Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

L’autor Religions i Objectius del Mil·lenni | 57 EL CRISTIANISME ORTODOx I ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI Laurentiu-Florian Datcu. És hipodiaca de l’Església ortodoxa romanesa de Barcelona i estudiant de doctorat a la Facultat de Teologia de Catalunya. La seva carrera teològica va començar al Seminari Teològic Ortodox de Romania, on també va aprendre música psàltica (religiosa grega) i es va acabar decantant per l’especialitat pastoral. Actualment prepara la seva tesi doctoral i investiga tant sobre qüestions bíbliques relacionades amb la pau i l’ètica social com sobre les arrels interculturals i interreligioses de les diverses tradicions religioses cristianes. També és col·laborador del departament de diàleg interreligiós d’Unescocat i participa en el Grup Inicial de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós. EL CRISTIANISME ORTODOx I L’OBJECTIU 1 Textos De la Sagrada Escriptura: «Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: “Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.”» (Lc 16,19-26)
Dels Sants Pares de l’Església: «En cada pobre oprimit o malalt trobem Crist que ens demana ajuda. La mà estesa del pobre representa la mà estesa de Crist.» (Dumitru Stăniloae) «Sense estar feliç es pot entrar al Regne de Déu, però sense tenir misericòrdia mai no se’l podrà adquirir. Per tant, sense misericòrdia l’oració mateixa no té resultats.» (Sant Joan Crisòstom) «Som misericordiosos perquè de la mateixa manera rebem de Déu la recompensa.» (Sant Basili el Gran) «Si fem misericòrdia mai no ens empobrim i si no en fem no ens enriquim.» (Arsenie Papacioc) Sant Climent d’Alexandria parla amb admiració sobre l’home misericordiós: «Quin negoci interessant! Quin tracte diví! Compres l’eternitat amb diners! Renuncies a les coses peribles d’aquest món i a canvi reps el lloc etern als cels.» (Sant Climent d’Alexandria) Principis La fam és, sovint, conseqüència de la pobresa. L’Església ortodoxa, quan expressa el seu punt de vista sobre la pobresa i també sobre la fam, es basa en dues fonts doctrinals: els textos bíblics, que indiquen aspectes visibles de la pobresa, i la tradició apostòlica i dels Sants Pares de l’Església, que interpreta els textos bíblics i els relaciona amb la realitat quotidiana. Segons la doctrina ortodoxa, l’home va ser creat per Déu amb una estructura dicotòmica: amb cos i ànima. Es pot parlar, doncs, sobre la pobresa i la fam de maneres diferents: de la pobresa física (o material), que és específica del cos, i també de la pobresa espiritual (que redueix la vida d’una persona a la rutina biològica), específica de l’ànima. Aquests dos tipus de pobresa, per cert, es condicionen recíprocament. La Sagrada Escriptura ens mostra diversos exemples de pobresa espiritual i física. La pobresa espiritual es manifesta en l’home quan, com s’esdevé sovint, no respecta la llei de Déu i oblida la llei moral instituïda amb Adam i Eva. La pobresa espiritual té com a conseqüència el pecat, que es manifesta en totes les esferes de l’activitat humana. S’entén per pobresa espiritual el moment en Religions i Objectius del Mil·lenni | 58 què la persona, sota la influència del pecat, no pot reconèixer el seu Creador com un Pare Celestial que estima la Seva criatura. A partir d’aquí l’home oscil·la cap a una altra dimensió, on el contacte amb Déu serà més difícil. Però en la tradició ortodoxa també s’atorga a la pobresa espiritual un important valor moral, concretament quan aquesta pobresa s’entén com un acte de devoció. Ho trobem al sermó de la muntanya (Mt 5,3), quan Jesucrist diu al poble que està escoltant la Seva paraula: «Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!». «La pobresa en l’esperit» és, doncs, la primera «condició» que Jesucrist demana als creients per tal que obtinguin la vida eterna. Molts pensadors creuen que «la pobresa en l’esperit» significa «niciesa» i l’atribueixen als incapaços. Contràriament, en el pensament ortodox, una condició per al camí de la redempció és aquesta «pobresa en l’esperit». Significa la devoció voluntària, és a dir, tenir una vida sense orgull mental i sense amor a si mateix, pecats propis dels àngels dolents i de la primera parella d’homes. La pobresa física, per altra banda, s’identifica amb l’absència de tot allò material necessari per dur una vida normal (com ara, per exemple, els aliments). La paraula de Déu ens convida una vegada i una altra a ajudar el proïsme que pateix aquesta pobresa. El dubte que se’ns podria plantejar aleshores seria qui és el nostre proïsme. L’Evangeli és clar en aquest sentit. El nostre proïsme és tot aquell qui està al nostre costat, incloent-t’hi els nostres enemics: «Ja sabeu que es va dir: “Estima els altres, però no estimis els enemics.” Doncs jo us dic: “Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.”» (Mt 5,43-44) La Sagrada Escriptura també ens mostra quins són els nostres deures a l’hora de viure en societat, entre els altres: «(...) i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.» (Mc 12,33). Però, sobretot, el proïsme és Jesucrist. Perquè Ell va dir: «Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.» (Mt 25,40) De la mateixa manera, sant Basili el Gran va dir: «Els pobres i els malalts són tots els que estan en sofriment. Ells són els nostres germans segons les lleis de Déu i les lleis de la naturalesa. Ells han rebut la mateixa existència que nosaltres: «Són creats de la mateixa terra, amb els mateixos nervis i ossos, tenen la mateixa pell i carn i també la mateixa imatge, és a dir, la mateixa ànima que nosaltres, però, en el seu cas, més ben conservada, encara que tinguin els cossos trossejats.»
Page 1 and 2:
RELIGIONS I OBJECTIUS DEL MIL·LENN
Page 3 and 4:
ÍNDEx Introducció | 3 Objectius d
Page 5 and 6:
eniu davant vostre el resultat del
Page 7 and 8: diàleg. Aquest fet obre un nou hor
Page 9 and 10: Els vuit objectius de desenvolupame
Page 11 and 12: Objectiu 4 | reduir la mortalitat d
Page 13 and 14: Objectiu 7 | garantir la sostenibil
Page 15 and 16: PART I APORTACIONS D’ALGUNES TRAD
Page 17 and 18: famolencs,” et diran: “Aquesta
Page 19 and 20: EL JUDAISME I L’OBJECTIU 2 Textos
Page 23 and 24: EL JUDAISME I ELS OBJECTIUS 4, 5 I
Page 29 and 30: EL CRISTIANISME CATòLIC I L’OBJE
Page 31 and 32: entesa com a seguiment proper de Cr
Page 33 and 34: Des de la sensibilitat catòlica, a
Page 35 and 36: EL CRISTIANISME CATòLIC I L’OBJE
Page 37 and 38: Exemples Fundació Escó 11 Aquesta
Page 39 and 40: s’ha volgut subratllar que no es
Page 41 and 42: nalitat, per una banda, de promoure
Page 43 and 44: «La solució del problema del dese
Page 45 and 46: L’autor Abel Camps. És un protes
Page 47 and 48: altres magistrats tenen l’obligac
Page 49 and 50: En les actuals escoles dominicals o
Page 51 and 52: familiars, religiosos, econòmics,
Page 53 and 54: Aquell que fa accions humanitàries
Page 55 and 56: Déu proveeix, amb una providència
Page 57: Jesús encomanà als seus deixebles
Page 61 and 62: EL CRISTIANISME ORTODOx I L’OBJEC
Page 63 and 64: EL CRISTIANISME ORTODOx I L’OBJEC
Page 65 and 66: L’Associació de les Dones Ortodo
Page 67 and 68: Des d’aquell moment fins a l’En
Page 69 and 70: Els objectius d’aquest projecte s
Page 71 and 72: a terme mitjançant els set sagrame
Page 73 and 74: D’ençà d’aleshores, la humani
Page 75 and 76: L’autora: Religions i Objectius d
Page 77 and 78: li perdoneu la quantia com a almoin
Page 79 and 80: I. Ciències Lingüístiques II. L
Page 81 and 82: que es fa musulmana. El model de Kh
Page 83 and 84: Una de les raons fonamentals d’aq
Page 85 and 86: a un jardí sobre un terreny elevat
Page 87 and 88: «Oh Adam, aquest és enemic teu i
Page 89 and 90: L’autor Religions i Objectius del
Page 91 and 92: nifica que la seva consciència est
Page 93 and 94: L’HINDUISME I L’OBJECTIU 3 Text
Page 95 and 96: L’HINDUISME I ELS OBJECTIUS 4, 5
Page 101 and 102: - S’ha de permetre que els membre
Page 103 and 104: (Extractes del capítol tercer del
Page 105 and 106: Principis El budisme és bàsicamen
Page 107 and 108: nivell espiritual la dona no tan so
Page 109 and 110:
i compassió envers tot tipus de vi
Page 111 and 112:
d’altres coses, res no és comple
Page 113 and 114:
fan esment les ensenyances del Buda
Page 115 and 116:
L’autor Religions i Objectius del
Page 117 and 118:
Aquesta quantitat s’ofereix volun
Page 119 and 120:
socials en la mesura que aquests co
Page 121 and 122:
espiritual universal. En un marc de
Page 123 and 124:
es prolonguen durant anys i afecten
Page 125 and 126:
l’abús depenen dels graus fluctu
Page 127 and 128:
LA FE BAHÀ’Í I L’OBJECTIU 8 T
Page 129 and 130:
ències i cimeres mundials organitz
Page 131 and 132:
Per al primer objectiu, he triat al
Page 133 and 134:
eligions també tenen un historial
Page 135 and 136:
- Margaret Fuller (1810-1850), pens
Page 137 and 138:
Dos dels iniciadors de la tradició
Page 139 and 140:
el setè i últim principi de l’A
Page 141 and 142:
PART II ALGUNES APORTACIONS INTERNA
Page 143 and 144:
de la història que reflecteixi els
Page 145 and 146:
eflecteix una forma d’estructura
Page 147 and 148:
Elisabeth Schüssler Fiorenza 5 Una
Page 149 and 150:
per afavorir l’eficiència i la c
Page 151 and 152:
Abans que ell hagués vingut, nosal
show all

Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?