública. Hi ha una tercera raó que ens descobreix
sant Pau: la bona educació dels infants és per a la
dona el rescat de l’antic pecat (el pecat primordial).»
(Sant Joan Crisòstom)
«El poder de l’home i de la dona són un sol poder
(...), una mateixa línia de conducta.» (Sant Climent
d’Alexandria)
Principis
El cristianisme és una religió que predica l’amor i la
igualtat del gènere humà. En les concepcions ètiques
de les cultures antigues, la igualtat no tenia el valor
que té actualment. Aquestes cultures sovint desconsideraven
els drets humans o els limitaven a alguns
grups d’individus. Mitjançant el gran manament de
Religions i Objectius del Mil·lenni | 62
l’amor, l’ensenyament cristià anul·la totes les barreres
socials entre persones i restableix els drets de l’ésser
humà que s’havien perdut a molts indrets. L’Encarnació
de Jesucrist, que va mostrar el seu amor a la humanitat,
és el que restableix els drets de la humanitat.
Tot ho fa pel valor de la llei divina que Déu va donar
a l’home des del principi de la Creació. És a partir
d’aquí que la societat humana ha pogut començar a
establir els drets humans. Mitjançant l’amor, les persones
han de ser criatures iguals en dignitat, però,
sobretot, han d’arribar a ser germanes entre elles (Ga
3,26-29).
Per altra banda, els conceptes terrenals d’opressió i
humiliació, que de vegades apareixen en les relacions
humanes, no concorden amb l’ensenyament de
la religió ortodoxa, que des del principi va predicar
la igualtat del gènere humà. En la tradició ortodoxa,
més aviat s’ha de parlar de sacrifici o bé de servei
de l’un a l’altre, perquè, socialment i humanament,
l’home i la dona són iguals davant de Déu. No hi ha
cap diferència qualitativa entre ells. Les dues persones,
home i dona, s’uneixen en una de sola.
Des del punt de vista religiós i moral, la submissió
de la dona a l’home s’ha d’entendre en un marc
general de submissió recíproca de l’un a l’altre,
submissió que han de cultivar tots els membres de
l’Església: «Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència
a Crist» (Ef 5,21). Aquests són conceptes
que també s’han d’aplicar a la vida de la família, on
la igualtat entre els casats s’ha de determinar per les
seves relacions amb Déu. Les seves submissions recíproques
constitueixen una virtut fonamental que
s’ha de fonamentar únicament en el manament de
l’amor. Per tant, la submissió de la dona a l’home
s’entén a través de la virtut de la seva submissió a
Déu. D’altra banda, juntament amb l’obediència a
Déu, l’home està cridat a estimar la seva dona com
també Jesucrist estima l’Església (la comunitat). Sense
aquest amor, l’home no pot demanar submissió a
la dona. L’amor engloba la submissió en si mateixa i
la submissió no és completa i sincera sense amor. A
l’home no se li concedeixen alguns privilegis si no
se li lliuren algunes obligacions especials i difícils de
complir: l’atribució d’amor és més difícil de complir
que la submissió.
Al llarg de la història, ni l’Ortodòxia ni el cristianisme
han intentat modificar les estructures socials existents,
com tampoc en el cas de la igualtat del gènere
humà. Tot i que la religió va proclamar l’absoluta
igualtat entre l’home i la dona davant de Déu, no va
modificar les relacions existents entre ells, sinó que
les va enquadrar en la perspectiva d’una nova reali-