Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

s’ha volgut subratllar que no es tracta d’un sagrament
del moment més extrem del malalt (extremunció),
sinó del moment en què pot prendre consciència real
de la seva malaltia i viure-la humanament i religiosament.
És a dir, integrant-la personalment i comunitàriament,
acceptant el propi lliurament a Déu,
identificant-se amb Jesús. La malaltia es viu també
amb els altres que t’acompanyen. I junts es posen en
mans de Déu.
Exemples
Aquesta visió antropològica de la malaltia com a experiència
humana profunda, i des de la pràctica de
Jesús recollida als Evangelis, ha portat a una activitat
específica de l’Església en molts camps, que avui es
van actualitzant d’acord amb els canvis socials i culturals.
L’atenció que presten les parròquies als malalts que no
poden assistir a l’eucaristia i els porten el viàtic. Les visites
de grups de feligresos voluntaris per acompanyar-los
a ells i a les famílies que els atenen. Algunes congregacions
religioses han nascut com a servei concret de
visita i atenció.
L’atenció i la cura espiritual, en clíniques, hospitals i
residències. Aquesta atenció té acords i convenis concrets
i la porten a terme persones degudament formades
o ordenades. Encara avui, alguns hospitals i
serveis sanitaris són titularitat de congregacions religioses
que van impulsar aquest servei com a carisma
propi. A poc a poc s’han anat traspassant a l’Administració,
però en aquests centres hi continua havent
una presència important de religiosos i religioses.
El treball missioner al Tercer Món. En els darrers decennis
s’ha incrementat el treball per a la salut als
països subdesenvolupats des de la presència cristiana
missionera. I s’ha fet amb criteris solidaris, allunyats
d’objectius més proselitistes d’altres èpoques. Aquest
treball per la salut d’aquests pobles també s’ha fet en
coordinació amb organitzacions no governamentals
Religions i Objectius del Mil·lenni | 38
laiques i amb les organitzacions dels territoris i els
seus líders civils i religiosos.
La denúncia de les estructures que fan emmalaltir. El
treball evangelitzador dels cristians en països de missió
ha anat acompanyat de la denúncia, fins i tot arriscant
i perdent la vida, de les causes que provoquen
la misèria i la malaltia a àmplies capes d’aquestes
poblacions. Així, s’han fet públics testimonis impactants
de violacions del dret internacional i dels drets
humans, tant per part de càrrecs polítics com d’empreses
multinacionals que no tenen escrúpols per
provocar guerres, genocidis i la destrucció de la naturalesa
per fer negocis i diners sense control, sovint
emmascarant aquestes activitats amb comerç legal.
Les religioses, els religiosos i els laics que treballen
sobre el terreny són uns testimonis incòmodes per a
molts règims totalitaris i per a les empreses mercenàries
que només cerquen el lucre fàcil.
Sensibilització i educació per a la justícia i la pau. Moltes
entitats d’Església han entès que per treballar per
la salut de les persones més desfavorides, per lluitar
contra les malalties, cal fer un gran treball d’educació
i sensibilització, tant allà com aquí. Mans Unides,
Càritas, Domund, Intermón, Setem, Justícia i Pau,
congregacions religioses escampades arreu del planeta,
fan col·lectes, campanyes, exposicions, conferències,
revistes, agermanaments, cooperatives, fundacions,
etc. per tal d’apropar les realitats del Tercer Món
i ajudar al seu desenvolupament humà en totes les
seves dimensions. La salut integral, tal com es preveu
des d’una perspectiva cristiana, no és viable si no
es canvien «les estructures de pecat» que provoquen
la malaltia personal i col·lectiva, física, psicològica,
cultural i religiosa. La cooperació des d’Europa
té una gran responsabilitat per al desenvolupament
d’aquests països.
Un exemple concret és la campanya sobre l’Àfrica
que està duent a terme Justícia i Pau i que, en el seu
seminari «Justícia per a l’Àfrica», dedica una part, a
través de la Comissió de Fàrmacs de Justícia i Pau, a
tractar les malalties oblidades de l’Àfrica subsahariana
i l’accés als medicaments essencials.