Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

l’objecte digne que el deslliurarà de tot mal.» (Lleis
de Manu)
Sobre la compassió
«No prego a la Suprema Personalitat de Déu per demanar-li
les vuit perfeccions del ioga místic, ni que
em salvi del cicle de naixements i morts. Tot el que
vull és romandre entre les entitats vivents i patir en
lloc seu, perquè així es vegin lliures del patiment.»
(Oracions de Maharaja Rantideva, Bhagavata Purana)
«Els Deves van contestar: Oh, brahmana excels! Les
persones pietoses com tu, les activitats de les quals
són dignes de lloança, són molt bondadoses i afectuoses
amb la gent. Hi ha alguna cosa que aquestes
ànimes pietoses no puguin sacrificar pel bé dels altres?
Poden donar-ho tot, fins i tot els seus cossos.»
(Bhagavata Purana)
Sobre compartir l’aliment
«L’aliment ofert a Vixnu s’ha de repartir entre tots,
sense exceptuar el pobre, el cec, el no-devot o el que
no és brahmana. Sabent que el Senyor Vixnu se sent
molt satisfet quan tots participen del sumptuós aliment
ofert, el que celebra el ritual (yajña) també ha
de prendre l’esmentat aliment amb els seus amics i
familiars.» (Bhagavata Purana)
«Aquest moviment [Hare Krixna] sempre és bondadós
amb els pobres, no només perquè els alimenta,
sinó també perquè els il·lumina, i els ensenya a esdevenir
conscients de Krixna (Déu). Per aquesta raó,
estem obrint milers de centres per als qui són pobres,
tant en diners com en coneixement, a fi d’il·luminarlos
en el cultiu de consciència de Krixna i purificar el
seu caràcter.» (Bhagavata Purana. Comentari d’A. C.
Bhaktivedanta Swami)
Sobre la cobdícia
«Els intensos desitjos i necessitats corporals d’una
persona afligida per la fam i la set queden certament
satisfets quan menja. De la mateixa manera, una persona
molt iracunda veurà satisfeta la seva ira amb el
càstig i la reacció corresponent. Tanmateix, la persona
cobdiciosa no se sentirà satisfeta ni després
de conquerir el món en totes direccions, ni després
de gaudir de tot el que el món pot oferir.» (Bhagavata
Purana)
Religions i Objectius del Mil·lenni | 89
Principis
El fet de donar implica l’agraïment i la presa de consciència
que tot el que tenim ens ha estat donat, ja que
l’únic propietari de tot és Déu, que és qui ho crea i
manté tot. Els béns materials, el nostre cos, les nostres
qualitats, les nostres relacions s’escapen del nostre control
i, per tant, podem perdre’ls en qualsevol moment.
En donar comprenem la nostra dependència d’una
font superior, que és l’eix de tota la creació, al voltant
del qual tot l’univers s’ordena (rita) i s’equilibra. Dins
d’aquest ordre cadascú està unit i és interdependent de
la resta, i per aquest motiu si algú pateix la pobresa o la
fam, tots patim o patirem d’alguna manera. La pobresa
i la fam manifesten un desequilibri en l’univers que
ens afecta a tots. És a causa de la falta de consciència
de Déu, de la falta de comprensió que tots som éssers
espirituals iguals davant els ulls de Déu, que la riquesa
i l’aliment estan mal distribuïts al món.
La caritat és un element fonamental en l’hinduisme;
cap ritual no és complet si no s’acompanya amb la
caritat. Per això la caritat no és només una forma
d’ajuda per als més necessitats, sinó també una forma
d’elevació espiritual. La caritat forma part d’una
tendència natural en la ment de la majoria dels hindús.
Pot ser que cadascú tingui diferents motivacions,
d’acord amb el seu estat de consciència, però tot
i així la caritat serà allà.
La compassió està molt relacionada amb la caritat, ja
que generalment és el motor de la caritat. No es pot
parlar d’elevació espiritual en una consciència privada
de compassió. La indiferència cap al patiment dels
altres éssers significa que la persona està molt influïda
per l’egoisme. I l’egoisme, per a la tradició hindú, és
sinònim de captiveri material. Vol dir que la persona
no comprèn la seva identitat espiritual, la unitat i
igualtat espiritual de tots els éssers.
En la tradició Gaudiya Vaixnava (Hare Krixna) la
pràctica espiritual es basa en el cultiu de la devoció.
Amb tot, aquesta devoció, que té com a objectiu
l’amor a Déu, no es pot desenvolupar si no es té en
compte el patiment dels altres éssers, les altres criatures
de Déu. No es pot estimar el creador i ignorar
la seva creació. Per això es diu que el devot, encara
que no anheli res per a si mateix, pateix en veure el
patiment dels altres éssers.
Dins els defectes que els éssers poden desenvolupar
en la seva vida, la cobdícia és un dels que més afecta
el seu desenvolupament espiritual i el seu entorn.
Afecta el seu desenvolupament espiritual perquè sig-