Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

«Feu bondat amb els pares, els parents, els orfes i els
pobres, i parleu amb bondat als homes i compliu
amb la salat i pagueu la zakat.» (Alcorà 2,84)
«Refreneu les vostres mans, observeu la salt i pagueu
la zakat.» (Alcorà 4,78)
«Aquells que, si els establim a la terra, compleixen la
salat i paguen la zakat.» (Alcorà 22,42)
Un dels objectius prioritaris de la «riquesa compartida»
és eliminar la pobresa corregint les descompensacions
que es pateixen en relació amb els béns.
Permetre a tothom un nivell de vida acceptable i
digne, amb unes circumstàncies econòmiques acceptables,
es converteix en una responsabilitat de la comunitat
islàmica perquè no hi hagi fam ni pobresa.
La zakat implica que no hi ha una societat civil i una
altra de religiosa. Aquesta ordre alcorànica construeix
ponts entre la persona i els altres perquè humanitza
les relacions socials i protegeix els més febles.
És una ètica basada en la justícia social, que educa i
ensenya a compartir amb qui pateix mancances. Per
tant, qui no té solvència per donar la zakat té dret a
rebre-la. És obligació i és dret.
Tot ésser humà posseeix un dipòsit que se li encomana
perquè, de fet, tot el que hi ha als cels i a la terra pertany
a la Divinitat i la persona només n’ha de fer usdefruit.
Es considera que qui rep la zakat recull quelcom que
és seu. La zakat no és una almoina (sàdaqa). La caritat
es fa dins de l’islam voluntàriament i preferiblement
en secret. La sàdaqa abasta qualsevol cosa que una persona
dóna per voluntat pròpia, per amor o compassió.
«Hi ha un càstig per a aquells que gasten els seus diners
per ser vistos pels homes.» (Alcorà 4,38-39)
«No convertiu en vanes les vostres almoines en retrets
o greuges, com aquell que fa servir la seva riquesa per
ser vist pels homes... El seu cas s’assembla a una roca
llisa, coberta de terra, sobre la qual cau un xàfec i
la deixa nua, llisa i dura. Aquests no aconseguiran
mantenir res del que han guanyat.» (Alcorà 2,265)
«Aquestes almoines són per als pobres que es troben
aturats en el camí d’Al·là i que no poden moure’s
per la terra. L’ignorant creu que no tenen necessitats
perquè s’abstenen de demanar. Tu els coneixeràs per
l’aspecte; no demanen als homes inoportunament.»
(Alcorà 2,274)
Religions i Objectius del Mil·lenni | 75
«I els que fan servir les seves riqueses per buscar el
plaer d’Al·là i enfortir les seves ànimes s’assemblen
a un jardí sobre un terreny elevat. Només cal que la
pluja abundant descarregui sobre ell perquè s’hi dupliquin
els fruits. I no rep un fort xàfec, amb un lleu
plovisqueig n’hi ha prou.» (Alcorà 2,266)
«Les almoines només són per als pobres i necessitats,
per als treballadors relacionats amb ells, per a l’alliberament
dels esclaus, per als qui tenen deutes i per al
viatger.» (Alcorà 9,60)
«Mai no arribareu a la pietat, tret que gasteu del que
estimeu; i Al·là, de ben segur, coneix qualsevol cosa
que gasteu.» (Alcorà 3,93)
«Quant als homes que donen almoina, les dones que
donen almoina i els que lliuren a Al·là un préstec
generós, se’ls augmentarà moltes vegades i seva serà
també una magnífica recompensa.» (Alcorà 57,19)
L’islam encoratja i dóna suport al comerç (tiyara),
però condemna la usura (riba). Totes les operacions
d’usura son il·lícites. Així, doncs, totes les activitats
que monopolitzen béns o produeixen estancament i
deutes impossibiliten el desenvolupament econòmic.
Es prohibeix la riba (usura, préstec amb interès, especulació)
perquè es considera una forma d’explotació.
Existeixen altres formes lícites, com ara la participació
del prestamista en els beneficis de l’empresa, de
formes diverses, compartint també els riscos. El comerç
és una activitat que fa front a pèrdues i guanys,
dóna independència i s’aconsella a homes i dones.
«Els que mengen de l’interès només s’aixecaran com
el que ha estat derrocat per Satanàs amb la bogeria.
Això és perquè diuen: “El comerç és com la usura,
quan Al·là ha fet lícit el comerç i il·lícit l’interès.”»
(Alcorà 2,276)
«Al·là elimina l’interès i fa que augmenti la caritat
i no estima qui encobreix la realitat i transgredeix.»
(Alcorà 2,277)
«Oh creients! Temeu Al·là i deixeu enrere el que us
quedi d’usura, si és que creieu.» (Alcorà 3, 130)
«En veritat Al·là no estima l’orgullós ni el jactanciós.
Que són garrepes i obliguen els homes a ser-ho, i
amaguen el que Al·là els ha donat de la seva generositat.»
(Alcorà 4,37-38)
«I si qualsevol deutor es troba en dificultats, concediu-li
un termini fins que arribin temps millors. I si