Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Rabí David Rosen 2
La vida és sagrada
A l’arrel d’una visió del món religiosa hi ha el sentit del
transcendent, del sagrat, en el nostre món. Això porta a
la convicció que la vida és sagrada i a la visió que l’ésser
humà està creat a imatge de Déu (Gènesi 1,26 i 5,1). Això
exigeix al mateix temps una manera de viure i de relacionar-se
amb la humanitat i el món, com es reflecteix en el
manament: «Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre
Déu, sóc sant» (Levític 19,2).
En efecte, aquest és el precepte d’Imitatio Dei -emular les
maneres o els atributs divins-, un concepte que es troba
en un ampli espectre de tradicions religioses.
El Talmud (Sotah 14a) descriu aquesta responsabilitat de
la manera següent: «De la mateixa manera que el Senyor
vesteix els despullats, tal com va fer amb Adam, vesteix
els despullats; de la mateixa manera que el Senyor visita
els malalts, tal com va fer amb Abraham, visita els
malalts; de la mateixa manera que el Senyor consola els
afligits, tal com va fer amb Isaac, consola els afligits; de la
mateixa manera que el Senyor enterra els morts, tal com
va fer amb Moisès, enterra els morts.» Una cosa semblant
diu el savi Abba Sha’ul (Mechilta, Càntics 3): «De la mateixa
manera que Ell és misericordiós i compassiu, sigues
misericordiós i compassiu.»
No és cap exageració dir que els objectius de desenvolupament
del mil·lenni són com les implicacions pràctiques
de la Imitatio Dei, ja que són un esforç per assolir ni més
ni menys que la dignitat i el benestar de totes les persones
-sobretot les més vulnerables i marginades del nostre
món- així com per tenir cura del nostre medi ambient i
mantenir-lo seguint el precepte del Gènesi 2,15.
El Centre UNESCO de Catalunya, que promou la tasca
essencial d’ajudar-nos a veure el diví que hi ha en uns i
en altres, en les nostres diferents tradicions de fe i patrimonis
culturals, ha reunit la saviesa dels nostres diversos
llegats espirituals en relació amb els objectius del millenni.
Aquest és un servei important per sensibilitzar la
població sobre el fet que aquests objectius no són ni més
ni menys que imperatius religiosos dels nostres diferents
patrimonis espirituals, i que la fidelitat que devem a les
nostres respectives tradicions eticoreligioses depèn de la
seriositat amb què ens prenguem aquests objectius de paraula
i de fet.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 143
Arvind Sharma 3
La religió a favor del bé
La campanya de l’ONU dels objectius de desenvolupament
del mil·lenni se centra en la lluita contra la pobresa,
la discriminació de gènere, la sida i altres malalties, la
universalització de l’educació, la protecció del medi ambient
i la promoció d’una aliança global per al desenvolupament.
Tots aquests són objectius encomiables que promouen
la prosperitat de les persones. Les religions del món
també estan profundament interessades per la prosperitat
de les persones. El judaisme ens diu que no fem als altres
allò que no volem que ens facin a nosaltres; el cristianisme
ens demana que estimem el nostre veí tant com a
nosaltres mateixos; segons l’islam una persona no és musulmana
de debò si no desitja per al seu germà el que desitja
per a si mateixa; l’hinduisme ens diu que utilitzem el
nostre propi jo com a criteri quan tractem amb els altres;
el budisme resumeix els ensenyaments del Buda de la manera
següent: «No facis el mal, fes el bé, calma la ment,
és l’ensenyament del Buda», etc. L’esperit d’aquests ensenyaments
de les religions del món sembla ser idèntic
al que hi ha rere la campanya de l’ONU dels objectius
de desenvolupament del mil·lenni. També sabem, però,
que les religions del món moltes vegades s’han associat
amb forces que van contra aquests objectius. Com hem
de resoldre, doncs, aquesta paradoxa de tal manera que
la religió estigui al costat de la bondat i no pas del mal?
M’agradaria centrar-me en dues maneres de resoldre
aquesta paradoxa que faran de les religions aliats de
l’ONU a l’hora d’assolir els objectius de desenvolupament
del mil·lenni i no pas enemics.
La primera manera és resoldre aquesta paradoxa diferenciant
entre l’abstracte i el concret. Prenem per cas la qüestió
de la posició de les dones en general. Admetem fins i
tot que en teoria moltes religions del món tendeixen a ser
patriarcals i sovint tenen una imatge negativa de les dones
com a tal en general, en un sentit abstracte. Els seguidors
d’aquestes religions, però, es relacionen amb les dones en
un sentit abstracte o concret? No es relacionen amb dones
en un sentit abstracte, sinó en un sentit concret, com a
mare, filla, muller, etc. Què diuen les religions de les mares,
les filles i les mullers? La maternitat és exalçada per
gairebé totes les religions del món. La mare s’eleva per sobre
del pare en l’hinduisme i, segons una dita molt coneguda
del Profeta, el cel es troba als peus de la mare, etc.
Gairebé totes les religions tenen una afecció especial per
la filla. És cert que les dones, com a mullers, de vegades
han d’exercir una funció subordinada, però el fet que exerceixin
una funció subordinada no vol dir necessàriament
que siguin considerades inferiors. A més, la subordinació
2 El rabí David Rosen és president del Comitè Jueu Internacional sobre Consultes Interreligioses (IJCIC, de les sigles en anglès), una àmplia
coalició d’organitzacions jueves que representen el judaisme mundial davant les altres religions. Rosen és director del Departament d’Afers
Interreligiosos i director de l’Institut Heilbrunn per a l’Entesa Interreligiosa Internacional del Comitè Jueu Americà, president honorari
del Consell Internacional de Cristians i Jueus, i president internacional de la Conferència Mundial de Religions per la Pau. El novembre
del 2005, el rabí Rosen va ser nomenat comanador papal de l’Orde de Sant Gregori el Magne per les seves contribucions excepcionals per
promoure la reconciliació entre catòlics i jueus.
3 Arvind Sharma (Benarés, Índia) es va doctorar en estudis sànscrits i indis per la Universitat de Harvard el 1978. Va ser el primer professor
visitant d’estudis índics de la Fundació Infinit a la Universitat de Harvard i catedràtic de religió comparada per la Universitat McGill de
Mont-real, Canadà. Sharma ha publicat més de 50 llibres i 500 articles en els camps de la religió comparada, l’hinduisme, la filosofia i l’ètica
índies, i la funció de les dones en la religió.