Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

li perdoneu la quantia com a almoina serà millor per
a vosaltres, tant de bo ho sabéssiu!» (Alcorà 2,281)
El costum dels sacrificis humans és eradicat per Abraham:
la base social que justifica la matança d’animals
és donar menjar als necessitats. El pelegrí n’agafa una
mica, de la carn sacrificada, però alimentar els pobres
és obligatori.
«El bestiar és lícit per a vosaltres. Alimenteu amb
això (la carn sacrificada) el pobre i el necessitat.» (Alcorà
22,29-31)
«No és la seva carn la que arriba a Al·là, com tampoc
la seva sang, sinó que és la vostra pietat la que arriba
a Ell.» (Alcorà 22,38)
Des d’aquesta tradició espiritual islàmica no es pot
permetre que ningú passi fam i és responsabilitat
nostra impedir-ho. És un crim greu la negligència en
l’ajut als necessitats.
«No va induir ningú a donar de menjar als pobres.
Per tant, aquest dia no té aquí cap amic. Ni cap aliment.»
(Alcorà 69,35-37)
«I donen de menjar, per amor a Ell, al pobre, a l’orfe
i al presoner. Tot dient: “Us donem de menjar només
per agradar a Al·là. No volem ni recompensa ni el
vostre agraïment.”» (Alcorà 76,9-10)
«Però quan Ell posa a prova i limita els seus mitjans
de subsistència, diu: “El meu Senyor m’ha envilit.”
No, el que passa és que no honreu l’orfe. Ni us ani-
Religions i Objectius del Mil·lenni | 76
meu entre vosaltres a donar menjar als pobres. Devoreu
tota l’herència dels altres. I estimeu la riquesa
amb amor excessiu.» (Alcorà 89,17-21)
«Però no vol pujar al cim empinat. I què et farà conèixer
què és el cim empinat? És l’alliberament d’un
esclau. O donar de menjar en un dia de gana. A un
parent orfe. O a un pobre en la misèria.» (Alcorà
90,11-17)
«No has vist qui rebutja el din (camí de l’islam)? És
aquell que rebutja l’orfe. I no anima a donar de menjar
als pobres. Ai, doncs, d’aquells que fan la salat,
però no s’adonen del que preguen. Aquells als que
només els agrada fer ostentació. I priven els altres de
l’ajut que és necessari.» (Alcorà 107,2-8)
Exemples
Malauradament, a casa nostra, la comunitat islàmica
no gaudeix d’infraestructures ni organitzacions dedicades
a l’ajut humanitari, en el sentit que es puguin identificar
amb un segell identificatiu d’aquesta tradició.
Si més no, molts musulmans participen activament
en el voluntariat, amb moltes ONG que sí que tenen
aquesta capacitat de gerència.
D’altra banda, les almoines anònimes -fetes amb
l’esperit de discreció que ensenyen les fonts textuals-
sempre són un ajut considerable, malgrat que sigui
difícil de calcular en xifres concretes.