Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Jesús encomanà als seus deixebles el que s’ha conegut
com la «gran comissió»: executar la comesa de fer
deixebles seus arreu del món. Del desig de complir
aquest mandat prové el zel missioner que ha caracteritzat
el cristianisme de tots els temps.
«Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles
meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de
l’Esperit Sant.» (Mt 28,19)
«Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt
vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus
a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de
la terra.» (Ac 1,8)
El missatge evangelitzador es basa en la premissa de
la igualtat de tots els pobles, ètnies, cultures o religions.
El projecte genuí cristià té vocació universal
i unificadora.
«Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni
dona: tots sou un de sol en Jesucrist.» (Ga 3,28)
Els textos bíblics empren la paraula «germà» per manifestar
un vincle que va més enllà dels éssers humans
nascuts de la mateixa mare; primer entre el poble
d’Israel i després entre els cristians.
Jesús diu que són germans i germanes totes les persones
que l’accepten de bona voluntat. Tot i que molts
entre els que es confessen cristians són indignes i
traeixen la fraternitat, l’ideal cristià es fonamenta en
l’esperança d’una plenitud personal en la realització
d’una victòria final de la germanor universal.
«Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles,
digué: “Aquests són la meva mare i els meus germans.
El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és
Religions i Objectius del Mil·lenni | 56
el meu germà, la meva germana, la meva mare.» (Mt
12,49-50)
«(...) perquè ell, que els coneixia des de sempre, els
ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat
el primer d’una multitud de germans.» (Rm 8,29)
Exemples
Aliança de les Nacions
Des dels àmbits econòmics, polítics, religiosos, socials
o culturals, els fets objectius de la història mostren
la tossudesa de la humanitat a l’hora de seguir camins
que divergeixen, des d’una Babel contemporània que
s’obstina a separar i enfrontar. Però avui apareixen
senyals de clar signe contrari: es dialoga més que mai
i cap poder ni govern sosté francament la bondat
de les guerres. En tot cas, els conflictes sagnants es
justifiquen, hipòcritament, com una necessitat d’ordre
major, per instaurar una pau durable, obtenir la
llibertat o la independència, organitzar una societat
més justa...
La pau i els drets humans han guanyat, universalment,
la batalla ideològica. Són arguments davant els
quals, més que amb cap altre postulat, la hipocresia
fa homenatge a la virtut.
La utopia d’una aliança mundial és a l’horitzó. Potser
mai no ho veurem empíricament realitzat d’una forma
ideal, però valen tots els esforços que donin suport
a tots el projectes que s’adrecin en aquesta direcció.
Els cristians creiem que el Regne de Déu s’eixampla
tot fent el camí envers la plenitud.