Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

L’HINDUISME
I L’OBJECTIU 3
Textos
Sobre la igualtat de tots els éssers
«Aquell que sempre veu que totes les entitats vivents
són espurnes espirituals, hom, en qualitat amb el
Senyor, es torna el veritable coneixedor de les coses.
Aleshores, a ell, què pot provocar-li ansietat o
il·lusió?» (Isopanisad)
«Oh, Arjuna! Aquell que, mitjançant la comparació
amb el seu propi ésser, veu la veritable igualtat de
tots els éssers tant en la seva felicitat com en la seva
aflicció, és un iogui perfecte.» (Bhagavad-Gita)
«Aquell que és igual amb amics i enemics, que manté
l’equanimitat enmig de l’honor i el deshonor, la
calor i el fred, la felicitat i l’aflicció, la fama i la infàmia,
i que està dedicat al servei devocional, aquest
tipus de persona és molt volguda per Mi.» (Bhagavad-Gita)
«El Senyor està molt satisfet amb el Seu devot quan
aquest acull les altres persones amb tolerància, misericòrdia,
amistat i equanimitat.» (Bhagavata Purana)
Sobre la importància de la dona
«Allà on s’honra les dones, les Divinitats estan satisfetes;
però quan no se les honra, són estèrils tots els
actes pietosos.» (Lleis de Manu)
«Tota família en la qual les dones viuen afligides, no
tarda a extingir-se; però quan no són desgraciades, la
família augmenta i prospera en tota circumstància.»
(Lleis de Manu)
«Un mestre és més venerable que deu instructors; un
pare ho és més que cent mestres; i una mare, és més
venerable que mil pares.» (Lleis de Manu)
«Les dones sempre haurien de ser adorades i tractades
amb afecte. Allà on la dona és tractada amb respecte,
es diu que la divinitat es troba plena de felicitat.
On la dona no és adorada, totes les accions es tornen
inútils i sense fruits. Si la dona d’una família, en conseqüència
del tracte que rep, pateix i plora, la família
s’extingeix.» (Mahabharata)
Religions i Objectius del Mil·lenni | 92
«(...) emfàticament declara: “Que la teva mare sigui
la teva divinitat.”» (Taittiriya Upanisad)
Principis
Els rols de l’home i la dona dins de l’hinduisme, com
en tota cultura tradicionalista, no són els mateixos.
Amb tot, això no vol dir que la posició de la dona
sigui inferior a la de l’home. Simplement és diferent.
Insisteixo, els rols dels homes i les dones hindús no
són iguals, són complementaris i interdependents.
En l’hinduisme tradicional, la dona és qui s’ocupa de
tot el que fa referència a la cura de la família a la llar
i la seva responsabilitat és enorme en la transmissió
de la tradició i els seus valors. Per això s’exalta la seva
figura en relació amb els fills com a mare, i en relació
amb l’espòs com a energia (xakti) que impulsa el
desenvolupament de l’home. Els models de dones en
aquests rols podem trobar-los profusament en tota
la literatura sagrada hindú, on divinitats femenines
i dones humanes es tornen la font d’inspiració i respecte
per a homes i dones.
En les tradicions tàntriques trobem la creença que la
divinitat té un aspecte masculí i un aspecte femení en
perfecte equilibri i harmonia. La tradició xakta fins i
tot fa ressaltar l’aspecte femení sobre el masculí.
En les tradicions devocionals, obertes a totes les persones
sense distinció de classe o sexe, la participació
de la dona en la religió ha estat molt important,
ja que l’amor i la devoció, elements primordials en
aquestes tradicions, brillen de manera especial i natural
en el cor femení.
Fins i tot les manifestacions religioses més antigues,
els rituals vèdics, no es podien dur a terme si la dona
no estava al costat de l’home, ja que tant el masculí
com el femení són importants en el manteniment i
desenvolupament de l’univers. En el Rigveda s’estableix
que el ritu d’iniciació en l’estudi dels textos
vèdics estava obert a homes i dones.
Malgrat tot, avui dia trobem que la figura de moltes
dones a l’Índia dista molt de ser objecte de respecte i
reverència. Això no es deu a la tradició, sinó a la seva
deformació, a la falta d’educació, a la pobresa i a la
falta d’escrúpols i moralitat de molts.
Per això és fonamental que, d’una banda, es recuperin
dins de l’hinduisme els millors valors tradicionals
en relació amb la dona i, de l’altra, es pugui adaptar
la tradició a la situació actual de la societat. L’equili-