Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
En les actuals escoles dominicals o escoles <strong><strong>de</strong>l</strong> diumenge<br />
-tant valora<strong>de</strong>s per les esglésies baptistes- s’estudia<br />
i es <strong>de</strong>bat sobre la Bíblia i altres temes que es<br />
consi<strong>de</strong>ren d’interès general o social. És una tradició<br />
que prové d’aquella iniciativa <strong><strong>de</strong>l</strong>s evangèlics anglesos.<br />
Hi assisteixen, en aules separa<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>s d’infants<br />
en edat <strong>de</strong> guar<strong>de</strong>ria fins a adults <strong>de</strong> totes les edats.<br />
Iniciatives educatives locals<br />
Cada <strong>de</strong>nominació evangèlica <strong>de</strong>dica temps i esforços<br />
a dur a terme projectes pedagògics i culturals i, en<br />
un pla més local, cada església hi <strong>de</strong>dica programes<br />
propis. En aquests programes solen tenir força pes les<br />
activitats artístiques relaciona<strong>de</strong>s amb la música, el<br />
cant, el teatre, la ceràmica o la fotografia, que sovint<br />
es fan servir per presentar problemàtiques socials i<br />
humanes diverses.<br />
Un exemple local representatiu d’iniciativa educativa<br />
és el <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Centre</strong> d’Estudis Joan Vallès, escola evangèlica<br />
<strong>de</strong>dicada al voluntariat i creada el 1996. El <strong>Centre</strong><br />
està reconegut per la Subdirecció General d’Associacionisme<br />
i Voluntariat (<strong>de</strong>penent <strong><strong>de</strong>l</strong> Departament<br />
<strong>de</strong> Benestar i Família <strong><strong>de</strong>l</strong> Govern català), que és qui<br />
lliura els certificats als alumnes.<br />
Als seus cursos, impartits per tècnics especialistes en<br />
cadascuna <strong>de</strong> les matèries (psicòlegs, psiquiatres, advocats,<br />
educadors socials, etc.), fins ara s’hi han tractat<br />
els temes següents: iniciació al voluntariat, voluntariat<br />
penitenciari, mediadors penitenciaris, atenció<br />
a immigrants i refugiats i agents socials hospitalaris.<br />
Un altre exemple és el d’Iniciatives Solidàries i Recursos<br />
Solidaris, dues ONG que treballen conjuntament<br />
en diferents àmbits, entre els quals es troba el<br />
<strong>de</strong> l’educació.<br />
Recursos Solidaris està especialitzada en la reinserció<br />
i <strong>de</strong>dica un servei d’atenció personalitzat a persones<br />
que tenen dificultats per accedir al mercat <strong>de</strong> treball<br />
normalitzat: exdrogoaddictes, exalcohòlics, disminuïts<br />
psíquics o físics, etc.<br />
Iniciatives Solidàries du a terme un treball semblant<br />
organitzant cursos per ajudar a immigrants, refugiats<br />
polítics, exiliats i membres <strong>de</strong> famílies <strong>de</strong>sestructura<strong>de</strong>s<br />
a preparar-se per inserir-se en el món laboral.<br />
<strong>Religions</strong> i Objectius <strong><strong>de</strong>l</strong> Mil·lenni | 48<br />
EL CRISTIANISME<br />
EvANGèLIC<br />
I L’OBJECTIU 3<br />
Textos<br />
Els textos d’inspiració es troben en els Evangelis, en<br />
les narracions que expliquen l’actitud <strong>de</strong> Jesús en la<br />
seva relació amb les dones.<br />
En el grup que seguia Jesús hi havia dones <strong>de</strong>ixebles i<br />
també col·laboradores ocasionals. Jesús no les discrimina<br />
en cap <strong>de</strong>tall <strong><strong>de</strong>l</strong> seu comportament ni les tracta<br />
<strong>de</strong> forma paternalista. Així ho <strong>de</strong>mostren la seva<br />
forma <strong>de</strong> comunicar-se amb les <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s o les<br />
dones que el busquen cercant algun ajut.<br />
La llibertat <strong><strong>de</strong>l</strong> tracte <strong>de</strong> Jesús amb l’element femení<br />
és equiparable al que es pugui donar avui entre<br />
persones d’ambdós sexes que han assumit la igualtat<br />
entre home i dona sense reserves. Quelcom inadmissible<br />
per a la societat <strong><strong>de</strong>l</strong> seu temps.<br />
Els apòstols, primer, i les autoritats eclesiàstiques,<br />
<strong>de</strong>sprés, van <strong>de</strong>svirtuar el que Jesús havia legitimat<br />
amb el seu comportament. Tot va seguir com sempre.<br />
A Ga 3,28 trobem: «Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni<br />
lliure, home ni dona: tots sou un <strong>de</strong> sol en Jesucrist.»<br />
Aquest text no <strong>de</strong>ixa cap dubte sobre la igualtat racial<br />
i social o entre l’home i la dona. Els seguidors i les seguidores<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Crist tenen una i<strong>de</strong>ntitat que els iguala.<br />
És una paritat sense objecció.<br />
Aquest text, però, no s’harmonitzava amb els costums<br />
i la mentalitat <strong>de</strong> l’època i no va ser interioritzat<br />
pels capdavanters cristians. Tot i que en les primeres<br />
congregacions es van <strong>de</strong>stacar dones missioneres,<br />
profetesses, diaconesses i altres dones notables, la<br />
seva biografia ha estat infravalorada, tergiversada o<br />
senzillament silenciada pels historiadors.<br />
Primer la doctrina i la teologia incipient i <strong>de</strong>sprés la<br />
lectura <strong>de</strong> la Bíblia i la gran teologia que ha dominat<br />
el pensament al llarg <strong>de</strong> segles van situar la dona en<br />
un pla inferior a l’home. La dona havia estat creada<br />
a partir d’una costella <strong>de</strong> l’home i va ser la primera<br />
a pecar: la història <strong>de</strong> la humanitat s’iniciava i es re-