Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

LA FE BAHÀ’Í I ELS
OBJECTIUS 4, 5 I 6
Textos
«Feu tot el possible per estimular l’espiritualitat en
els infants. És el deure de tots tenir cura dels infants.
Aquells que no tenen fills, si és possible, s’han de fer
responsables de l’educació d’un infant.» (‘Abdu’l-
Bahà)
«És de fet un home qui avui està dedicat al servei de
tota la raça humana. El Gran Ésser diu: “Benaurat i
feliç és aquell que s’ofereix per promoure els millors
interessos dels pobles i les races de la Terra.”» (Bahà’u’llàh)
«Que [les dones] estudiïn, a més, tot el que promogui
la salut del cos i el vigor físic, i com protegir els
fills de la malaltia.» (‘Abdu’l-Bahà)
«La Caritat és estimada i acceptable davant Déu i és
considerada la primera entre totes les bones accions.
Realment, aquesta paraula beneïda és, en aquesta relació,
un Sol entre les paraules. Beneït sia qui prefereix
el seu germà abans que a si mateix; aquest és un
del poble de Bahà.» (Bahà’u’llàh)
«Aquest coneixement [l’art de guarir] és el més important
entre totes les ciències, perquè és el més gran
dels mitjans creats per Déu, el Vivificador de la pols,
per preservar els cossos dels homes, i Ell l’ha posat
davant de totes les ciències i savieses.» (Bahà’u’llàh)
«Servir la humanitat i respondre a les necessitats de
la gent, això és adoració. Servir és orar. Un metge
que atén el pacient amb delicadesa, amb tendresa,
lliure de prejudicis i creient en la solidaritat de la raça
humana, està lloant Déu.» (‘Abdu’l-Bahà)
Principis
Generositat, justícia, igualtat de drets, honestedat
i altres qualitats constitueixen la base espiritual per
impulsar la resolució dels problemes relacionats amb
la salut. Els escrits bahà’ís insisteixen en el fet que
l’establiment de la justícia al món i la consideració
de tota la humanitat com un sol poble és el mitjà
més segur per al manteniment de la pau i, en con-
Religions i Objectius del Mil·lenni | 121
seqüència, per a l’eradicació de les malalties i de la
desigualtat que s’acarnissa amb els infants i les dones.
Tot el que està relacionat amb l’alimentació, la nutrició,
la salut i l’allotjament és essencial en l’empresa
de proveir un nivell de vida adient a tots els membres
de la família humana. Amb tot, no es pot fer front a
aquestes qüestions com a problemes tècnics o econòmics.
Per eliminar la fam i la malnutrició, assegurar
que el menjar arribi a tot el món, proveir un allotjament
adequat i aconseguir la salut per a tothom caldrà
un canvi de valors, un compromís amb l’equitat i
una reorientació de polítiques, objectius i programes.
Els escrits bahà’ís insisteixen en la necessitat de formar
les mares, com a futures educadores de la humanitat,
en temes de nutrició, medicina i higiene. Això
és clau per reduir les malalties i la mortalitat infantil.
Tot esforç per sensibilitzar sobre les necessitats de les
nenes, per assegurar que rebin una alimentació adequada,
atenció sanitària i educació no és només una
qüestió de justícia; les nenes tenen una importància
fonamental per al futur de la civilització.
El fet d’establir com a principi bàsic per al progrés de
la civilització la igualtat de drets i oportunitats entre
els dos sexes ha de comportar la desaparició gradual
de xacres com ara la degradació, la violència domèstica
o l’explotació sexual que pateixen les dones, perquè
tenen una influència nefasta en la seva salut, en
la preparació de les mares per tenir cura dels fills, en
la mortalitat infantil i en l’eradicació de malalties.
L’ofici de metge ha de combinar remeis materials i
espirituals. En els escrits bahà’ís es considera que la
medicina és la ciència més important. El malalt s’ha
de veure no només en el seu context físic, sinó com
un tot que també inclou els aspectes mentals, emocionals
i espirituals i la seva interrelació. L’actitud del
metge és molt important, i una de les seves premisses
és que en primer lloc ha de posar tota la confiança en
Déu i després ha d’aportar tots els seus coneixements
per tal que el pacient millori.
L’amor a la creació i el respecte envers la naturalesa
són aspectes espirituals essencials dins dels escrits bahà’ís.
Bona part de les malalties que pateixen les poblacions
més pobres es deuen a la contaminació de les
aigües o de l’aire o a la degradació de les zones en què
habiten. Per això, les mesures ambientals i de preservació
de la natura constitueixen elements fonamentals
per millorar la salut de grans grups de població.
Les guerres i els conflictes són font de pobresa, desnutrició
i malalties. Els efectes dels conflictes bèl·lics