Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

i compassió envers tot tipus de vida. Com més ens
separem d’aquesta vertadera essència, més percepcions
enganyoses generem, fet que comporta inevitables
efectes perjudicials, tant psicològics com fisiològics.
A partir d’aquesta causa primària es creen les condicions
perquè a llarg termini es produeixi un desequilibri
físic i mental de forma manifesta. Aquestes
percepcions enganyoses degudes a la ignorància
formen la personalitat, amb tota la seva diversitat de
necessitats, sentiments, passions, aversions i emocions,
com ara l’orgull, l’enveja, etc. Després passem
a l’acció motivats per aquests impulsos. Els nostres
pensaments, estats emocionals i accions deixen impressions
en la consciència, les quals constitueixen
un condicionament latent que continua present al
llarg de tota la vida i més enllà, en la vida següent.
Quan tornem a néixer com a éssers humans venim
amb una complexa programació psicològica adquirida
en el passat, un conjunt de predisposicions i
tendències de caràcter que exerceixen una influència
directa sobre la qualitat dels elements biodinàmics
del cos i, per tant, condicionen la propensió cap a
determinats tipus de malalties.
A curt termini, en aquesta vida, els elements que constitueixen
el cos interaccionen amb els del món circumdant
a través de la dieta, de l’entorn geogràfic concret
en què vivim i treballem, de les relacions personals amb
altres persones, etc. Tot això pot donar lloc a circumstàncies
que afavoreixin el sorgiment de la malaltia.
Com que la causa primera de la malaltia és de naturalesa
espiritual, el guariment final a llarg termini
només pot arribar si canviem la nostra manera de
ser, de percebre i de reaccionar. La «il·luminació», és
a dir, l’alliberament total de la ignorància i de totes
les pautes emocionals negatives que se’n deriven, és
l’única medicina que pot arrencar per sempre l’ésser
humà del sofriment.
En el budisme es treballa per eradicar el sofriment i
la malaltia des de dos angles: un d’espiritual, en què
s’ensenya a meditar, a desenvolupar saviesa i a purificar
la nostra conducta per arrencar l’arrel última del
mal; i un altre de material, que seria la medicina i
totes les tècniques per guarir les malalties en el sentit
d’eliminar les circumstàncies immediates que donen
lloc a la malaltia.
El budisme, la finalitat del qual és alleujar i posar fi
al sofriment, sempre ha tingut un interès natural per
les arts curatives. De fet, el mateix Buda va ensenyar
medicina i va intentar sistematitzar els principis i les
pràctiques mèdiques dels Vedes que existien en el seu
Religions i Objectius del Mil·lenni | 108
temps. En les seves ensenyances, sovint va utilitzar la
medicina com a metàfora. La ciència de la curació és
en realitat la segona de les cinc branques principals
en l’aprenentatge del budisme. El Buda va dir que la
millor activitat a la qual es pot dedicar la persona, a
part d’ajudar els éssers espiritualment, és la curació.
El budisme i la medicina han anat agafats de la mà
durant més de 2.500 anys i han guarit les ments i
els cossos dels éssers humans i dels animals. Quan
al segle VIII el Tibet es va convertir al budisme, va
heretar aquest aspecte mèdic, amb la qual cosa la medicina
tibetana, que estava basada en la curació per
mitjà d’herbes, minerals i altres productes naturals,
es va enriquir amb la medicina ayurvèdica i, més
tard, amb la xinesa.
Exemples
La Fundació Rokpa patrocina i promou la creació i el
manteniment d’hospitals en àrees remotes del Tibet
on no hi ha cap accés a la medicina. També ha creat
diverses escoles de medicina patrocinant l’educació
de nois i noies que es convertiran en metges al cap de
sis anys d’estudis.
Nepal
Ja fa uns 25 anys, Lea Wyler, la presidenta de Rokpa
Internacional, va organitzar la distribució d’aliments,
durant els mesos d’hivern, al barri de Boudhanat, a
Kàtmandu, al voltant de la Gran Stupa (un immens
i antiquíssim monument a la il·luminació). Hi acudeixen
molts indigents buscant la generositat dels pelegrins,
que abunden en aquest lloc sagrat. Al Nepal
hi ha moltes mares solteres o abandonades pels seus
marits. Algunes d’elles, en veure’s incapaces de mantenir
tots els seus fills, abandonen allí algun dels fills
amb l’esperança que sobrevisqui gràcies a la compassió
dels budistes del lloc.
Wyler es va començar a sentir implicada emocionalment
amb alguns d’aquests infants, que vivien en un
abocador i presentaven una salut molt deteriorada, i
se’ls va endur a casa. Al cap dels anys es va convertir en
la mare adoptiva d’uns vint infants. L’organització va
llogar una casa perquè hi visquessin i va contractar diverses
persones perquè se’n fessin càrrec i un mestre perquè
els impartís classes. Actualment s’ha construït una
bonica casa escola on hi caben 60 infants orfes o abandonats.
Alguns dels que es van adoptar en els primers
anys ja són majors d’edat, han estudiat i treballen com
a mestres i cuidadors dels infants que acaben d’arribar.